divendres, 10 de juliol del 2009

Garatges al Montsant

L'èxit recent que ha obtingut un vi del Celler Acústic, dels Guiamets (95 punts de Robert Parker), m'ha fet recordar una visita que vaig fer a diversos cellers d'aquesta zona. Algun d'ells, com aquest Acústic, són uns cellers tan minúsculs que exemplifiquen ben bé el que s'ha donat en anomenar "vins de garatge". Produccions molt petites, dirigides per persones amb un entusiasme fenomenal, que surten d'instal·lacions minimalistes i que, en un bon nombre de casos, dónen resultats excel·lents, gairebé "màgics", per utilitzar una paraula que ens sorprèn de trobar a l'etiqueta d'aquest "Auditori 2007". Una altra característica comuna d'aquests petits cellers és que treballen sempre a partir d'una matèria primera de gran qualitat.

Parlaré dels vins que més m'han interessat d'entre els "garatges" que vaig visitar, ara deu fer cosa d'un any, i començaré, doncs, pel Celler Acústic, la visita del qual va ser molt agradable. En una nau no massa gran que hi ha en un dels carrers del nucli dels Guiamets, un membre de la família Jané Ventura (un celler importantíssim del Penedès, del que hauré de parlar algun dia), desenvolupa el seu projecte personal que es tradueix en dos vins de garnatxa i carinyena que jo recomano plenament. Es diuen Acústic, com el propi celler, i Braó i ambdós són d'una qualitat notable. Crec que el Braó agrairà un cert temps de criança a l'ampolla.

Recordo que, quan vaig visitar Acústic, em van convidar a tastar, directament d'un dipòsit d'acer inoxidable, una garnatxa excepcional. És possible que es tractés del que avui és el vi que du el nom de Auditori i el subtítol de "vinyes velles màgiques de garnatxa". Ja he comentat que aquest vi, del qual sembla que només n'han sortit unes 2.000 ampolles que han anat, pràcticament totes, a Amèrica, és el que l'equip de Robert Parker ha puntuat ni més ni menys que amb uns impressionants 95 punts. Més enllà de la credibilitat que ens mereixi R.P. o de la relació d'amor-odi que hi tinguem, a mi m'agrada que un celler com aquest pugui entrar en el mercat mundial amb una carta de presentació tan covejada com aquesta. Respon el vi a les expectatives que la puntuació de R.P. genera? No m'estranyaria gens, però encara no ho puc afirmar. Aconseguir-ne una ampolla no ha estat gens fàcil (hauria estat impossible sense l'ajuda dels companys de verema.com) i ara que la tinc al davant, potser penso que més valdria esperar un parell o tres d'anys a obrir-la...

Anem ara d'un petit celler dels Guiamets a un altre de més petit encara, a la localitat de Darmós. Les instal·lacions del Celler Vinyes d'en Gabriel es redueixen a un petit garatge que hi ha al costat de la carretera principal, a ma dreta, poc abans d'arribar al Celler Joan d'Anguera. En contrast amb la simplicitat dels mitjans materials, els dos vins que surten d'aquest celler són magnífics i extraordinàriament fruitats. Es diuen L'heravi. Ja n'he parlat en algun altre moment.

I en aquesta progressió de petit a minúscul, podríem parlar ara del celler Vermunver, les instal·lacions del qual s'encabeixen en una planta baixa ben estreta d'una casa de poble de Marçà. El vi que elaboren s'anomena Gènesi i la seva qualitat em va deixar àltament impressionat.

Al mateix municipi de Marçà hi ha un celler (que ja no és tan minúscul) que també ha iniciat fa poc una trajectòria molt encertada. Parlo del Portal del Montsant, que són els autors del Brunus i del Santbru blanc i negre. Em manca informació de primera ma sobre aquest celler perquè es van limitar a vendre'm unes ampolles dels seus vins, però els dos Santbru em van semblar uns vins plens de caràcter i especialment el blanc, sense ser un vi fàcil, em va semblar complex i important.



Per acabar, vull parlar d'un vi d'un altre celler de Marçà que no he tingut ocasió de visitar i del qual, per tant, no sé més del que pugui haver après navegant per internet. Com que segueixo la norma de no posar en aquest blog res que no hagi experimentat per mi mateix o, com a mínim, en tingui un coneixement prou directe, res no diré del celler Josep Maria Vendrell, només que vaig tastar el seu L'Alleu 2005 i, per la seva qualitat, l'he de posar en la mateixa lliga que els vins anteriors.