dimecres, 24 de desembre de 2008

El Rosselló


He de reconèixer amb tristesa que conec poc i malament els vins del Rosselló, però també puc dir que, tot i la meva ignorància, he tingut la sort de tastar, més enllà d'un nombre indeterminat de vins del Rosselló fàcils d'oblidar, un petit nombre de vins de gran qualitat, vins que hauríem de veure amb més facilitat a les botigues de Barcelona

El primer d'aquests vins, el que va fer-me obrir els ulls a tota una realitat que desconeixia, va ser La Muntada 2001, del Domaine Gauby, al poblet de Calça. D'aquest vi magnífic en que hi és majoritària la Syrah, se'n van fer només unes vuit mil ampolles i el podem situar perfectament entre els millors vins de les terres d'aquesta banda de la mediterrània.


A l'indret anomenat Trullars s'hi troben les 50 ha. del celler La Casenove que dirigeix Étienne Montes. El seu vi més emblemàtic és el Pla del Rei, un monovarietal de Syrah, però jo també vaig trobar molt encertat el que du el nom de Cuvée Cdt François Jaubert que du també garnatxa. Veiem, doncs, que els vins d'aquest celler es mouen entre la monarquia i la milícia, però això no treu que siguin totalment recomanables.


El tercer celler de referència del Rosselló es troba al petit municipi de Vingrau, prop del museu prehistòric de Tautavel i s'anomena Le Clos des Fées. Els seus vins van del relativament simple, però agradable Les Sorcières a l'exclusiu (i caríssim) La Petite Sibérie. La llista de vins de la trobada de desembre del GMT va incloure un magnífic Le Clos des Fées 2005, un vi de Syrah, Mouvèdre, Garnatxa i Carinyena a parts pràcticament iguals, potent i mediterrani, molt harmònic, suau i vellutat. Per a mi, el millor vi de la Catalunya Nord que he tastat mai.

divendres, 5 de desembre de 2008

El Celler Pardas

Visitar la finca Can Comas a l'entrada de Sant Pere de Riudebitlles, DO Penedès, parlar amb en Ramon Parera, visitar el Celler Pardas i conèixer els seus projectes i la seva manera d'entendre la viticultura i l'elaboració del vi, va ser un plaer. En un dia d'aquells clar i net de tardor, vaig arribar-me fins aquesta finca que, tot i estar ben aprop del municipi de Sant Pere, gaudeix d'un entorn tranquil i recollit, envoltat de vinyes que, situades com estan en una petita vall, tenen parcel·les orientades a mitjorn i altres d'orientades a nord.

El celler ha estat reformat amb uns nivells de bon gust i respecte per l'arquitectura original que no són habituals. L'escala és raonable, ni massa gran ni massa petita i tot té un aspecte acurat i exigent, però sense exageracions ni exhuberàncies. En Ramon Parera, que se'm va presentar més com a viticultor que com a enòleg i que em va parlar de la seva experiència a algun celler il·lustre del Penedès, em va mostrar els seus projectes i els mitjans de què disposa. Em va parlar d'allò que ara en diuen la "filosofia" del celler. Vam parlar de varietats tradicionals del Penedès, com el Xarel·lo o el Sumoll i de com podem extreure d'elles tot el que són capaces de donar.

Va ser una visita llarga i relaxada, d'aquelles que et fan estimar el país i que tan s'adiuen amb el leit-motiv d'aquest bloc ("una aproximació excursionista al món del vi"). Ara bé, tots aquests bons propòsits i aquestes bones sensacions no tindrien cap valor si el producte final que en sortís, el vi, no estés al mateix nivell de totes aquestes expectatives. De cap manera! Els vins d'aquest celler són magnífics, molt recomanables. És un nom a tenir molt en compte a partir d'ara.

Anem a pams. Potser hem de començar parlant d'un extraordinari Pardas Franc 2005, finíssim, fresc, saborós, diferent i atractiu. Un vi equilibrat i engrescador, que té el valor afegit de presentar uns registres que ens sorprenen, possiblement per la presència majoritària del cabernet franc. S'hi troba una fruita de gran qualitat i una vinificació encertada.

Al Pardas Aspriu 2005 també hi predomina el cabernet franc, però és un vi ben diferent de l'anterior. S'hi assembla per la finor del nas i la bona integració de la fusta però, en la meva opinió, aquest és molt més vi que l'altre. Complex i profund, vessa personalitat i s'intueix que pot evolucionar fins qui sap on. Un gran vi que haurem de seguir a les properes collites.

El tercer i últim vi d'aquest celler que he tastat és el Pardas Xarel·lo 2006 i potser gosaria dir que és el que més m'ha agradat dels tres. El celler ha assumit el repte de tractar la xarel·lo com poca gent ha fet abans, fins a fer-li mostrar totes les seves propietats i demostrar que pot competir honorablement amb qualsevol altra varietat més a la moda. Parlant clar: pot arribar on arribi la charnonnay i més amunt si cal. Un nas amb fines notes de fumats i unes sensacions cremoses i fresques al mateix temps, a la boca, ens faran estimar aquest vi que s'allunya de tants i tants chardonnays criats en fusta que no tenen suc ni bruc.

En resum, un celler que va per molt bon camí i que no dubto a recomanar des d'aquest bloc. tres vins magnífics... i més que estan en camí, com el negre de sumoll que estava en plena fermentació el dia que vaig visitar el celler i que serà una novetat interessantíssima, ben aviat.

dilluns, 24 de novembre de 2008

Dos vins del Priorat al tast 36 del GMT


Aquest Ferrer-Bobet Selecció Especial 2005 encara no prové de les vinyes pròpies d'aquest nou (i espectacular) celler del Priorat, sinó de raïms comprats a altres viticultors. És un vi on la carinyena hi és majoritària i que té un nas magnífic, amb aromes de tota mena, principalment de fuita madura, i un indici de flors. L'atac és potent i encara una mica massa agressiu, però el segueixen bones sensacions de frescor i elegància. Hi hem trobat un punt de complexitat i subtilesa, en un conjunt harmònic i reeixit. El celler ha trobat una nova manera d'interpretar el Priorat.


L'altre vi català que hem tastat en aquesta sessió de novembre del nostre grup de tastavins, és el Miserere 2002 de Costers del Siurana, el celler dels pioners Carles Pastrana i Mariona Jarque, el mateix celler que produeix el Clos de l'Obac. Aquest Miserere va ser un dels triomfadors del tast. De color fosc però amb clars indicis d'evolució, vora lleugerament teula i llàgrima densa, té un nas de gran qualitat, amb notes afruitades ben embolcallades per la criança. Molt ben equilibrat, deixa una sensació elegant i plena. A la boca, és suau, equilibrat i amb volum. Que bé li han anat aquests pocs anys d'ampolla! Hi hem trobat un punt de cremositat vellutada, molt agradable. Es beu amb plaer i omple la boca i té un final llarg i sense arestes. Sembla que està en un moment de consum òptim. Ha estat una agradable sorpresa el veure com en un any fred i difícil com el 2002, aquest Miserere ha arribat a un nivell de qualitat tan alt. Ens confirma en l'opinió que la majoria de vins del Priorat els bebem, malauradament, uns anys abans d'hora.

dijous, 13 de novembre de 2008

Quan el vi negre no té fusta

La major part del vi negre que bec ha estat criat en roure i quan tasto un vi jove la probabilitat que en surti decebut és força alta. Pot tractar-se d'un defecte meu o potser té alguna explicació objectiva relacionada amb el fet que, en aquest país, el millor vi va a parar, indefectiblement, a la criança. De tota manera, ara i adés trobo un negre jove que em satisfà i em sorprèn i m'agrada parlar-ne i recomanar-lo.

Un negre jove hauria de ser, d'entrada, saborós i fàcil de beure, hauria de tenir un munt de fruita i, sense exigir-li la complexitat de la criança i la reducció, hauria de tenir una certa personalitat i un nas fi i engrescador. Avui parlaré de dos vins que s'acosten a aquest ideal i m'han reconciliat amb els vins joves.

El primer és un Montsant. Es diu L'Heravi 2006, del celler Vinyes d'en Gabriel de Darmós. Si a algun vi li escau el nom de "vi de garatge", és aquest, perquè el "celler" és realment una nau minúscula, ben bé un garatge que hi ha a l'entrada del poble i que em va sorprendre molt quan el vaig visitar. Gens ni mica de "glamour" i uns mitjans correctes, però elementals, encabits en un espai mínim, és el que trobarem en aquest simpàtic celler, si en fem la visita. Produeixen, en petites quantitats, aquest vi jove i també un criança, que no està gens malament. La base de tot plegat, evidentment, està en una matèria prima excel·lent i en unes vinyes molt ben treballades.

L'Heravi 2006 és de color roig viu, molt atractiu. El nas és franc i llaminer, amb un punt d'espècies. Fins i tot hi ha una certa complexitat. És un vi fresc, agradable, prou rodó. Molta fruita i molt bona. Fet amb Garnatxa, Syrah i Carinyena. Una qualitat sorprenent en un vi que cal tenir en compte.


L'altre vi jove que recomanaria prové d'una finca entre Balaguer i Agramunt, a la DO Costers del Segre. Es tracta del Flor del Sió 2007, un monovarietal d'Ull de Llebre, de vinyes joves, del celler Costers del Sió que és propietat, per cert, del fill de l'alcalde Porcioles... Deixant de banda les anècdotes, no deixa de ser curiós comparar la immensa finca agrícola i ramadera on neix aquest vi amb les modestes instal·lacions del celler anterior. En qualsevol cas, el Flor del Sió és un negre de maceració carbònica que res té a veure amb alguns altres tristos exemples de maceració carbònica que han aparegut i desaparegut als mercats d'aquest país. Ben al contrari! Es tracta d'un vi extraordinàriament saborós i fresc, un autèntic plaer de fruita madura que omple la boca, un vi satisfactori i no pas simple, llaminer i una mica sorprenent. Un encert!

dissabte, 1 de novembre de 2008

Penedès 2005: Algunes sorpreses agradables


Al llarg dels anys, hem begut molt de vi del Penedès i molt bo. A més, hi va haver un temps en que el Penedès --o, potser seria millor dir, alguns cellers del Penedès-- estava al capdavant de la innovació enològica a Catalunya. Si bé és innegable que en la revolució vinícola catalana dels darrers anys el Penedès ha perdut una part d'aquell protagonisme, segueix havent-hi un grup de cellers que treballen al més alt nivell. I la bona notícia és que aquest grup va creixent.

El Finca La Milana 2005 d'Albet i Noya és un vi extraordinari. No negaré que els vins d'aquest celler han tingut sempre una bona qualitat però, en la meva opinió, els faltava un vi realment gran com és aquest per aspirar a un reconeixement que espero que ara no se'ls escatimi. Recomano sense reserves aquest vi complex, equilibrat, amb unes finíssimes notes de criança i una magnífica "cremositat" elegant. El preu contingut i l'elaboració ecològica --que, en particular, ens garanteix una quantitat de sulfits inferior a l'habitual-- fan que aquest vi sigui encara més atractiu

L'altra petita sorpresa d'aquests dies ha estat el Casa Vella d'Espiells 2005 de Juvé y Camps, una recomanació de Vins Noé. És ben segur que aquest vi us resultarà familiar però, per dir-ho ras i curt, aquest Casa Vella 2005 no té res a veure amb el Casa Vella --correcte i ben fet, però amb escassa personalitat-- que tots coneixíem. Es veu que els responsables de Juvé i Camps han buscat l'assessorament d'enòlegs de prestigi i han aconseguit un vi modern, elegant i amb una certa complexitat, molt satisfactori. Un vi que, en certa manera, redefineix el cabernet català o, per ser més exactes, retorna el cabernet al lloc que li és propi. D'altra banda, el Merlot que du l'estrany nom de Viña Escarlata també ha sofert aquesta renovació espectacular i la collita 2005 és un vi saborós i bellament aromàtic, molt recomanable.

dijous, 16 d’octubre de 2008

Els millors vins, segon el senyor Peñín

Com cada any, ja tenim la llista dels millors vins d'Espanya (i, en particular, de Catalunya) en l'opinió del senyor Peñín. Amb totes les reserves que cal fer sobre les llistes, i sobre aquesta en especial, convé conèixer-les per poder valorar-les críticament.

En aquesta llista-Peñín 2009 hi observo algunes particularitats, com ara:
  • Sembla que les puntuacions són força més elevades que en anys anteriors. En Peñín ho justifica dient que la qualitat va pujant cada any. Però jo veig difícil de creure'm el pas dels 500 vins "90" de fa dos anys als 1.200 d'aquest any.
  • Els vins catalanys perden protagonisme. Dels 39 blancs i negres "excepcionals" de la guia 2009, només n'hi ha dos de catalans: L'Ermita i Clos Mogador. És una situació realista?
  • Seguim observant l'afició del senyor Peñín a sobrevalorar les novetats.
Pel que fa al que ens importa en aquest bloc, és a dir, als vins de Catalunya, després de constatar que la multiplicació de nous cellers o nous vins segueix imparable, fent cada cop més utòpic el somni que vaig tenir fa uns anys de voler tastar tots els vins catalans, diguem que els vins (secs, tranquils) preferits de Peñín són aquests:
  1. Vins negres
    • 98 punts: L'Ermita 2005
    • 95 punts: Clos Mogador 2005
    • 94 punts: Espectacle 2005, Pardas Negre Franc 2005, Reserva Real 2003, Sot Lefriec 2005, Ferrer Bobet sel. esp. 2005, Finca Dofí 2006 i Manyetes 2005.
    • 93 punts: Clos d'Agon 2006, Grans Muralles 2004, Ex Ex 7 2005, Finca Garbet 2004, Gneis 2003, Bugader 2005, Corbatera 2005, Dido 2007, Mas de Can Blau 2005, Teixar 2005, Finca la Milana 2005, Pardas Aspriu 2005, Pas Curtei 2006, Clos Erasmus 2005, La Creu Alta 2005, Melis 2006, N S del Portal 2006.
    • 92 punts: Bru de Verdú 14 2005, Cérvoles Estrats 2005, Oliver Conti Carlota 2004, Furvus 2006, Gallicant 2005, Casa Vella d'Espiells Cabernet 2005, Caus Lubis 2000, Mas Vilella 2005, Jané Ventura sel. 2006, Mas la Plana 2004, Clos Fontà 2006, Doix 2006, Èlix 2005, Ferrer Bobet 2005, Gran Buig 2004, Melis 2005, Miserere 2005, Nus del Terrer 2006, Durona 2004.
  2. Vins blancs
    • 94 punts: Auzells 2007 i Dido 2007.
    • 93 punts: Clos d'Agon 2007, Cérvoles 2007, Coma Blanca 2006, Nelin 2006.
    • 92 punts: Marqués de Alella Allier 2006, Idoia 2007, Castell del Remei Oda 2007, Missenyora 2007, Clos Maria 2006, El Rocallís 2003, Ètim garnatxa blanca 2006, Jean Leon chardonnay 2006, Nun Vinya dels Taus 2006, Advent 2006.
    Com cada any, hi veiem els "tics" de l'autor de la guia, hi veiem sorpreses notables, absències no menys notables, repetició de certes sobrevaloracions tradicionals...

    Ja anirem parlant d'aquests vins a mesura que els anem tastant. Tanmateix, haurem de lluitar amb un problema aparentment insoluble: Pràcticament tots aquests vins estaran millor d'aquí uns anys, i molts d'ells desapareixeran del mercat en molt poc temps. Un cas extrem d'això és el del vi "Espectacle del Montsant" que es va exhaurir en 24 hores....

dimecres, 24 de setembre de 2008

Dos grans vins catalans al Tast 33 del GMT


En la darrera reunió (la número 33) del grup de tastavins al que pertanyo (el GMT) vam tastar dos vins catalans de gran qualitat que mereixen un lloc en aquest bloc.


El Mas de Can Blau 2004 és un Montsant força desconegut i relativament difícil d'aconseguir. Es tracta del vi d'en Jorge Ordoñez que s'elabora al Celler del Masroig (on fan, per exemple, Les Sorts) i va a parar, majoritàriament, al mercat americà. Va ser gràcies a vinsnoe.cat, la meva botiga de confiança, que finalment en vaig poder aconseguir una ampolla. Volia tastar aquest vi d'ençà que vaig veure que la Guia Peñín 2007 el situava, juntament amb L'Ermita 2004 i Clos Fontà 2004, al capdamunt de tots els vins de Catalunya.

Es tracta d'un cupatge de 35% Carinyena, 35% Syrah i 30% Garnatxa, de 15 graus, criat uns 18 mesos en roure francès i americà.

El que importa és, evidentment, el vi, però vull comentar que l'ampolla que el conté és la més gran i més pesada que mai he vist. Sembla talment un màgnum. El vi és intens i ple de qualitats. De color impenetrable, desplega un ampli ventall d'aromes que va evolucionant al llarg del tast. Hi trobo fruita molt madura, notes balsàmiques i herbes. També, algunes notes espirituoses una mica excessives. A la boca té un pes i un volum considerables. Vellutat, llarg, amb notes dolces força marcades, potser massa marcades. Una mica "excessiu", com si tingués massa coses, no prou ben endreçades. Respon a un determinat "standard" que en podríem dir "parkerià", però no es pot negar que és un vi important i memorable, una magnífica experiència.



Malgrat la impressió que ens va produïr el Mas de Can Blau, l'estrella de la nit, per unanimitat dels membres del grup de tast, va ser un excepcional Ex Ex 6 de Castell de Perelada.

La idea d'aquests "Ex Ex" no em desagrada (el nom, en canvi, el trobo poc afortunat): Es tracta d'una sèrie de vins que, en principi, no tenen relació entre ells, i que provenen de petites cuvées experimentals del Celler Castell de Perelada. La presentació d'aquests vins és molt acurada, amb unes notes força exhaustives sobre les característiques del vi i de la verema. Tot això, és clar, no tindria cap valor si els vins no fossin d'una qualitat suficient. Ho són, i molt! Des que vaig tastar el meu primer Ex Ex (el Ex Ex 4, magnífic!) no vull perdre'm cap vi d'aquesta sèrie.

El Ex Ex 6 és un monovarietal de Syrah de la collita 2004, amb raïms procedents de la meravellosa vinya de Garbet (7 ha. de les quals en surt també el cèlebre Finca Garbet). És un vi amb un nas de gran riquesa i intensitat, que va de la fruita molt madura a les herbes alpines i que inclou unes curioses notes mentolades que no desmereixen gens. En conjunt, una gran qualitat olfactiva, amb equilibri i elegància. A la boca és complex, agradable, força vellutat, ample i "esfèric", sense la més mínima aresta. Té la grandesa de conjuntar equilibradament la potència amb una elegància en la que tots els elements són al lloc que els pertoca. Tanins dolços molt atractius. Deliciós. Sense fissures. Un gran vi. El millor Ex Ex que he tastat. Excel·lent!

Em pregunto si aquest magnífic Ex Ex 6 no serà un preludi del que ha de ser el proper Finca Garbet 2004.

divendres, 5 de setembre de 2008

Empordà I: Agullana, Cadaqués, Cantallops


DO Empordà, agost del 2008

Les vacances d'agost a l'Empordà les aprofito, ja fa anys, per visitar els cellers d'aquesta DO, conèixer les novetats i tastar les noves collites que es comercialitzen. Començaré aquest bloc amb un repàs dels cellers de l'Empordà, amb comentaris dels vins que he tastat. Organitzaré la informació per municipis.

Agullana

Hi ha un únic celler, el Celler Generi, que elabora vi blanc i vi negre sota el nom Prat d'Egna. És un celler petit que no he pogut visitar. Vaig tastar algun dels seus vins fa uns anys i no en tinc un record prou nítid com per fer-ne ara cap valoració.

Cadaqués

Al capdamunt del coll de Perafita, ja feia alguns anys que es veia una plantació de vinya molt ben cuidada. Finalment, els vins d'aquesta vinya espectacular han sortit a la llum: Es tracta de les vinyes del nou Celler Martín-Faixó, que elabora un blanc de Picapoll i un negre de Garnatxa, Merlot i Cabernet amb una criança de 8 mesos, ambdós amb el nom de Perafita, i també un negre molt concentrat i potent que du el nom de Cadac. És un plaer veure créixer vinyes en un indret tan salvatge i bell. També la rehabilitació de l'antiga masia de Perafita, en un dels paisatges més minerals i ventats de Catalunya, és digna d'elogi. Malauradament, els vins són, en la meva opinió, excessivament cars pel que ofereixen als sentits. Vaig tastar (al celler i també, amb més calma, a casa meva) el blanc 2007, el negre 2005 i el Cadac 2005. Cap dels tres em va satisfer. En tots els casos, hi predominaven les notes alcohòliques i la fruita s'hi trobava a faltar d'una manera punyent. A la vista de les bones intencions d'aquest celler, caldrà fer-los un vot de confiança i tastar alguna collita futura... sempre que els preus es moderin i s'adeqüin a la realitat d'aquests vins i de la DO. Una DO on, ara per ara, per pocs diners es poden beure vins molt i molt ben fets.

Cantallops

Cantallops, arrecerat a la falda del Puig Neulós, gaudeix d'un microclima i d'una geologia particulars dintre de l'Empordà i té dos cellers que mereixen ser visitats.

El celler Vinyes dels Aspres em va sorprendre l'any passat amb un Vi de Panses diferent i deliciós. El Negre dels Aspres i el Blanc dels Aspres tenen un cert nivell de qualitat però, després d'haver tastat diverses collites al llarg d'aquests darrers anys, sempre he trobat que els manca quelcom, potser una mica d'elegància. Aquest estiu (potser m'he equivocat) no els he inclòs a la meva llista de vins a tastar. Amb la collita 2003 van elaborar un nou vi amb el nom de S'Alou. Espero tastar-lo aviat i tant-de-bo em faci canviar la meva opinió sobre aquest celler que, ara per ara, és més aviat tèbia. (Afegit el 2012: I tant si ha canviat la meva opinió sobre aquest celler! Els vins que he anat tastant més endavant són magnífics. Un dia en parlaré.)

L'altre celler de Cantallops és Masia Serra i jo diria que és un dels cellers de referència de la DO Empordà. Al capdavant del projecte hi ha en Jaume Serra Pagès, les vinyes tenen un "terroir" distintiu i el treball vitícola i enològic és de la màxima qualitat. Una producció molt petita i acurada, amb el savoir-faire d'en Jaume Serra, en un entorn bellíssim. La meva visita a aquest celler, cada any, és un petit plaer. Dit això, què diré dels seus vins? La meva opinió ha anat canviant a millor. El motiu és que aquests vins, tant el blanc Ctònia com el negre Gneis, necessiten una certa paciència. Són vins d'evolució lenta que s'han de deixar reposar a l'ampolla si volem que mostrin tot el seu potencial. Aquest estiu vaig obrir una ampolla de Gneis 2000 i una de Ctònia 2004 i ambdues em van semblar excel·lents. I amb potencial per a seguir millorant, com a mínim el Gneis. Ara tinc al meu celler el Gneis 2002 i els Ctònia 2006 i 2007 i no penso repetir l'error que vaig fer amb el Gneis 2001, que va ser obert prematurament. A la Masia Serra també elaboren un vi més "senzill", anomenat IO. Sé que és un vi una mica controvertit, que no agrada tothom, però les dues o tres collites que jo he tastat m'han satisfet força, dintre del seu estil potent i una mica directe. El IO pot beure's i s'ha de beure abans que el Gneis, millor després d'una bona oxigenació.


Empordà II: Capmany, Cistella Espolla, Garriguella


DO Empordà, agost del 2008 II:
Capmany - Cistella - Espolla - Garriguella


Capmany

Amb quantitat i qualitat, Campmany és, potser, el municipi més interessant de la DO Empordà. Hi ha un elevat nombre de cellers, de característiques ben diverses, dels quals surten alguns dels millors vins de tota la DO. Cada estiu hi faig diverses visites i mai en surto decebut.

Vull començar a parlar dels vins de Cantallops comentant el que és, per a mi, la novetat més destacada de tota la DO Empordà. Em refereixo a l'aparició del Gresa 2006, el primer vi del celler Vinyes d'Olivardots. Va ser un plaer poder visitar aquest nou celler, amb unes instal·lacions excel·lents envoltades d'una vinya preciosa. Em van atendre amb una gran amabilitat i em van oferir tastar la primera collita del seu vi. Només acostar-me la copa al nas ja vaig adonar-me que estava al davant d'un gran vi, i la boca va confirmar-ho plenament. Vaig comprar una ampolla per poder tastar novament el vi a casa, per tal de descartar que les meves impressions al celler no fossin un miratge. De cap manera: el vi em va impressionar tant que vaig atrevir-me a posar una nota de tast a verema.com. Espero amb molt d'interès la collita 2007.

El celler Oliver Conti és un dels meus preferits i el visito cada any perquè no vull perdre'm cap de les seves collites. Els seus vins, salvant els naturals altibaixos de les diverses collites, sempre m'han agradat especialment. A més, el celler ha anat creixent en capacitat tècnica i cada any, poc o molt, tenen alguna novetat per mostrar-me. L'any passat van ser el Carlota (un negre de Cabernet Franc, molt interessant) i el Ara (un vi amb poquíssima fusta, però un notable nivell de complexitat). Aquest estiu, les novetats són un blanc jove anomenat Treyu i, sobretot, un espectacular blanc dolç de Gewurztraminer que du el nom de Marta.

Anem a pams i parlem de cadascun dels vins d'Oliver Conti que he tastat aquest any. El Ara 2005 ha guanyat molt de l'any passat ençà i està francament deliciós i ple. Molt recomanable. El Treyu 2007 és excel·lent, fresc i envolvent, rodó. El blanc "barrica" 2005 és un gran vi, complex, equilibrat, satisfactori. Ara bé, malgrat que aquests tres vins que he citat estan entre els millors Empordà que he tastat aquest any, el Marta els supera, en la meva opinió. Quina delícia! És el primer Gewurztraminer del nostre país que em satisfà i em transporta a la meva "etapa alemana", quan vaig descobrir aquest cep i vaig començar a aficionar-me al vi de Gewurztraminer. Tastar el Marta d'Oliver Conti ha estat una de les bones experiències enològiques d'aquest estiu. Afortunadament, encara en tinc una segona ampolla. Si hagués de parlar de les sensacions d'aquest vi, parlaria d'equilibri, voluptuositat elegant, longitud i volum i, a la fi, un postgust persistent i meravellós.

Aquests dos cellers tenen la sort d'estar envoltats de les seves pròpies vinyes. Els altres cellers de Capmany els trobem al nucli urbà.

El Celler Marià Pagès és el que fa els vins anomenats Serrasagué. Es tracta d'un celler petit, familiar, que val la pena conèixer. He seguit el seu vi de criança al llarg d'aquestes darreres collites i trobo que ha anat millorant cada any. Dintre d'un estil que en podríem dir clàssic, és un vi més que satisfactori. La collita 2003, en particular, em va agradar moltíssim, pel seu equilibri i el seu caràcter, per la bona integració de la fusta. El Serrasagué jove és també afruitat i agradable, amb una excel·lent relació qualitat-preu. Malauradament, el Serrasagué criança 2004, que és el que comercialitzen en aquest moment, no està, per algun motiu, a l'alçada de les collites anteriors. És cert que el 2004 va ser, a l'Empordà, un any ben difícil, o potser l'ampolla que jo he tastat no és representativa d'aquest vi. (Afegit l'agost de 2009: he tornat a tastar el Serrasagué 2004, aquest cop amb una ampolla obtinguda directament del celler, i és excel·lent! Suposo, doncs, que l'ampolla que vaig tastar l'any passat, comprada a una botigueta local, devia estar en mal estat. És agradable poder rectificar!)

A la sortida del poble, en direcció a Sant Climent, hi trobem les instal·lacions del relativament nou Celler Arché-Pagès. En una nau espaiosa, nova i tecnològicament ben resolta, una gent jove, entusiasta i ben preparada elabora uns vins que duen el nom de Sàtirs, Cartesius i Bonfill. Són vins d'alta qualitat, que convindrà tenir en compte de cara al futur. He tastat les primeres collites d'aquests vins i, en la meva opinió, els hem de situar ben amunt dintre la piràmide de qualitat de l'Empordà. El Sàtirs blanc és un vi elegant i ple i el Bonfill és ric i complex, però potser el meu preferit, en aquests moments, és el Cartesius. Vaig obrir una ampolla de Cartesius 2004 i estava en un moment magnífic. El temps l'ha fet millorar. (Diguem-ho entre parèntesi: Com han pogut posar a aquest vi una etiqueta tan horrible!?) Tanmateix, el Bonfill podria ser superior i convindrà tastar-lo de nou.

Prop del celler anterior hi trobem el Celler Pere Guardiola. Que ningú no es deixi enganyar per l'aspecte "industrial" d'aquest celler. És cert que visitar els locals de Pere Guardiola no té l'encant d'una visita a Oliver Conti o a Masia Serra, però els vins de Pere Guardiola, en la meva opinió, són excel·lents i, a nivell de la relació qualitat-preu, són dels millors no només de l'Empordà sinó, potser, de tot Catalunya. Tots i cadascun dels seus vins, des del Rocaberdi (DO Catalunya) fins el Clos Floresta o l'excel·lent Joncària es troben, en el seu nivell de preu, entre els meus vins preferits, els que mai no m'han fallat. Quin d'aquests vins recomanaria a un amic? Tots! Per exemple, el blanc jove Floresta 2007 és magnífic: fresc, equilibrat, amb bon nas i certa sutilesa, molt llaminer. El Floresta negre criança 2005 és també un valor segur. I estem parlant de vins al voltant dels 4 euros! El Moscat fermentat en bóta Joncària 2005 és també un dels meus blancs preferits. La novetat d'aquest any és un monovarietal de Merlot, el Joncària Merlot 2003. Encara no l'he tastat, però en tinc una ampolla que obriré ben aviat. En resum, no em fa vergonya dir que els vins d'aquest celler, sense tenir el "glamour" d'altres cellers més "mediàtics", m'agraden molt, els tasto sovint i em donen satisfacció. Si, a més, tenen uns preus relativament baixos, què més es pot demanar?

Per acabar, parlaré molt breument dels altres tres cellers de Capmany. El Celler Oliveda elabora una gamma de vins amplíssima i el nivell de qualitat és prou bo, però els seus vins són una mica impersonals i no em produeixen entusiasme. El Celler Santamaria elabora un vi que du l'estrany nom de Gran Recosind. En les primeres collites, ja fa un cert nombre d'anys, aquest celler va representar una millora qualitativa important respecte del que en aquell moment es feia a l'Empordà. Ara el vi segueix essent agradable i interessant, elegant i amb una certa personalitat. La novetat d'aquest any és el Merlot 2005, un vi amb bon nas i un pas de boca força fi. Finalment, tenim el minúscul celler Castillo de Capmany que elabora el criança Castillo Olivares i el reserva Moll de Alba. Vaig tastar-los fa uns anys i em van semblar prou interessants.


Cistella

Al bonic poble de Cistella hi ha la capella de la Mare de Déu de Vida i, al costat mateix, el Celler Mas Vida, un celler petit i força desconegut que no he pogut visitar. Només he pogut tastar el seu blanc de Chardonnay, ja fa uns anys, i em va semblar un vi amb bones qualitats. Sé que també fan un negre de criança a base de Cabernet, però no l'he tastat.

Espolla

L'indret és magnífic, però l'únic celler del municipi, el Celler Cooperatiu, encara no s'ha sumat a la renovació que, fa uns anys, va sotragar l'Empordà i el va convertir en una zona de vins excel·lents. Espero amb interès arribar a veure com les vinyes d'Espolla comencen a donar vins d'una qualitat comparable a la d'alguns vins de municipis contigus, cosa que, ara per ara, no succeeix.

Garriguella

El nucli urbà de Garriguella està totalment envoltat de vinyes en un indret tan bonic que suggereix l'existència de vins de gran qualitat. Malauradament, no és aquest el cas, de moment, però hi ha signes interessants de cara al futur. Al Celler Cooperatiu s'hi elaboren uns vins prou agradables i ben fets, amb el nom de Puntils. Una novetat interessant a Garriguella va ser, fa un parell d'anys, l'aparició del Celler Mas Llunes. El seu primer vi, Emporion 2001, fou magnífic i sorprenent, un paradigma d'equilibri i elegància. Després va sortir un blanc anomenat Nívia i un segon negre, d'un estil diferent a l'Emporion, anomenat Rhodes. Aquest any, la novetat ha estat el blanc jove Maragda 2007. El Emporion 2001 em va agradar tant que he volgut seguir l'evolució d'aquest celler. Em sap greu dissentir d'altres veus més autoritzades que la meva, pero ni el Nívia ni el Rhodes m'han satisfet, i trobo que el Emporion 2003 està molt per sota del record que tinc de l'Emporion 2001. Finalment, el Maragda 2007 m'ha semblat prim i poc trascendent. Caldrà esperar les properes collites per veure millor quins camins segueix aquest celler que tan bona impressió em va causar en el seu debut.

El tercer celler de garriguella és el Celler Trobat que fa, entre altres, uns vins anomenats Amat que són prou agradables.















Empordà III: La Selva de Mar, Massarac, Mollet, Pau


DO Empordà, agost del 2008: III
La Selva de Mar - Masarac - Mollet de Peralada - Pau

La Selva de Mar

En aquesta població tan característica hi ha un celler a tenir en compte: Mas Estela. No en parlaré perquè encara tinc pendent fer-hi una bona visita i perquè conec poc els seus vins, Mas Estela blanc, Mas Estela negre i Quindals. De fet, l'única ampolla que he tastat va ser, fa temps, un Mas Estela 2000 que no em va satisfer gaire. Em reservaré l'opinió fins que no pugui parlar amb més bon coneixement de causa. Tanmateix, la bellesa de l'indret bé que mereix una visita.

Masarac

Al peu de l'antiga carretera de Vilarnadal a Peralada hi ha un celler del qual tampoc no m'agradaria parlar-ne gaire. Es tracta del Castell de Biart. Si hi aneu, trobareu una gran construcció que vol imitar un castell, ostentosa i poc creïble. Malgrat la gran quantitat de pedra que hi han abocat, no dóna la imatge de ser una iniciativa prou sòlida. A més, cap de les diverses ampolles d'aquest celler que he tastat tenia la qualitat desitjable. M'agradaria poder rectificar, en un futur proper, la meva opinió sobre aquest celler.

Mollet de Peralada

Si descartem Peralada, els primers vins de l'Empordà que vaig conèixer bé, deu fer de vint a vint-i-cinc anys, van ser els de Mollet, més exactament els de Covinosa. En aquella època, aquests vins van representar per a mi el paradigma de vins ben fets, honestos, barats i deliciosos. El meu sogre comprava Tinto Garrigal a caixes i jo apreciava força aquest vi. Els blancs eren frescos i molt agradables i feia goig comprar-los a granel a un preu francament minúscul. Ara, evidentment, he tornat a tastar els vins d'aquest celler de Mollet, el Garrigal, l'Anubis, els monovarietals Covest... Quina diferència! La pregunta natural és: qui ha canviat, el vi o jo? O potser hem canviat tots? Jo, suposo que sóc força més exigent, més després del salt qualitatiu tan gran que ha fet l'Empordà. Però jo diria que el vi de Covinosa també ha canviat, o com a mínim no ha pujat al mateix tren de qualitat que han pujat altres cellers. En tot cas, jo salvaria alguns dels monovarietals, però no pas el Garrigal ni l'Anubis.

Si preneu la carretera de Mollet a Masarac trobareu, enmig de vinyes relativament joves, en un indret plàcid, les instal·lacions d'un nou celler molt interessant anomenat La Vinyeta. Unes instal·lacions amb un disseny impressionant, però molt ben integrades en el paisatge. Crec que la seva primera collita va ser la del 2006. Fan un blanc jove de garnatxa blanca i una mica de macabeu i un negre jove de merlot, garnatxa, cabernet franc i syrah. S'anomenen Heus. També tenen un negre amb una criança en roure de cinc mesos, a base de cabernet, samsó, merlot i garnatxa. Aquest vi de criança s'anomena Llavors. Són vins molt interessants que fan esperar amb il·lusió les noves collites.

He sentit a parlar d'un tercer celler a Mollet, el Celler Roig Parals, però no he pogut ni visitar-lo ni tastar el seu vi. És un celler minúscul lligat a un restaurant de Sant Feliu de Boada. Resta pendent.

Pau

L'antiga Cooperativa de Pau i Roses s'ha convertit ara en Empordàlia, un celler molt recomanable, des del meu punt de vista. Abans de la modernització i el canvi de nom, els vins que s'anomenaven Vinya Verdera estaven entre els meus preferits, dintre del seu nivell de preu. Ara tenen una varietat de vins força àmplia que s'anomena Sinols. Hi trobem un negre i un blanc joves, un blanc fermentat en bóta, un negre de criança i un negre de reserva. El meu preferit és el negre de criança. La collita que ara he tastat, la 2005, és deliciosa. En un nivell de preus superior, hi ha dos vins una mica singulars anomenats Antima i Coromina. Són força interessants, principalment l'Antima, però la meva opinió és que el punt fort d'aquest celler, el nivell en el qual el celler excel·leix, és el dels vins més "simples", vins agradables i amb un cert caràcter i, també, amb una relació qualitat/preu òptima.

Empordà IV: Peralada, S. Climent, Vilajuïga, Vilamaniscle


DO Empordà, agost del 2008: IV
Peralada - S. Climent - Vilajuïga - Vilamaniscle

Peralada

El celler Castillo Perelada (sic) mereix un capítol a part en algun altre racó d'aquest bloc. No m'agrada el passat franquista i oligarca d'aquest celler, no m'agrada el seu aspecte mediàtic, no m'agraden els seus vins de gamma baixa.... però d'ençà de la renovació del celler, aquest celler produeix alguns dels millors vins de Catalunya. I alguns dels vins que més plaer m'han donat, com l'immens Finca Garbet 2001, el Ex Ex 6 o el Centenari Dalí 2000. Necessitaria molt d'espai per parlar d'aquest celler, perquè no voldria deixar de comentar com m'agraden el Finca Malaveïna i l'excel·lent Gran Claustro, ni quina extraordinària relació qualitat-preu tenen els seus vins més bàsics com el Blanc de Blancs o el Roc. De tot això en parlaré en algun altre moment.

Sant Climent Sescebes

Una de les coses que més m'agrada del món del vi és poder constatar les grans diferències que hi pot haver d'un celler a un altre i l'estranya correlació que hi ha entre les diverses tipologies i el resultat final, que és el vi. Un exemple força curiós d'això que dic el trobem al municipi de Sant Climent on hi ha dos cellers d'aspecte tan diametralment oposat que sembla impossible que els puguem incloure tots dos sota un mateix nom.

D'una banda hi ha el Celler Martí Fabra, que és un celler que visito cada any i per al qual tinc una certa predilecció. Es tracta d'una masia pairal que, si no sabeu on és, no trobareu, perquè cap rètol li fa publicitat. L'indret és discret i sense cap pretensió, rústic i elemental, i va ser castigat pel gran incendi del 2006, que va arribar a les portes de la pròpia masia. En aquest lloc, una família empordanesa elabora uns vins notables que van adquirir una certa anomenada quan en Robert Parker va fer menció del Masia Carreras 1999 i li va atorgar una excel·lent puntuació. M'agrada força el seu Martí Fabra Selecció Vinyes Velles, un vi amb caràcter i una certa complexitat. El Masia Carreras és, però, el vi més important del celler, un vi amb profunditat i amplitud, complex i llarg. Entre els blancs hi ha un excel·lent Verd Albera i també un Masia Carreras blanc criat en roure, molt peculiar i una mica difícil. També he tastat un muscat sec anomenat Flor d'Albera, boníssim, que no sé si elaboren cada any o no. Són produccions tan petites que fins i tot jo, que segueixo aquests vins de molt aprop, tinc dificultats per no perdre'm cap collita. En aquest celler sembla com si la tecnologia (que també hi és, evidentment) hagi passat a un segon pla i tot sigui com molt artesanal, sense floritures. Per exemple, recordo com, en una de les meves primeres visites, vaig trobar el propi senyor Fabra enganxant manualment les etiquetes a les ampolles del seu vi.

En l'extrem oposat de l'espectre hi hem de situar el novíssim celler Terra Remota, una construcció hiper-moderna envoltada de 50 ha de vinya al límit entre Sant Climent i Capmany. He visitat aquest immens edifici en forma de búnker aquest estiu del 2008 i m'ha sorprès veure una inversió tan desmesurada. Un edifici singularíssim (ja em van dir quin famós arquitecte l'ha dissenyat, però no el recordo) que conté el que sembla una col·lecció d'aparells de vinificació de tota mena, nous de trinca. Tot plegat, produeix una sensació d'excés. Sembla ser que aquesta creació ex nihilo prové d'un notari francès econòmicament ben situat que té també una immensa finca a l'Argentina (o a Xile, no ho sé). De moment, acaben de treure la primera collita (que, per cert, no va ser vinificada al celler propi sinó al celler Espelt) del seu vi negre que du el nom de Camino 2006 i que lamento molt dir que, en la meva modesta opinió, és un vi inequívocament defectuós (no era l'ampolla, perquè vaig tastar dues ampolles diferents). En canvi, el seu blanc Caminante 2007 apunta un nivell de qualitat interessant, més d'acord amb la gran inversió d'aquest projecte. Suposo que el problema que hi devia haver en el negre 2006 es resoldrà en les properes collites i potser haurem de donar la benvinguda a un nou celler a tenir en compte en el panorama empordanès.

Vilajuïga

Passant per la carretera principal, a l'alçada del nucli urbà de Vilajuïga, es pot veure una edificació que du un rètol antic que diu Cava Gelamà. És una masia en la qual s'havia elaborat vi i cava, fa força anys. La bona notícia és que els hereus d'aquesta família han deixat la ciutat per iniciar un projecte de recuperació de les vinyes i elaboració de vi. Els inicis són modestos però la primera collita mostra unes bones qualitats que suposo que aniran a més a mida que el projecte vagi agafant empenta.

Però el gran celler de Vilajuïga és el Celler Espelt, amb unes instal·lacions modernes envoltades de vinyes, entre Vilajuïga i Pau. El Celler té una botiga gran i ben apariada, les etiquetes i logotips estan dissenyats per en Mariscal, els vins duen noms pintorescos com ara Mareny, ViDiví, Vailet o Sauló i, en general, el projecte té un toc globalitzat que a mi no em resulta del tot atractiu. Els diversos tipus de vi, diguem-ho clar, són d'una qualitat força correcta i conec persones (que ben segur hi entenen més que jo) que troben que els vins d'Espelt són prou interessants, però jo mateix, tot i que pràcticament cada any faig un tast de bona part de la gamma, sempre trobo que es queden una mica curts respecte de les espectatives que generen.

Repassem els diversos vins d'aquest celler. En blancs hi ha un vi de garnatxa blanca i macabeu (Vailet), un chardonnay, un muscat i sauvignon blanc (Mareny, el meu preferit entre els blancs) i un blanc criat en fusta (Quinze Roures). El negre més ambiciós és el Comabruna, del qual només vaig tastar la collita 2003. El Sauló (carinyena i cabernet) i el ViDiví (garnatxa i merlot) són més modestos i, en el meu parer, més recomanables, principalment el primer. Aquest any han introduït un syrah-petit verdot força interessant: Camins de Somnis 2004.

Com a curiositat, diré que el celler Espelt també elabora un cava que du el nom de "Escuturit", escrit així mateix. Els vaig comentar que l'ortografia d'aquesta paraula no era correcta, però no sembla que la meva observació els interessés gens ni mica.

Aquest celler em genera allò que els anglesos en diuen "mixed feelings". Els vins són correctes i, de fet, els consumeixo amb plaer, però hi ha com un excés d'oferta, un excés de disseny, un excés de comercialitat. Evidentment, ni l'oferta ni el disseny ni la comercialitat són res dolent, però no representen exactament el que jo més valoro en un celler.

Vilamaniscle

Vaig veure amb il·lusió que un dels hereus del Mas Pòlit, després de restaurar magníficament la masia pairal, estava reconstruint les vinyes i començava a elaborar, criar i embotellar el seu propi vi. De moment, hi ha disponibles el negre 2006 i el cabernet sauvignon 2005. Lamentablement, l'interès que se'm va generar després de visitar la masia i conèixer el projecte es va veure profundament defraudat després de tastar aquests dos vins.