Totes les parets cridaven "Zusammensetzung sofort!" Va ser una època plena d'experiències —amb molta son i molt poc son. Jo ja havia viscut alguns mesos a Alemanya i havia començat a conèixer i apreciar els seus vins gloriosos. Però va ser en aquesta estada més llarga quan me'n vaig enamorar definitivament. També vàrem viure l'obertura de la frontera i vàrem assistir a l'espectacle inoblidable del retrobament. Milers de persones venien de l'altra banda i eren rebudes amb abraçades i llàgrimes pels de la nostra banda. Aquesta etiqueta d'una ampolla del 1989 —una ampolla que, d'altra banda, no era excepcional en cap sentit—, em recorda aquell moment. Observeu que a l'etiqueta hi diu clarament que aquesta ampolla no es pot comercialitzar perquè és un "salari en espècies".
* * *
Recordo amb força claredat un viatge que vaig fer al Priorat el 1984, quan ja sentia la curiositat del vi i m'intrigaven aquells vins tan "bèsties" que s'hi feien. Tinc mitja dotzena de diapositives d'aquells dies, on hi surt la meva dona i el nostre "Ford Fiesta" que era la nostra petita finestra al món.Vam anar va raure a Scala Dei i vam comprar algunes ampolles del seu vi de la collita 1976. Aquell vi em va obrir paisatges de sabors que no sabia que existien. Ara llegeixo (per exemple, aquí) que a dia d'avui aquest vi es considera mític. Per a mi ho va ser —amb tota seguretat.
Qui pogués retrobar aquells moments on tot era nou i tot semblava possible! Jo tenia trenta anys i totes les ambicions intactes.
* * *
I, anant més enrere en el temps (sense arribar al pa-vi-i-sucre de la meva infantesa, ni a la copeta de vi ranci cada matí, perquè jo era una criatura que no em feia prou) he de parlar del vi d'Alella, del que fèiem a casa i del de la Cooperativa. El nom era Marfil i l'ampolla era alsaciana. És una ampolla que forma part del meu imaginari perquè a casa meva, com a tantes altres llars, el vi era dins d'un porró o d'una ampolla de "graciosa", excepte els diumenges en que a taula hi havia alguna ampolla estreta i punxeguda —característica— de vi d'Alella.És clar que no tinc cap etiqueta d'aquelles ampolles dels diumenges dels seixanta, però sí que en conservo una de l'any 1975, d'una edició especial de garnatxa i pansa blanca. Era un vi dolç i recordo vagament, malgrat els anys i anys que han passat, que em va semblar una delícia.
Com deia en Pla, es difícil imaginar la nostra vida sense els diversos vins que l'han anat acompanyant.
