Per a un enògraf, la importància de Matacans —més enllà de la història i l'arqueologia— rau en que en aquest indret ancestral hi ha una vinya del celler Solergibert d'Artès i que d'aquesta vinya en surt un vi remarcable. Avui n'he obert una ampolla —tinc la copa al meu costat— i crec que és escaient que en parli en aquest blog. Em refereixo al Solergibert de Matacans 2011, que és un cupatge dels dos cabernets, criat dotze mesos en bona fusta, fet amb els millors raïms de la vinya de Matacans.
Quan he obert l'ampolla i, amb ànsia, he tastat el vi, he arrufat el nas, perquè s'allunyava força dels bons records que jo en tenia: Li calia aire. L'he decantat i he esperat una bona estona, durant la qual el vi ha fet un canvi espectacular. Ara hi ha força i fruita, sobre un lleu fons de fustes que encara poden integrar-se millor —és tot just un 2011! El glop és voluptuós i combina sedositat i tremp. S'allargassa, és amorosit i consistent, ple de fruita madura i desposseït d'arestes, amb dolçor i fermesa, molt plaent en allò que en diuen el mid-palate. És jove, vivaç i saborós. Genera volums amplis sense cap indici de pesantor. És boníssim! Reivindicaria —si calgués— el vi de cabernet.
De vins com aquest Conxita Serra se n'està perdent la mena perquè els esnobs els menyspreen. Si voleu ser un bon esnob us recomano que eviteu aquest vi: És un merlot —varietat no-nostrada i, per això, "per-ver-sa"—, de la collita 2002 —que tothom sap que va ser un any "do-len-tís-sim"—, criat en roure americà —mentre tothom sap que "el bo" és el francès—, amb 24 mesos de bóta —no és mitja-criança, sinó que és doble-criança—, d'un celler modest i gens mediàtic d'una DO modesta i poc mediàtica,...
