dilluns, 21 de setembre del 2009

Unes hores al celler Mas Llunes


Una hora, o potser força més, és el temps que vaig passar a la fresca sala de criança del celler Mas Llunes, de Garriguella, envoltat de les bótes que contenen el gran trencaclosques de la collita de l'any passat: garnatxa i carinyena de vinyes joves i de vinyes velles, syrah, cabernet sauvignon i cabernet franc... En un ambient de gran quietud en que el temps semblava haver-se aturat, vaig gaudir del privilegi de poder anar coneixent una a una les diverses peces amb que es construirà, un dia, el Rhodes 2008 i l'Emporion 2008.

Ja he explicat en algun altre lloc d'aquest blog la importància que dono a aquest celler de Garriguella, relativament nou, però amb un projecte molt atractiu i sòlid. És cert que els vins del Celler Cooperatiu són cada any millors, però del paisatge de vinyes que em captiva cada cop que miro Garriguella des del Puig de la Malaveïna, n'han de sortir necessàriament vins d'un nivell superior: Avui per avui, aquests són els vins del celler Mas Llunes.

Mentre el senyor Antoni Roig m'anava comentant les virtuts de cada partida, les característiques de cada vinificació (i, podem dir-ho també, els problemes de la comercialització del vi de l'Empordà), jo anava tastant amb delit uns vins que, tot i estar encara a mig camí de la seva "educació" o "criança" ---élévage---, ja em fascinaven per la seva personalitat i la seva perfecció. Si, en el moment crucial de fer encaixar totes aquestes peces, l'art del "faedor de vi" ---el winemaker---, mogut pels astres o per Baccus, sap fer-les ressonar en harmonia, crec que veurem uns vins del 2008 del bo i millor.


Mentre esperem l'arribada d'aquests vins del 2008, que tot fa pensar que seran magnífics, he de comentar els tres vins negres que aquest celler comercialitza en aquest moment i que són els que he pogut tastar aquest estiu:

El Cercium 2007 és un vi de criança curta que apareix per primer cop en aquesta collita. Té un bonic color roig viu. Al nas no és molt expressiu, però a la boca és frec i saborós, molt pur i amb una bona dosi de fruita. Agradable i ben equilibrat, té un cert caràcter. M'ha agradat molt.

L'Emporion 2004 és un vi concentrat i potent, amb una bona estructura, un vi seriós, de bona classe. Però, en la meva opinió, el Rhodes 2005, sigui per la bonança de la collita, sigui per un encert superior en la vinificació, sigui pel meu gust personal, m'ha semblat que li passa ben bé al davant. Diria que és el millor vi d'aquest celler i, potser, "el" meu vi d'aquest estiu. Té una bona densitat de color i un nas d'una certa potència, amb boniques notes d'espècies, animals, de cuir... A la boca és voluminós i amb caràcter, carnós, saborós, ple i madur. Concentrat i rodó, amb un bon final i uns tanins lleument dolcencs. Un vi que s'acosta a l'opulència, un vi preciós.

divendres, 18 de setembre del 2009

Monastrell a l'Empordà


Aquest estiu, pel motiu que sigui, no he recorregut tan intensament els cellers de l'Empordà com altres anys, però sí que he fet algunes visites notables, de les que aniré donant notícia en aquestes pàgines.

Per exemple, del celler "Castillo de Perelada" (sic) comentaré la interessantíssima novetat dels dos vins que han posat al mercat, elaborats amb raïms de monastrell de la seva finca d'Espolla. Crec que és la primera vegada que aquest celler treballa aquest cep. El resultat és magnífic i benvingut.

D'una banda, el Finca Espolla 2006 és un vi de producció molt limitada (menys de deu mil ampolles) que s'afegeix als dos altres vins de finca del celler, ambdós ben apreciats: Finca Malaveïna i Finca La Garriga. És un cupatge de monastrell i syrah al 60/40, amb 15 mesos de criança en roure francès. Aquest nou vi de finca és magnífic! Al nas és complex i interessant, a la boca és ple i molt saborós. No li manca cos, però no es passa gens ni mica d'extracció. Elegant i amb una certa "linealitat", entesa com aquesta capacitat d'alguns vins d'anar-te donant bones sensacions de manera successiva al llarg del seu pas per la boca.

L'altra novetat és també un vi de monastrell, la setena entrega de la "saga" Ex Ex, que tants bons moments m'ha donat. El Ex Ex 7 és, efectivament, un monovarietal de monastrell del qual se n'han fet prop de tres mil ampolles (quantitat força elevada, tractant-se d'un Ex Ex!) . Procedeix de la mateixa finca d'Espolla i de la collita del 2005. Cal dir que la collita 2005 va ser molt bona a l'Empordà. Després de les mediocres (o fins i tot, francament dolentes) collites del 2002 (any massa fred), del 2003 (any massa calent) i del 2004 (any complicadíssim a l'Empordà), amb el 2005 arriba per fi una collita excel·lent, comparable a la del 2001. Ho he pogut comprovar en diverses ocasions.

Aquest Ex Ex 7 m'ha agradat molt! Per damunt de tot, té un nas que enamora, amb complexitat, amb una bona multiplicitat d'aromes que harmonitzen amb elegància les notes fruitades amb les balsàmiques i les de criança. El vi té potència i una gran amplitud, com ens hem acostumat a exigir dels vins, però també té elegància i una bona dimensió lineal. Un gran vi per gaudir de bones sensacions en un tast a pleret, perllongat.

Com que, de mena, sóc més propens a la crítica que a l'alabança, no m'estaré d'assenyalar un punt que, tot i ser menor, em desagrada. La gent del "Castillo de Perelada" (sic) han tornat a canviar el disseny de les etiquetes dels seus vins. I això inclou també els tres "Finques" i el Ex Ex. Crec que les noves etiquetes són inferiors a les antigues, però no es tracta d'això. Es tracta de que, en la meva modesta opinió, el Finca Malaveïna, el Finca La Garriga i, sobre tot, el Ex Ex, són vins que ja havien adquirit una certa imatge que era reconeguda i apreciada per un cert nombre d'amics dels bons vins. Tots sabem que la tirania del màrketing ens obliga a estar canviant constantment les etiquetes dels productes per fer que el consumidor que resegueix amb la mirada les lleixes dels supermercats faci el moviment d'abastar el nostre producte en lloc del de la competència. Però, francament, creuen els experts de Peralada que un vi com l'Ex Ex s'ha de moure amb aquests mateixos paràmetres? Jo diria que no. Com a "col·leccionista" de Ex Ex (en un cert sentit) em dol que el celler no hagi mantingut la imatge del producte.