divendres, 5 de setembre de 2008

Empordà III: La Selva de Mar, Massarac, Mollet, Pau


DO Empordà, agost del 2008: III
La Selva de Mar - Masarac - Mollet de Peralada - Pau

La Selva de Mar

En aquesta població tan característica hi ha un celler a tenir en compte: Mas Estela. No en parlaré perquè encara tinc pendent fer-hi una bona visita i perquè conec poc els seus vins, Mas Estela blanc, Mas Estela negre i Quindals. De fet, l'única ampolla que he tastat va ser, fa temps, un Mas Estela 2000 que no em va satisfer gaire. Em reservaré l'opinió fins que no pugui parlar amb més bon coneixement de causa. Tanmateix, la bellesa de l'indret bé que mereix una visita.

Masarac

Al peu de l'antiga carretera de Vilarnadal a Peralada hi ha un celler del qual tampoc no m'agradaria parlar-ne gaire. Es tracta del Castell de Biart. Si hi aneu, trobareu una gran construcció que vol imitar un castell, ostentosa i poc creïble. Malgrat la gran quantitat de pedra que hi han abocat, no dóna la imatge de ser una iniciativa prou sòlida. A més, cap de les diverses ampolles d'aquest celler que he tastat tenia la qualitat desitjable. M'agradaria poder rectificar, en un futur proper, la meva opinió sobre aquest celler.

Mollet de Peralada

Si descartem Peralada, els primers vins de l'Empordà que vaig conèixer bé, deu fer de vint a vint-i-cinc anys, van ser els de Mollet, més exactament els de Covinosa. En aquella època, aquests vins van representar per a mi el paradigma de vins ben fets, honestos, barats i deliciosos. El meu sogre comprava Tinto Garrigal a caixes i jo apreciava força aquest vi. Els blancs eren frescos i molt agradables i feia goig comprar-los a granel a un preu francament minúscul. Ara, evidentment, he tornat a tastar els vins d'aquest celler de Mollet, el Garrigal, l'Anubis, els monovarietals Covest... Quina diferència! La pregunta natural és: qui ha canviat, el vi o jo? O potser hem canviat tots? Jo, suposo que sóc força més exigent, més després del salt qualitatiu tan gran que ha fet l'Empordà. Però jo diria que el vi de Covinosa també ha canviat, o com a mínim no ha pujat al mateix tren de qualitat que han pujat altres cellers. En tot cas, jo salvaria alguns dels monovarietals, però no pas el Garrigal ni l'Anubis.

Si preneu la carretera de Mollet a Masarac trobareu, enmig de vinyes relativament joves, en un indret plàcid, les instal·lacions d'un nou celler molt interessant anomenat La Vinyeta. Unes instal·lacions amb un disseny impressionant, però molt ben integrades en el paisatge. Crec que la seva primera collita va ser la del 2006. Fan un blanc jove de garnatxa blanca i una mica de macabeu i un negre jove de merlot, garnatxa, cabernet franc i syrah. S'anomenen Heus. També tenen un negre amb una criança en roure de cinc mesos, a base de cabernet, samsó, merlot i garnatxa. Aquest vi de criança s'anomena Llavors. Són vins molt interessants que fan esperar amb il·lusió les noves collites.

He sentit a parlar d'un tercer celler a Mollet, el Celler Roig Parals, però no he pogut ni visitar-lo ni tastar el seu vi. És un celler minúscul lligat a un restaurant de Sant Feliu de Boada. Resta pendent.

Pau

L'antiga Cooperativa de Pau i Roses s'ha convertit ara en Empordàlia, un celler molt recomanable, des del meu punt de vista. Abans de la modernització i el canvi de nom, els vins que s'anomenaven Vinya Verdera estaven entre els meus preferits, dintre del seu nivell de preu. Ara tenen una varietat de vins força àmplia que s'anomena Sinols. Hi trobem un negre i un blanc joves, un blanc fermentat en bóta, un negre de criança i un negre de reserva. El meu preferit és el negre de criança. La collita que ara he tastat, la 2005, és deliciosa. En un nivell de preus superior, hi ha dos vins una mica singulars anomenats Antima i Coromina. Són força interessants, principalment l'Antima, però la meva opinió és que el punt fort d'aquest celler, el nivell en el qual el celler excel·leix, és el dels vins més "simples", vins agradables i amb un cert caràcter i, també, amb una relació qualitat/preu òptima.

2 comentaris:

Dani Coll ha dit...

Et felicito. És molt interessant el repàs que fas pels diferents cellers de l'Empordà.

Jo també segueixo amb interés l'evolució dels vins de La Vinyeta. Trobo que els Heus són vins ben fets, agradables de beure i amb una qualitat-preu inmillorable. Tant el blanc com el negre. El Llavors no m'agrada tant.

Ara tinc per tastar el seu nou vi : Puntiapart. Un copatge de garnatxa, merlot i cabernet que promet.

Salutacions
envinats.blogspot.com

Núria ha dit...

Estic d'acord amb tu amb el Llavors. El vaig tastar en un restaurant i n'he comprat per gaudir-ne a casa.
L'altre no el conec i el que diu en Dani tampoc. Serà qüestió de tastar-los.
Moltes gràcies!