divendres, 5 de setembre de 2008

Empordà IV: Peralada, S. Climent, Vilajuïga, Vilamaniscle


DO Empordà, agost del 2008: IV
Peralada - S. Climent - Vilajuïga - Vilamaniscle

Peralada

El celler Castillo Perelada (sic) mereix un capítol a part en algun altre racó d'aquest bloc. No m'agrada el passat franquista i oligarca d'aquest celler, no m'agrada el seu aspecte mediàtic, no m'agraden els seus vins de gamma baixa.... però d'ençà de la renovació del celler, aquest celler produeix alguns dels millors vins de Catalunya. I alguns dels vins que més plaer m'han donat, com l'immens Finca Garbet 2001, el Ex Ex 6 o el Centenari Dalí 2000. Necessitaria molt d'espai per parlar d'aquest celler, perquè no voldria deixar de comentar com m'agraden el Finca Malaveïna i l'excel·lent Gran Claustro, ni quina extraordinària relació qualitat-preu tenen els seus vins més bàsics com el Blanc de Blancs o el Roc. De tot això en parlaré en algun altre moment.

Sant Climent Sescebes

Una de les coses que més m'agrada del món del vi és poder constatar les grans diferències que hi pot haver d'un celler a un altre i l'estranya correlació que hi ha entre les diverses tipologies i el resultat final, que és el vi. Un exemple força curiós d'això que dic el trobem al municipi de Sant Climent on hi ha dos cellers d'aspecte tan diametralment oposat que sembla impossible que els puguem incloure tots dos sota un mateix nom.

D'una banda hi ha el Celler Martí Fabra, que és un celler que visito cada any i per al qual tinc una certa predilecció. Es tracta d'una masia pairal que, si no sabeu on és, no trobareu, perquè cap rètol li fa publicitat. L'indret és discret i sense cap pretensió, rústic i elemental, i va ser castigat pel gran incendi del 2006, que va arribar a les portes de la pròpia masia. En aquest lloc, una família empordanesa elabora uns vins notables que van adquirir una certa anomenada quan en Robert Parker va fer menció del Masia Carreras 1999 i li va atorgar una excel·lent puntuació. M'agrada força el seu Martí Fabra Selecció Vinyes Velles, un vi amb caràcter i una certa complexitat. El Masia Carreras és, però, el vi més important del celler, un vi amb profunditat i amplitud, complex i llarg. Entre els blancs hi ha un excel·lent Verd Albera i també un Masia Carreras blanc criat en roure, molt peculiar i una mica difícil. També he tastat un muscat sec anomenat Flor d'Albera, boníssim, que no sé si elaboren cada any o no. Són produccions tan petites que fins i tot jo, que segueixo aquests vins de molt aprop, tinc dificultats per no perdre'm cap collita. En aquest celler sembla com si la tecnologia (que també hi és, evidentment) hagi passat a un segon pla i tot sigui com molt artesanal, sense floritures. Per exemple, recordo com, en una de les meves primeres visites, vaig trobar el propi senyor Fabra enganxant manualment les etiquetes a les ampolles del seu vi.

En l'extrem oposat de l'espectre hi hem de situar el novíssim celler Terra Remota, una construcció hiper-moderna envoltada de 50 ha de vinya al límit entre Sant Climent i Capmany. He visitat aquest immens edifici en forma de búnker aquest estiu del 2008 i m'ha sorprès veure una inversió tan desmesurada. Un edifici singularíssim (ja em van dir quin famós arquitecte l'ha dissenyat, però no el recordo) que conté el que sembla una col·lecció d'aparells de vinificació de tota mena, nous de trinca. Tot plegat, produeix una sensació d'excés. Sembla ser que aquesta creació ex nihilo prové d'un notari francès econòmicament ben situat que té també una immensa finca a l'Argentina (o a Xile, no ho sé). De moment, acaben de treure la primera collita (que, per cert, no va ser vinificada al celler propi sinó al celler Espelt) del seu vi negre que du el nom de Camino 2006 i que lamento molt dir que, en la meva modesta opinió, és un vi inequívocament defectuós (no era l'ampolla, perquè vaig tastar dues ampolles diferents). En canvi, el seu blanc Caminante 2007 apunta un nivell de qualitat interessant, més d'acord amb la gran inversió d'aquest projecte. Suposo que el problema que hi devia haver en el negre 2006 es resoldrà en les properes collites i potser haurem de donar la benvinguda a un nou celler a tenir en compte en el panorama empordanès.

Vilajuïga

Passant per la carretera principal, a l'alçada del nucli urbà de Vilajuïga, es pot veure una edificació que du un rètol antic que diu Cava Gelamà. És una masia en la qual s'havia elaborat vi i cava, fa força anys. La bona notícia és que els hereus d'aquesta família han deixat la ciutat per iniciar un projecte de recuperació de les vinyes i elaboració de vi. Els inicis són modestos però la primera collita mostra unes bones qualitats que suposo que aniran a més a mida que el projecte vagi agafant empenta.

Però el gran celler de Vilajuïga és el Celler Espelt, amb unes instal·lacions modernes envoltades de vinyes, entre Vilajuïga i Pau. El Celler té una botiga gran i ben apariada, les etiquetes i logotips estan dissenyats per en Mariscal, els vins duen noms pintorescos com ara Mareny, ViDiví, Vailet o Sauló i, en general, el projecte té un toc globalitzat que a mi no em resulta del tot atractiu. Els diversos tipus de vi, diguem-ho clar, són d'una qualitat força correcta i conec persones (que ben segur hi entenen més que jo) que troben que els vins d'Espelt són prou interessants, però jo mateix, tot i que pràcticament cada any faig un tast de bona part de la gamma, sempre trobo que es queden una mica curts respecte de les espectatives que generen.

Repassem els diversos vins d'aquest celler. En blancs hi ha un vi de garnatxa blanca i macabeu (Vailet), un chardonnay, un muscat i sauvignon blanc (Mareny, el meu preferit entre els blancs) i un blanc criat en fusta (Quinze Roures). El negre més ambiciós és el Comabruna, del qual només vaig tastar la collita 2003. El Sauló (carinyena i cabernet) i el ViDiví (garnatxa i merlot) són més modestos i, en el meu parer, més recomanables, principalment el primer. Aquest any han introduït un syrah-petit verdot força interessant: Camins de Somnis 2004.

Com a curiositat, diré que el celler Espelt també elabora un cava que du el nom de "Escuturit", escrit així mateix. Els vaig comentar que l'ortografia d'aquesta paraula no era correcta, però no sembla que la meva observació els interessés gens ni mica.

Aquest celler em genera allò que els anglesos en diuen "mixed feelings". Els vins són correctes i, de fet, els consumeixo amb plaer, però hi ha com un excés d'oferta, un excés de disseny, un excés de comercialitat. Evidentment, ni l'oferta ni el disseny ni la comercialitat són res dolent, però no representen exactament el que jo més valoro en un celler.

Vilamaniscle

Vaig veure amb il·lusió que un dels hereus del Mas Pòlit, després de restaurar magníficament la masia pairal, estava reconstruint les vinyes i començava a elaborar, criar i embotellar el seu propi vi. De moment, hi ha disponibles el negre 2006 i el cabernet sauvignon 2005. Lamentablement, l'interès que se'm va generar després de visitar la masia i conèixer el projecte es va veure profundament defraudat després de tastar aquests dos vins.

3 comentaris:

Dani Coll ha dit...

Hola,

Estic plenament d'acord amb les teves opinions respecte aquests vins de l'Empordà.

Jo també trobo que els Peralada són del millor que hi podem tastar, juntament amb cellers com Martí Fabra o Martin Faixó.

D'Espelt també crec que han posat massa èmfasi en l'aspecte comercial i això els pot anar en contra generant unes expectatives difícils d'aconseguir.

De Martí Fabra acabo de tastar el Masia Carreras blanc 2005 i l'he trobat fantàstic, dels millors blancs catalans que he tastat. El Flor d'Albera m'atreu per la seva combinació de muscat i fusta.

Salutacions,
envinats.blogspot.com

alejandro guardiola ha dit...

Hola Jaume:
Com et vaig comentar ja hem provat els vins de Mas Pòlit, el Clot d'Illa i el Mas Pòlit 2010. En la nostra modesta opinió, ens han agradat, és la primera vegada que dono la meva opinió pública sobre uns vins i serà breu i senzilla.
El Clot d'Illa 2010 és un vi al que al principi els aromes costen de sortir però airejat sorgeix la fruita de bosc com l'arboç, el seu color és net, molt suau al paladar per a ser un vi majoritaríament de sirà i el primer que vaig pensar és que entrava molt bé, es dels que es poden beure sols, sense maridar.
Al Mas Pòlit 2010 es nota el pas per la bota. Al nas es percep la fusta i la fruita madura, saborós en boca i molt afruitat, conjuga molt amb l'olor, beus el que olores, color net i intens.
La veritat és que ens han agradat molt, i el millor de tot que els vam provar en família amb una graellada de gambes i escamarlans.
Salut.

Jaume ha dit...

Benvolgut Alejandro,

moltes gràcies per fer pública la teva opinió sobre els vins actuals de Mas Pòlit. El comentari (negatiu) que hi ha al meu bloc sobre aquests vins fa referència a la primera collita que van fer (fixa't que el meu article és del setembre del 2008). Estic segur, per tots els testimonis que hi ha ara a Internet, que ara (2012) els vins de Mas Pòlit són molt més interessants. Tinc previst tornar-los a tastar aquest estiu i estaré molt content si puc rectificar aquella opinió antiga.

Salut!

Jaume