divendres, 5 de setembre de 2008

Empordà II: Capmany, Cistella Espolla, Garriguella


DO Empordà, agost del 2008 II:
Capmany - Cistella - Espolla - Garriguella


Capmany

Amb quantitat i qualitat, Campmany és, potser, el municipi més interessant de la DO Empordà. Hi ha un elevat nombre de cellers, de característiques ben diverses, dels quals surten alguns dels millors vins de tota la DO. Cada estiu hi faig diverses visites i mai en surto decebut.

Vull començar a parlar dels vins de Cantallops comentant el que és, per a mi, la novetat més destacada de tota la DO Empordà. Em refereixo a l'aparició del Gresa 2006, el primer vi del celler Vinyes d'Olivardots. Va ser un plaer poder visitar aquest nou celler, amb unes instal·lacions excel·lents envoltades d'una vinya preciosa. Em van atendre amb una gran amabilitat i em van oferir tastar la primera collita del seu vi. Només acostar-me la copa al nas ja vaig adonar-me que estava al davant d'un gran vi, i la boca va confirmar-ho plenament. Vaig comprar una ampolla per poder tastar novament el vi a casa, per tal de descartar que les meves impressions al celler no fossin un miratge. De cap manera: el vi em va impressionar tant que vaig atrevir-me a posar una nota de tast a verema.com. Espero amb molt d'interès la collita 2007.

El celler Oliver Conti és un dels meus preferits i el visito cada any perquè no vull perdre'm cap de les seves collites. Els seus vins, salvant els naturals altibaixos de les diverses collites, sempre m'han agradat especialment. A més, el celler ha anat creixent en capacitat tècnica i cada any, poc o molt, tenen alguna novetat per mostrar-me. L'any passat van ser el Carlota (un negre de Cabernet Franc, molt interessant) i el Ara (un vi amb poquíssima fusta, però un notable nivell de complexitat). Aquest estiu, les novetats són un blanc jove anomenat Treyu i, sobretot, un espectacular blanc dolç de Gewurztraminer que du el nom de Marta.

Anem a pams i parlem de cadascun dels vins d'Oliver Conti que he tastat aquest any. El Ara 2005 ha guanyat molt de l'any passat ençà i està francament deliciós i ple. Molt recomanable. El Treyu 2007 és excel·lent, fresc i envolvent, rodó. El blanc "barrica" 2005 és un gran vi, complex, equilibrat, satisfactori. Ara bé, malgrat que aquests tres vins que he citat estan entre els millors Empordà que he tastat aquest any, el Marta els supera, en la meva opinió. Quina delícia! És el primer Gewurztraminer del nostre país que em satisfà i em transporta a la meva "etapa alemana", quan vaig descobrir aquest cep i vaig començar a aficionar-me al vi de Gewurztraminer. Tastar el Marta d'Oliver Conti ha estat una de les bones experiències enològiques d'aquest estiu. Afortunadament, encara en tinc una segona ampolla. Si hagués de parlar de les sensacions d'aquest vi, parlaria d'equilibri, voluptuositat elegant, longitud i volum i, a la fi, un postgust persistent i meravellós.

Aquests dos cellers tenen la sort d'estar envoltats de les seves pròpies vinyes. Els altres cellers de Capmany els trobem al nucli urbà.

El Celler Marià Pagès és el que fa els vins anomenats Serrasagué. Es tracta d'un celler petit, familiar, que val la pena conèixer. He seguit el seu vi de criança al llarg d'aquestes darreres collites i trobo que ha anat millorant cada any. Dintre d'un estil que en podríem dir clàssic, és un vi més que satisfactori. La collita 2003, en particular, em va agradar moltíssim, pel seu equilibri i el seu caràcter, per la bona integració de la fusta. El Serrasagué jove és també afruitat i agradable, amb una excel·lent relació qualitat-preu. Malauradament, el Serrasagué criança 2004, que és el que comercialitzen en aquest moment, no està, per algun motiu, a l'alçada de les collites anteriors. És cert que el 2004 va ser, a l'Empordà, un any ben difícil, o potser l'ampolla que jo he tastat no és representativa d'aquest vi. (Afegit l'agost de 2009: he tornat a tastar el Serrasagué 2004, aquest cop amb una ampolla obtinguda directament del celler, i és excel·lent! Suposo, doncs, que l'ampolla que vaig tastar l'any passat, comprada a una botigueta local, devia estar en mal estat. És agradable poder rectificar!)

A la sortida del poble, en direcció a Sant Climent, hi trobem les instal·lacions del relativament nou Celler Arché-Pagès. En una nau espaiosa, nova i tecnològicament ben resolta, una gent jove, entusiasta i ben preparada elabora uns vins que duen el nom de Sàtirs, Cartesius i Bonfill. Són vins d'alta qualitat, que convindrà tenir en compte de cara al futur. He tastat les primeres collites d'aquests vins i, en la meva opinió, els hem de situar ben amunt dintre la piràmide de qualitat de l'Empordà. El Sàtirs blanc és un vi elegant i ple i el Bonfill és ric i complex, però potser el meu preferit, en aquests moments, és el Cartesius. Vaig obrir una ampolla de Cartesius 2004 i estava en un moment magnífic. El temps l'ha fet millorar. (Diguem-ho entre parèntesi: Com han pogut posar a aquest vi una etiqueta tan horrible!?) Tanmateix, el Bonfill podria ser superior i convindrà tastar-lo de nou.

Prop del celler anterior hi trobem el Celler Pere Guardiola. Que ningú no es deixi enganyar per l'aspecte "industrial" d'aquest celler. És cert que visitar els locals de Pere Guardiola no té l'encant d'una visita a Oliver Conti o a Masia Serra, però els vins de Pere Guardiola, en la meva opinió, són excel·lents i, a nivell de la relació qualitat-preu, són dels millors no només de l'Empordà sinó, potser, de tot Catalunya. Tots i cadascun dels seus vins, des del Rocaberdi (DO Catalunya) fins el Clos Floresta o l'excel·lent Joncària es troben, en el seu nivell de preu, entre els meus vins preferits, els que mai no m'han fallat. Quin d'aquests vins recomanaria a un amic? Tots! Per exemple, el blanc jove Floresta 2007 és magnífic: fresc, equilibrat, amb bon nas i certa sutilesa, molt llaminer. El Floresta negre criança 2005 és també un valor segur. I estem parlant de vins al voltant dels 4 euros! El Moscat fermentat en bóta Joncària 2005 és també un dels meus blancs preferits. La novetat d'aquest any és un monovarietal de Merlot, el Joncària Merlot 2003. Encara no l'he tastat, però en tinc una ampolla que obriré ben aviat. En resum, no em fa vergonya dir que els vins d'aquest celler, sense tenir el "glamour" d'altres cellers més "mediàtics", m'agraden molt, els tasto sovint i em donen satisfacció. Si, a més, tenen uns preus relativament baixos, què més es pot demanar?

Per acabar, parlaré molt breument dels altres tres cellers de Capmany. El Celler Oliveda elabora una gamma de vins amplíssima i el nivell de qualitat és prou bo, però els seus vins són una mica impersonals i no em produeixen entusiasme. El Celler Santamaria elabora un vi que du l'estrany nom de Gran Recosind. En les primeres collites, ja fa un cert nombre d'anys, aquest celler va representar una millora qualitativa important respecte del que en aquell moment es feia a l'Empordà. Ara el vi segueix essent agradable i interessant, elegant i amb una certa personalitat. La novetat d'aquest any és el Merlot 2005, un vi amb bon nas i un pas de boca força fi. Finalment, tenim el minúscul celler Castillo de Capmany que elabora el criança Castillo Olivares i el reserva Moll de Alba. Vaig tastar-los fa uns anys i em van semblar prou interessants.


Cistella

Al bonic poble de Cistella hi ha la capella de la Mare de Déu de Vida i, al costat mateix, el Celler Mas Vida, un celler petit i força desconegut que no he pogut visitar. Només he pogut tastar el seu blanc de Chardonnay, ja fa uns anys, i em va semblar un vi amb bones qualitats. Sé que també fan un negre de criança a base de Cabernet, però no l'he tastat.

Espolla

L'indret és magnífic, però l'únic celler del municipi, el Celler Cooperatiu, encara no s'ha sumat a la renovació que, fa uns anys, va sotragar l'Empordà i el va convertir en una zona de vins excel·lents. Espero amb interès arribar a veure com les vinyes d'Espolla comencen a donar vins d'una qualitat comparable a la d'alguns vins de municipis contigus, cosa que, ara per ara, no succeeix.

Garriguella

El nucli urbà de Garriguella està totalment envoltat de vinyes en un indret tan bonic que suggereix l'existència de vins de gran qualitat. Malauradament, no és aquest el cas, de moment, però hi ha signes interessants de cara al futur. Al Celler Cooperatiu s'hi elaboren uns vins prou agradables i ben fets, amb el nom de Puntils. Una novetat interessant a Garriguella va ser, fa un parell d'anys, l'aparició del Celler Mas Llunes. El seu primer vi, Emporion 2001, fou magnífic i sorprenent, un paradigma d'equilibri i elegància. Després va sortir un blanc anomenat Nívia i un segon negre, d'un estil diferent a l'Emporion, anomenat Rhodes. Aquest any, la novetat ha estat el blanc jove Maragda 2007. El Emporion 2001 em va agradar tant que he volgut seguir l'evolució d'aquest celler. Em sap greu dissentir d'altres veus més autoritzades que la meva, pero ni el Nívia ni el Rhodes m'han satisfet, i trobo que el Emporion 2003 està molt per sota del record que tinc de l'Emporion 2001. Finalment, el Maragda 2007 m'ha semblat prim i poc trascendent. Caldrà esperar les properes collites per veure millor quins camins segueix aquest celler que tan bona impressió em va causar en el seu debut.

El tercer celler de garriguella és el Celler Trobat que fa, entre altres, uns vins anomenats Amat que són prou agradables.