diumenge, 23 d’octubre del 2016

Encara hi ha espai per a un blog no professional?

L'extinció de devinis.org ha tornat a despertar en mi la reflexió sobre si encara hi ha espai per a blogs no professionals sobre vins i, en particular, per a blogs que parlin dels vins de Catalunya. El bloc de l'amic Joan Gómez Pallarès ha seguit el camí d'altres blogs que jo llegia habitualment. N'hi ha que han desaparegut i n'hi ha d'altres que s'han professionalitzat. Mica a mica, l'espai dels blogs d'opinió completament no-professionals s'ha anat empetitint. No els vull comptar, però som ben pocs els que quedem dempeus.


Aquests «Apunts d'Enografia de Catalunya» que esteu llegint van començar l'any 2008, en una situació immensament diferent de la d'ara —en tots els aspectes—. En aquella època, jo llegia quotidianament blogs sobre vi, com el wine-journal.com d'en Neal Martin i el thewinedoctor.com d'en Chris Kissack. Ja sabeu com han acabat. En Neal Martin va ser contractat per Parker i el blog d'en Kissack s'ha convertit en un blog professional, només per a subscriptors. I tant un com l'altre abominen dels bloguers no professionals com jo:
«There are [bloggers] that do it as a vehicle to further their personality, essentially a vehicle for selling themselves and their glamorous lifestyle that you too can buy into. I personally find [them] rather superficial.» (Neal Martin)
«Sadly the world is not big enough for a legion of wine writers[...], because wine worth writing about appeals to a miniscule percentage of the buying public that seems much larger because of both your unbridled enthusiasm and the romantic, quasi-religious nature of wine itself. My advice is to spend an hour standing in the aisles of a supermarket noting what Joe Public buys and why they buy it.» (Neal Martin)
«...the advent of many free Internet wine blogs, which usually do little more than raise the level of useless white noise to a deafening and confusing level of nonsense.» (Robert Parker)
«... the lifestyle blogger who, while writing glorious reports, and posting prolifically on social media, must bear in mind with the comments they make that next year’s dinner invitation hangs in the balance?» (Chris Kissack)
Deia que en aquell any 2008 la situació del vi a Catalunya —del vi com a professió— res tenia a veure amb la d'ara. Ara tenim —gràcies a Déu— una legió de professionals (reals o would-be!): sommeliers, periodistes, gestors, consultors, organitzadors d'«events», dinamitzadors d'enoturisme, mediàtics... I s'organitzen una miríada d'actes que en aquella època no podíem ni imaginar: caminades a les vinyes, veremes en família, shows, maridatges, visites teatralitzades, fires fins a l'infinit...

Google tampoc no ens ajuda. Busqueu a Google informació sobre algun vi que us interessi: us adonareu que Google us presentarà en primer lloc mil opcions professionals que mai del món no us donaran informació de primera mà sobre aquest vi. Trobareu mil pàgines «escrites» per robots informàtics que només busquen el vostre clic per alimentar el seu compte de publicitat. Després, mil pagines més amb les mateixes frases —paraula per paraula— extretes de la nota de premsa del celler. Si hi persevereu, més avall, molt més avall, potser sí que hi trobareu encara alguna persona humana que compartirà amb vosaltres alguna experiència personal i directa sobre aquest vi, sobre les persones que el fan, sobre les vinyes on neix... Quan aquests quatre bloguers ho deixem córrer, s'haurà acabat.

Deu ser inevitable que tots els blogs vagin desapareixent? No, definitivament no ho és. Us explicaré per què ho dic.

La gran afició de la meva vida ha estat i és la muntanya: l'excursionisme, l'alpinisme, l'escalada, l'esquí de muntanya,... Doncs bé, en aquest món de la muntanya, els blogs no professionals encara tenen una presència immensa. Si m'interessa, per exemple, saber com es puja tal pic des de tal vall, sempre trobaré un (o dos, o una dotzena) de blogs de persones com jo que han pujat aquell pic i els ve de gust explicar com s'ho han fet. Itineraris, horaris, consells, fotografies, vivències... Aquests blogs encara estan magníficament vius i estalvis i tenen una utilitat innegable. Jo també n'escric un: Muntanyes, camins, traces.


No penso abandonar aquests «Apunts d'Enografia de Catalunya». Possiblement, ja no fan el servei al país que potser feien fa set o vuit anys —jo em pensava que el feien—. Possiblement, ja els llegeix poca gent (no crec que les set mil i escaig visites mensuals que Google m'atribueix siguin reals). Possiblement, arribarà aviat un dia que aquests apunts només seran el meu vinologue personal.... Tanmateix...

...crec que seguiré tastant, bevent, aprenent, gaudint.... i explicant-ho en aquest blog.

Salut!