dimecres, 24 de desembre de 2008

El Rosselló


He de reconèixer amb tristesa que conec poc i malament els vins del Rosselló, però també puc dir que, tot i la meva ignorància, he tingut la sort de tastar, més enllà d'un nombre indeterminat de vins del Rosselló fàcils d'oblidar, un petit nombre de vins de gran qualitat, vins que hauríem de veure amb més facilitat a les botigues de Barcelona

El primer d'aquests vins, el que va fer-me obrir els ulls a tota una realitat que desconeixia, va ser La Muntada 2001, del Domaine Gauby, al poblet de Calça. D'aquest vi magnífic en que hi és majoritària la Syrah, se'n van fer només unes vuit mil ampolles i el podem situar perfectament entre els millors vins de les terres d'aquesta banda de la mediterrània.


A l'indret anomenat Trullars s'hi troben les 50 ha. del celler La Casenove que dirigeix Étienne Montes. El seu vi més emblemàtic és el Pla del Rei, un monovarietal de Syrah, però jo també vaig trobar molt encertat el que du el nom de Cuvée Cdt François Jaubert que du també garnatxa. Veiem, doncs, que els vins d'aquest celler es mouen entre la monarquia i la milícia, però això no treu que siguin totalment recomanables.


El tercer celler de referència del Rosselló es troba al petit municipi de Vingrau, prop del museu prehistòric de Tautavel i s'anomena Le Clos des Fées. Els seus vins van del relativament simple, però agradable Les Sorcières a l'exclusiu (i caríssim) La Petite Sibérie. La llista de vins de la trobada de desembre del GMT va incloure un magnífic Le Clos des Fées 2005, un vi de Syrah, Mouvèdre, Garnatxa i Carinyena a parts pràcticament iguals, potent i mediterrani, molt harmònic, suau i vellutat. Per a mi, el millor vi de la Catalunya Nord que he tastat mai.

divendres, 5 de desembre de 2008

El Celler Pardas

Visitar la finca Can Comas a l'entrada de Sant Pere de Riudebitlles, DO Penedès, parlar amb en Ramon Parera, visitar el Celler Pardas i conèixer els seus projectes i la seva manera d'entendre la viticultura i l'elaboració del vi, va ser un plaer. En un dia d'aquells clar i net de tardor, vaig arribar-me fins aquesta finca que, tot i estar ben aprop del municipi de Sant Pere, gaudeix d'un entorn tranquil i recollit, envoltat de vinyes que, situades com estan en una petita vall, tenen parcel·les orientades a mitjorn i altres d'orientades a nord.

El celler ha estat reformat amb uns nivells de bon gust i respecte per l'arquitectura original que no són habituals. L'escala és raonable, ni massa gran ni massa petita i tot té un aspecte acurat i exigent, però sense exageracions ni exhuberàncies. En Ramon Parera, que se'm va presentar més com a viticultor que com a enòleg i que em va parlar de la seva experiència a algun celler il·lustre del Penedès, em va mostrar els seus projectes i els mitjans de què disposa. Em va parlar d'allò que ara en diuen la "filosofia" del celler. Vam parlar de varietats tradicionals del Penedès, com el Xarel·lo o el Sumoll i de com podem extreure d'elles tot el que són capaces de donar.

Va ser una visita llarga i relaxada, d'aquelles que et fan estimar el país i que tan s'adiuen amb el leit-motiv d'aquest bloc ("una aproximació excursionista al món del vi"). Ara bé, tots aquests bons propòsits i aquestes bones sensacions no tindrien cap valor si el producte final que en sortís, el vi, no estés al mateix nivell de totes aquestes expectatives. De cap manera! Els vins d'aquest celler són magnífics, molt recomanables. És un nom a tenir molt en compte a partir d'ara.

Anem a pams. Potser hem de començar parlant d'un extraordinari Pardas Franc 2005, finíssim, fresc, saborós, diferent i atractiu. Un vi equilibrat i engrescador, que té el valor afegit de presentar uns registres que ens sorprenen, possiblement per la presència majoritària del cabernet franc. S'hi troba una fruita de gran qualitat i una vinificació encertada.

Al Pardas Aspriu 2005 també hi predomina el cabernet franc, però és un vi ben diferent de l'anterior. S'hi assembla per la finor del nas i la bona integració de la fusta però, en la meva opinió, aquest és molt més vi que l'altre. Complex i profund, vessa personalitat i s'intueix que pot evolucionar fins qui sap on. Un gran vi que haurem de seguir a les properes collites.

El tercer i últim vi d'aquest celler que he tastat és el Pardas Xarel·lo 2006 i potser gosaria dir que és el que més m'ha agradat dels tres. El celler ha assumit el repte de tractar la xarel·lo com poca gent ha fet abans, fins a fer-li mostrar totes les seves propietats i demostrar que pot competir honorablement amb qualsevol altra varietat més a la moda. Parlant clar: pot arribar on arribi la charnonnay i més amunt si cal. Un nas amb fines notes de fumats i unes sensacions cremoses i fresques al mateix temps, a la boca, ens faran estimar aquest vi que s'allunya de tants i tants chardonnays criats en fusta que no tenen suc ni bruc.

En resum, un celler que va per molt bon camí i que no dubto a recomanar des d'aquest bloc. tres vins magnífics... i més que estan en camí, com el negre de sumoll que estava en plena fermentació el dia que vaig visitar el celler i que serà una novetat interessantíssima, ben aviat.