dimecres, 15 de juliol del 2009

Enyorança de Jean Leon

Quan tasto algun dels vins actuals del mític celler Jean Leon, com aquest intrascendent Magnolia (sic), no puc evitar sentir enyorament d'aquells temps en que vaig tastar per primera vegada els vins de Jean Leon i em van deixar una impressió profunda. Parlo de quan el Cabernet i el Chardonnay d'aquest celler encara no es podien trobar a les botigues del nostre país i aconseguir-ne una ampolla va ser una tasca no del tot fàcil. Jo havia conegut l'existència (i la trascendència) de Jean Leon gràcies a un llibre fonamental d'en Jaume Cuirana sobre els vins de Catalunya, editat el 1979. Érem a les primeries de la dècada dels 80 del segle passat! Finalment, vaig poder comprar diverses ampolles de Jean Leon Cabernet Sauvignon 1978 i immediatament vaig adonar-me que estava davant d'un vi que es situava a un nivell molt per damunt dels altres vins catalans del moment. Ara que han passat tants anys, no m'atreveixo a escriure una nota de tast, que ben segur estaria pervertida per la glorificació de la memòria. El que sí que puc afirmar és que es tractava d'un vi que exigia un llarg (llarguíssim!) període de maduració a l'ampolla. De fet, l'última de les ampolles d'aquell 1978 la vaig obrir no fa pas tant de temps, pels voltants del seu 20è o 25è aniversari... i crec que estava, finalment, en la seva plenitud.

A dia d'avui, veure convertit el nom de Jean Leon, que jo associo a la meva descoberta del vi de qualitat, en una simple filial d'una macro-empresa vitivinícola, per molt respectable que sigui, i tastar els seus vins i constatar que res no em diuen, és una font d'enyorament.