Avui segueixo transcrivint notes de la meva llibreta d'apunts, notes que segurament haurien de donar lloc a article més complets, més be...

Si aneu a Garriguella , quan hi arribeu —venint de Figueres, o de Roses— abans d'una rotonda veureu, a mà dreta , un aparcament força pl...

La mutació és inherent a la vida i es produeix sense pausa, però els seus ritmes no són els nostres i per això només veiem una foto fixa d...

La magnitud del que tenim en joc aquest diumenge és tan monumental que parlar de quins vins beurem si arriba el moment de celebrar la vic...

El beure d'aquestes vacances ha estat tranquil i lliure de tot neguit, sense cap pla preconcebut. La llibreta, molts dies, ni l'he o...

Massa calor. Massa humitat. Nits de xafogor i matinades de calitja rescalfada. Ensopiment i apatia. En aquestes condicions, no ve de gust de...

En podríem dir garnatxa roja , però li escau més el nom de lledoner roig que és com en diuen a l'Empordà. De fet, en Carlos dels Vilars...

El massís del Cap de Creus sembla dur, eixorc, ferreny i purament mineral una bona part de l'any, però en aquests dies és un jardí de fl...

Quan podem dir que coneixem un vi? Potser mai. Cada collita és potencialment diferent; cada ampolla —principalment a partir d'una certa ...

Una tarda del mes de juliol  —és a dir, abans del foc devastador— l'Antoni Roig em va convidar a visitar algunes de les vinyes de Mas Ll...

Una hora, o potser força més, és el temps que vaig passar a la fresca sala de criança del celler Mas Llunes , de Garriguella, envoltat de le...