dissabte, 26 de desembre del 2009

Un petit turó, una pineda i unes vinyes....

És un turó minúscul ocupat per una pineda modesta. Més enllà de les vinyes, com suspesa a l'aire, la nau de Montserrat em diu que sóc al Penedès. Sóc al Turó d'en Mota, a les vinyes de Recaredo, gaudint de l'hospitalitat de l'Àlex Bautista, envoltat pels ceps antics de xarel·lo d'on surt un dels vins catalans més extraordinari: el Cava Turó d'en Mota, de Recaredo.

El responsable de la vinya m'explica el compromís radical que aquest celler té amb l'agricultura biodinàmica ---una agricultura biodinàmica de caire profundament científic--- i em mostra amb exemples directes tot el que aquest compromís pot arribar a representar. És un dia fresc de finals de la tardor, però el sol encara escalfa. Repassem les diverses vinyes que envolten el turó, les experimentacions, les solucions que s'adopten per fer que la terra s'expressi amb la màxima força, sense entrebancs. Ens enfanguem trepitjant la terra humida, observem la fermentació dels fems, discutim la cura que cal tenir amb la coberta vegetal pròpia del sol. Me n'adono que l'aposta biodinàmica implica un compromís total, arriscat i difícil. Poc a poc, es va generant una lleu calitja que desdibuixa les agulles de Montserrat.

La vinya del Turó d'en Mota no arriba a una hectàrea. Són ceps de xarel·lo plantats fa més de seixanta anys i conduïts en vas, que no arriben a rendir quatre mil quilos de raïm. Es tracta, indubtablement, de la "joia de la corona" de Recaredo, un celler excel·lent des de tots els punts de vista i, en la meva opinió, un dels noms més grans del món del cava.

Després de la vinya, m'acompanyen a conèixer a fons el celler, amb les seves caves sobrenaturals, i puc constatar els nombrosos indicis de qualitat i obsessió pel detall que, un a un, van sumant de cara a la qualitat del producte final: criança amb tap de suro natural, aclarit a ma en pupitres, desgorjat manual sense congel·lacíó... No vull esplaiar-me en parlar de tot això, perquè el record salta de pressa al moment del tast, quan tot el conjunt d'accions humanes i tota la força de la natura s'han de resumir en un producte final, en un líquid groc-daurat que emet, ara i adés, un finíssim rosari de bombolles.

Anem tastant els diversos productes de la casa. Alguns ja els conec i els aprecio de fa temps, com el Brut de Brut, algun altre el tasto per primer cop, com el grandíssim Reserva Particular 2001. Com m'agraden els vins de Recaredo! En un món tan polièdric com el del Cava, aquesta estranya denominació d'origen que no denomina cap origen, en aquest món de disbauxa on s'ha de conviure amb el mercantilisme extrem, el mercadeig d'ampolles en punta, la munió de productes mediocres, la deslocalització, la publicitat que ens parla sempre de superficialitat i intranscendència..., en aquest món que em pot arribar a generar un cert rebuig, Recaredo i alguns pocs noms més són els que justifiquen que un bon aficionat al vi s'interessi pel cava.

Finalment, tasto el Turó d'en Mota 2000. Havia caminat per la vinya d'on surt aquest vi, havia estat a la cava profunda on reposen les ampolles del 2000 al 2008 i ha arribat el moment que els meus sentits, afinats per totes aquestes vivències, m'han de dir si tant de temps i tant d'esforç han donat el seu fruit. Tal i com m'ha explicat l'Àlex, el prenc a uns 10 graus o més, en una copa prou ampla i de vora prou tancada. L'ampolla s'ha obert una mica abans. El color del vi és molt pàl·lid, amb un punt metal·lic. El nas és finíssim, molt elegant, amb alguna nota mineral i alguna nota de fusta, subtil, penetrant. Aquest nas ja ens defineix per on anirà el vi. Jo parlaria de "puresa" (en el sentit que li dono en un comentari anterior d'aquest blog) i també de "understated elegance" i "subduedness", en un sentit no gens pejoratiu, sinó ben al contrari, com a antònim de cridaner, ostensiu, violent o fatxenda. La bombolla, no caldria dir-ho, és finíssima, imperceptible a la vista i deliciosa al paladar. El pas de boca és d'una qualitat immensa, molt pur, llarguíssim, impecable, amb els nano-esclats de carbònic meravellosament integrats en un conjunt elegant i satisfactori. Si no fos perquè no m'agrada utilitzar termes del tipus "el millor" quan parlo de vins, diria, aquesta vegada sí, que és el millor cava que he tastat mai.

Esperaré amb delit el moment que la collita 2001 acabi els seus llargs anys de criança....

diumenge, 20 de desembre del 2009

Parés Baltà

Vaig visitar Parés Baltà, a Pacs del Penedès, perquè havia sentit a parlar d'un negre notable anomenat Absis. Vaig passar una bona estona al celler i hi vaig aprendre com a mínim dues coses: que Parés Baltà és un nom a tenir molt en compte i que Parés Baltà és força més que l'Absis.

Aquest vi d'etiqueta minimalista que du el nom d'Absis és un vi del qual se n'ha parlat poc, com si es tractés d'un vi "secret", a l'abast de només un petit cercle de seguidors. No sé quina quantitat d'ampolles se'n deuen elaborar cada any, però el propi celler el defineix com a "micro-cuvée". El cas és que l'acollidor celler de Parés Baltà és a tocar de casa i aconseguir una ampolla d'Absis 2003 va ser tan senzill i agradable com fer un truc al celler, quedar per fer-los una visita i conduir fins les boniques vinyes de Pacs.

Ahir al vespre, enfront d'una vedella rostida ben amanida amb ceps saborosos, amb l'ampolla d'Absis 2003 a la temperatura justa, que anava agafant una mica d'aire, i amb el bon record de l'estada al celler, la meva dona i jo ens vam disposar a esbrinar les virtuts d'aquest vi prodigiós.

La impressió que em va causar l'Absis 2003 va ser molt gran. Quin vi més formidable! Opulent com els millors merlots que conec, extraordinàriament voluminós, sense ser sobrecarregat. Greixós, vellutat, amb molta fruita confitada i notes balsàmiques i amb tota aquesta matèria ben endreçada i persistent. Voldria poder comparar aquest 2003 ---any, no cal dir-ho, molt atípic--- amb altres collites més fresques, per fer-me una millor idea d'aquest vi que, a partir d'ara, serà a la meva llista de vins a vigilar. M'agrada, també, la seva singularitat, perquè, ara per ara, no sabria posar-lo de bracet amb cap altra etiqueta del nostre país. Molt recomanable!

D'aquest mateix celler, crec que mereixen esment  els seus dos xarel·los. Ja he comentat en alguna altra banda d'aquest mateix blog amb quin plaer segueixo els magnífics xarel·los que s'estan fent al Penedès, i després de tastar els de Parés Baltà m'he de reafirmar en l'esperança que el xarel·lo arribarà a marcar un punt d'inflexió en els vins tranquils d'aquesta comarca. El Calcari 2008 és un xarel·lo pur i mineral, saborós i aromàtic, fresc sense ser simple, boníssim. El Electio 2007, xarel·lo de la finca Can Miret, fermentat en bóta, és d'una elegància i una definició molt grans i ens mostra un camí a seguir.

Parés Baltà té també un celler al Priorat, el celler Gratavinum de Gratallops. A rel d'aquesta visita meva al celler de Pacs, vaig poder tastar el seu 2PiR, un vi amb un curiós nom de caire matemàtic que sempre m'havia cridat l'atenció i encara no havia tastat. És un Priorat francament bo, ben equilibrat i amb un bon pas de boca, aromàtic i amb caràcter. Una peça més del singular mosaic vinícola del Priorat.

dimarts, 15 de desembre del 2009

L'agre del terrer: Apoteosi de Torroja

Em va saber molt de greu no poder acceptar la invitació que em van fer per participar en la Nit dels Vins de Torroja del Priorat d'enguany. Les notícies que n'he llegit a diversos blogs fan que m'adoni que em vaig perdre una molt bona ocasió d'aprendre més coses sobre els vins que surten d'aquesta terra tan bella i aspre.

Torroja és un dels pobles més bonics del Priorat i les seves vinyes donen uns vins excel·lents que no conec prou bé. Per anar-hi posant remei, un dia d'aquesta tardor vaig anar a Torroja: La llum daurava les vinyes, el tràfec de la verema ja s'havia deixat enrere i una profunda capa de silenci ---crec que era un divendres al matí--- es dipositava lentament sobre els objectes i sobre els camps. Les ombres, com s'escau a l'època de l'any, s'allargassaven i eren compactes i contrastades.


Vaig comprar algunes ampolles, d'aquests cellers relativament nous que estan situant Torroja en un lloc tan destacat del mapamundi enològic. Passats uns dies, amb la colla d'amics que ens trobem regularment per tastar vins i anar aprenent els seus misteris, vam obrir aquestes ampolles.

El Dits del Terra 2006 és d'un celler el nom del qual és ja tota una declaració de principis: Terroir al Límit. És sabut que aquest vi és un dels cinc vins magistrals que elaboren l'Eben Sadie i en Dominik Huber, que no conec personalment. Són només 2.418 ampolles que procedeixen d'una vinyes molt velles de carinyena. Només acostar-nos la copa al nas, ja ens envaeix la fruita d'aquest vi tan saborós i alegre, tan sòlid i ample. Hi trobem tots els ingredients per a convertir aquesta copa en una bella memòria: Persistència, acidesa, tanins, fruita. Un vi llarg i satisfactori, sense estar mancat de complexitat, un vi que enamora al primer instant i sap també, passat el primer encontre, seguir interessant-nos per la seva profunditat.


El Melis 2006 es va presentar també com un vi molt gran, més seriós i tancat que el seu company. Al nas, la integració de notes de tota mena ---balsàmiques, minerals, torrades--- era magistral. És un vi elegantíssim i equilibrat, noble, ple, amb un pas de boca lineal i llarg i un final que s'acosta a la perfecció.

Més d'un de la colla, però, va proclamar vencedor de la nit el monumental Trio Infernal 2/3 2006. Per caràcter, per harmonia, per plenitud i maduresa, per oferir, com fan els vins més grans, capes i capes successives de complexitat que el fan apte per a un tast reflexiu i pausat. En qualsevol cas, però, els tres vins es situen a un nivell altíssim i és meravellós tenir l'oportunitat de gaudir-ne.

dimecres, 2 de desembre del 2009

Un matí a Clos Mogador i set copes de Manyetes


Des de la terrassa de Clos Mogador es veu el poble de Gratallops i, com a teló de fons, els graus del Montsant. Hi ha un jardinet on s'hi atapeeixen les plantes d'olor, que dominen sobre un fons de sentors de verema. Encara que aquí no s'hi fessin alguns dels millors vins del país, el lloc seria extraordinari. Però no he vingut per apreciar-ne la vista panoràmica (o potser sí?) sinó per conèixer millor aquest celler fonamental i les vinyes on neix d'admirable Clos Mogador i l'elegantíssim i personalíssim Manyetes. I ho faré de la ma d'en René Barbier (el fill), persona amabilíssima, que vessa entusiasme i coneixement.

En René comença duent-me a la vinya de Manyetes, d'una bellesa mineral i sòlida. Del vi que neix aquí ja n'he parlat en alguna altra entrada d'aquest blog, però ara en podria parlar amb molt més coneixement de causa. No només per haver trepitjat la vinya de Manyetes, a Gratallops, i haver escoltat les acurades explicacions d'en René, sinó perquè vaig tenir el privilegi, fa uns pocs dies, de fer un tast vertical de totes les collites d'aquest vi formidable, un tast presentat i explicat per en René Barbier (el pare).


Totes les collites de Manyetes, del 2001 al 2007! Quina experiència! Quina demostració irrefutable de la grandesa d'aquest vi i de com pot afinar-se amb el pas del temps! Quin plaer poder apreciar, amb l'ajuda de l'autor, les subtils variacions de l'obra en cada diversa anyada i, al mateix temps, la intrínseca persistència d'una personalitat pròpia i característica!

El tast va començar amb el 2005, viu i mineral, que es troba, diria, en un moment de transformació, en l'inici d'una nova etapa, i que sembla marcar un cert punt d'inflexió en l'estil d'aquest vi. El 2002 sorprèn per la seva qualitat i elegància en un any tan difícil. M'agrada per una certa linealitat i equilibri, pel seu nas múltiple i l'agradable sensació fresca que transmet. És cert que és el més dissonant de tota la col·lecció, però, si hi paro atenció, no hi manca l'esperit Manyetes. El contrast amb l'expressivitat del 2003 és extraordinari! Mineralitat, profunditat, pas de boca impecable, molt ple de tot, amb moltíssima fruita, molt gran. Així el descric a la meva agenda, amb unes notes imprecises que prenc a ma alçada, irreflexivament. Quan arriba el 2004, tots callem, impressionats. Cal afinar els sentits per tastar un vi de gran complexitat, cremós i mineral, fresc i saborós, amb una estructura monumental i molta molta vida per davant. El 2006 sembla que estigui encara una mica tancat i sembla que necessitarà més temps per començar a mostrar les seves capacitats. El 2007, amb una matèria impressionant, serà, de ben segur, molt gran, més endavant.


L'últim vi del tast va ser el 2001, l'any de les meravelles. Manyetes 2001! Un gran vi, molt afinat i complex. Viu, fascinant, fresc, profund! Un vi per anar tastant amb atenció i delectança, lentament.

No tinc cap dubte que, entre la visita al celler i el tast vertical, he après moltíssim sobre el Priorat. I, entre moltes altres coses, tinc més motius que mai per lamentar que els magnífics vins del Priorat s'estiguin consumint massa joves. Sap greu pensar en tantes i tantes ampolles que han desaparegut abans de créixer fins a la seva maduresa. Si tingués la capacitat de donar consells, demanaria que guardéssiu els grans Priorats, que tinguéssiu paciència, que gaudíssiu avui de tants vins com hi ha que demanen ser beguts en la seva joventut, i esperéssiu a que les grans ampolles hagin complert, si més no, el seu desè aniversari.