dilluns, 24 de novembre del 2008

Dos vins del Priorat al tast 36 del GMT


Aquest Ferrer-Bobet Selecció Especial 2005 encara no prové de les vinyes pròpies d'aquest nou (i espectacular) celler del Priorat, sinó de raïms comprats a altres viticultors. És un vi on la carinyena hi és majoritària i que té un nas magnífic, amb aromes de tota mena, principalment de fuita madura, i un indici de flors. L'atac és potent i encara una mica massa agressiu, però el segueixen bones sensacions de frescor i elegància. Hi hem trobat un punt de complexitat i subtilesa, en un conjunt harmònic i reeixit. El celler ha trobat una nova manera d'interpretar el Priorat.


L'altre vi català que hem tastat en aquesta sessió de novembre del nostre grup de tastavins, és el Miserere 2002 de Costers del Siurana, el celler dels pioners Carles Pastrana i Mariona Jarque, el mateix celler que produeix el Clos de l'Obac. Aquest Miserere va ser un dels triomfadors del tast. De color fosc però amb clars indicis d'evolució, vora lleugerament teula i llàgrima densa, té un nas de gran qualitat, amb notes afruitades ben embolcallades per la criança. Molt ben equilibrat, deixa una sensació elegant i plena. A la boca, és suau, equilibrat i amb volum. Que bé li han anat aquests pocs anys d'ampolla! Hi hem trobat un punt de cremositat vellutada, molt agradable. Es beu amb plaer i omple la boca i té un final llarg i sense arestes. Sembla que està en un moment de consum òptim. Ha estat una agradable sorpresa el veure com en un any fred i difícil com el 2002, aquest Miserere ha arribat a un nivell de qualitat tan alt. Ens confirma en l'opinió que la majoria de vins del Priorat els bebem, malauradament, uns anys abans d'hora.

dijous, 13 de novembre del 2008

Quan el vi negre no té fusta

La major part del vi negre que bec ha estat criat en roure i quan tasto un vi jove la probabilitat que en surti decebut és força alta. Pot tractar-se d'un defecte meu o potser té alguna explicació objectiva relacionada amb el fet que, en aquest país, el millor vi va a parar, indefectiblement, a la criança. De tota manera, ara i adés trobo un negre jove que em satisfà i em sorprèn i m'agrada parlar-ne i recomanar-lo.

Un negre jove hauria de ser, d'entrada, saborós i fàcil de beure, hauria de tenir un munt de fruita i, sense exigir-li la complexitat de la criança i la reducció, hauria de tenir una certa personalitat i un nas fi i engrescador. Avui parlaré de dos vins que s'acosten a aquest ideal i m'han reconciliat amb els vins joves.

El primer és un Montsant. Es diu L'Heravi 2006, del celler Vinyes d'en Gabriel de Darmós. Si a algun vi li escau el nom de "vi de garatge", és aquest, perquè el "celler" és realment una nau minúscula, ben bé un garatge que hi ha a l'entrada del poble i que em va sorprendre molt quan el vaig visitar. Gens ni mica de "glamour" i uns mitjans correctes, però elementals, encabits en un espai mínim, és el que trobarem en aquest simpàtic celler, si en fem la visita. Produeixen, en petites quantitats, aquest vi jove i també un criança, que no està gens malament. La base de tot plegat, evidentment, està en una matèria prima excel·lent i en unes vinyes molt ben treballades.

L'Heravi 2006 és de color roig viu, molt atractiu. El nas és franc i llaminer, amb un punt d'espècies. Fins i tot hi ha una certa complexitat. És un vi fresc, agradable, prou rodó. Molta fruita i molt bona. Fet amb Garnatxa, Syrah i Carinyena. Una qualitat sorprenent en un vi que cal tenir en compte.


L'altre vi jove que recomanaria prové d'una finca entre Balaguer i Agramunt, a la DO Costers del Segre. Es tracta del Flor del Sió 2007, un monovarietal d'Ull de Llebre, de vinyes joves, del celler Costers del Sió que és propietat, per cert, del fill de l'alcalde Porcioles... Deixant de banda les anècdotes, no deixa de ser curiós comparar la immensa finca agrícola i ramadera on neix aquest vi amb les modestes instal·lacions del celler anterior. En qualsevol cas, el Flor del Sió és un negre de maceració carbònica que res té a veure amb alguns altres tristos exemples de maceració carbònica que han aparegut i desaparegut als mercats d'aquest país. Ben al contrari! Es tracta d'un vi extraordinàriament saborós i fresc, un autèntic plaer de fruita madura que omple la boca, un vi satisfactori i no pas simple, llaminer i una mica sorprenent. Un encert!

dissabte, 1 de novembre del 2008

Penedès 2005: Algunes sorpreses agradables


Al llarg dels anys, hem begut molt de vi del Penedès i molt bo. A més, hi va haver un temps en que el Penedès --o, potser seria millor dir, alguns cellers del Penedès-- estava al capdavant de la innovació enològica a Catalunya. Si bé és innegable que en la revolució vinícola catalana dels darrers anys el Penedès ha perdut una part d'aquell protagonisme, segueix havent-hi un grup de cellers que treballen al més alt nivell. I la bona notícia és que aquest grup va creixent.

El Finca La Milana 2005 d'Albet i Noya és un vi extraordinari. No negaré que els vins d'aquest celler han tingut sempre una bona qualitat però, en la meva opinió, els faltava un vi realment gran com és aquest per aspirar a un reconeixement que espero que ara no se'ls escatimi. Recomano sense reserves aquest vi complex, equilibrat, amb unes finíssimes notes de criança i una magnífica "cremositat" elegant. El preu contingut i l'elaboració ecològica --que, en particular, ens garanteix una quantitat de sulfits inferior a l'habitual-- fan que aquest vi sigui encara més atractiu

L'altra petita sorpresa d'aquests dies ha estat el Casa Vella d'Espiells 2005 de Juvé y Camps, una recomanació de Vins Noé. És ben segur que aquest vi us resultarà familiar però, per dir-ho ras i curt, aquest Casa Vella 2005 no té res a veure amb el Casa Vella --correcte i ben fet, però amb escassa personalitat-- que tots coneixíem. Es veu que els responsables de Juvé i Camps han buscat l'assessorament d'enòlegs de prestigi i han aconseguit un vi modern, elegant i amb una certa complexitat, molt satisfactori. Un vi que, en certa manera, redefineix el cabernet català o, per ser més exactes, retorna el cabernet al lloc que li és propi. D'altra banda, el Merlot que du l'estrany nom de Viña Escarlata també ha sofert aquesta renovació espectacular i la collita 2005 és un vi saborós i bellament aromàtic, molt recomanable.