divendres, 13 d’agost del 2010

Petites delícies empordaneses

L'agost és, per a mi, temps de retrobar els cellers de l'Empordà i tornar a tastar els seus vins. Temps d'apreciar les noves collites, de conèixer les noves propostes, de recórrer aquells paisatges de vinyes i oliveres que tan estimo. Temps de visitar llocs emblemàtics, gairebé màgics, com el Puig de la Malaveïna, el Coll de Perafita o el Coll de l'Auleda.

Dels diversos vins que m'han acompanyat els vespres d'aquest estiu fresc i lluminós, avui us n'explicaré tres. Potser no són "grans vins", però cada un d'ells ha estat, per a mi, allò que els francesos en diuen una "bella ampolla".

El primer és el Macabeu 2009 del Celler Gelamà, de Vilajuïga. D'aquest celler ---petit, però amb molta empenta--- ja en vaig parlar fa un cert temps i em vaig dir a mi mateix que caldria seguir-ne de prop l'evolució. No m'equivocava: aquest vi blanc potent, untuós, net i rodó té una riquesa que agradarà als afeccionats als blancs contundents i expressius. Procedeix d'una petita vinya de ceps de Macabeu molt vells que en Roger, de Gelamà, ha recuperat i de la qual n'ha sabut extreure un líquid delectable, fins i tot en una anyada com la del 2009, de climatologia salvatge.

Si passeu per Capmany, tindreu moltes opcions per triar algunes bones ampolles. Per exemple, podeu entrar a la botiga del Celler Pere Guardiola i endur-vos un màgnum del seu Floresta 2001.

La collita del 2001 va ser francament bona i alguns vins d'aquell any, com ara aquest Floresta, mostren en aquest moment la maduresa i la plenitud que hem de buscar sempre en un vi. Aquest magnum es trobava en aquell punt dolç en que s'intueixen algunes notes terciàries (subtils, elegants) però la fruita encara s'hi expressa en tota la seva rotunditat. Un vi clàssic, una mica vellutat, sense arestes. És un privilegi poder comprar, a dia d'avui, ampolles com ara aquesta a un preu tan interessant.

El Celler Santamaria, també de Capmany, és un celler pel que sento un gran respecte. L'explicació cal buscar-la en que jo vaig començar a beure vi de l'Empordà en una època en que les úniques ampolles que hi havia duien noms com ara "Tinto Cazador" o "Tinto Garrigal" i tenien una qualitat de la que prefereixo no parlar-ne. Aleshores ---devia ser cap el 1980, més o menys--- va aparèixer el Gran Recosind, del Celler Santamaria i les coses van començar a canviar a millor. Des d'aquell moment, la transformació enològica de l'Empordà ha estat espectacular però jo segueixo bebent, de temps en temps, alguna ampolla de Gran Recosind i em complau veure com aquest celler s'ha anat modernitzant i segueix oferint productes de molt bona qualitat.

Per exemple, el Gran Recosind Merlot 2005 seria una ampolla que jo recomanaria tastar. Penseu, tanmateix, que aquest celler treballa només amb roure americà i això confereix als seus vins un caràcter diferent ---no necessàriament pitjor--- als d'aquells cellers que han optat pel roure francès. Aquest Merlot saborós, amb molt de caràcter, molt madur, amb cos i nervi, deu haver estat envellit a l'espectacular celler del segle XVI que es troba al subsol de la finca i que justificaria, per ell mateix, una visita al celler. En qualsevol cas, Capmany, amb els seus vins i els seus cellers, no defraudarà el visitant afeccionat al vi, tant en la seva dimensió cultural i històrica com en la seva dimensió purament sensorial.