The Unreasonable Effectiveness of Wine Evaluation

Fa prop de seixanta anys, un parell d'anys abans de guanyar el Nobel, el físic E. P. Wigner va publicar un article de caire filosòfic que duia el títol «The Unreasonable Effectiveness of Mathematics in the Natural Sciences». Aquest article va tenir una gran influència, i encara ara la frase «The Unreasonable Effectiveness of Mathematics» s'utilitza sovint entre els científics per indicar la sensació meravellosa i inexplicable que sentim quan les matemàtiques —aquesta estranya i abstracta creació de la ment humana— ens permeten entendre —i predir— el comportament del sistemes —físics, biològics, socials,...— del món «real».

D'entre les tesis que planteja Wigner en el seu article m'agradaria ressaltar-ne aquestes tres:

1. Mathematical concepts turn up in entirely unexpected connections.
2. The enormous usefulness of mathematics in the natural sciences is something bordering on the mysterious and [...] there is no rational explanation for it.
3. The miracle of the appropriateness of the language of mathematics for the formulation of the laws of physics is a wonderful gift.  

Einstein ho va resumir en una frase encara més curta (i menys acurada): «la cosa més incomprensible de l'Univers és que sigui comprensible». No és difícil entendre aquesta sensació de miracle. Les matemàtiques són una estructura lògica que s'ha anat desenvolupant durant mil·lennis i, incomprensiblement, les peces d'aquesta estructura s'han mostrat capaces d'explicar-nos el món, molts anys —o segles— després que fossin creades per uns matemàtics que no podien imaginar els camps on les seves invencions serien útils o, encara més, imprescindibles.

I ara parlem de vi.

Més exactament, de l'avaluació dels vins, de la crítica, de la prescripció... com en vulgueu dir. En definitiva, de parlar i escriure de vi i de vins. La meva tesi, en aquest article és que

encara que s'hagi demostrat del dret i del revés que l'anàlisi sensorial del vi és impossible, el cert és que, de manera irraonable, misteriosa i miraculosa, parlar i escriure de vins és efectiu (paraula que, segons el DLC, vol dir «que produeix l’efecte que hom n’espera. Real i veritable»).

La quantitat d'estudis que s'han fet per desacreditar completament la crítica de vins és innombrable. Per exemple:

• A Hint of Hype, A Taste of Illusion, The Wall Street Journal, 20/09/2009.
• Wine-tasting: it's junk science. The Observer, 23/06/2013.
• Expectation or Sensorial Reality? An Empirical Investigation of the Biodynamic Calendar for Wine Drinkers. Plos One, 3/01/2017.
• Chemical Object Representation in the Field of Consciousness. Tesi doctoral, Frédéric Brochet. 2001. 
• ..........

En aquesta tesi, que es va fer tan famosa, es va fer a tastar a 54 enòlegs un mateix vi blanc en dues versions: una versió no modificada i una segona versió en la que el vi s'havia tintat de manera que tingués aspecte de vi negre. Se'ls va fer descriure els dos vins i els descriptors utilitzats van ser completament diferents en els dos casos. D'estudis com aquest n'hi ha per dinamitar gairebé qualsevol concepte dels que utilitzem normalment per parlar de vins. En resum: sembla talment que, quan parlem de vins, tot és mentida, tot és suggestió, tot és il·lusió. 

I tanmateix, i tanmateix....

I tanmateix, parlem de vins i arribem a uns certs consensos i ens entenem, i ens comuniquem —alguna cosa comuniquem—. De manera irraonable, misteriosa i miraculosa, trobem coses en els vins que nosaltres sentim com a absolutament sòlides, reals i veritables —efectives—. I quan escoltem algun mestre —penso, per exemple, en Josep Roca— que ens explica un vi que tenim a la copa i ens duem a la boca, creiem realment que hi ha alguna cosa d'efectiva i tangible que els nostres sentits, catalitzats per la veu del mestre, poden sentir plenament.

Tornem a Wigner. No hi ha explicació racional pel fet que les matemàtiques puguin explicar el món, però ho fan. Potser no hi ha tampoc explicació racional pel fet que les sensacions d'una copa de vi puguin compartir-se amb altres persones, però és possible.

En conclusió: parlem de vins —amb humilitat i amb honestedat, evidentment!— i creguem que realment ens podem arribar a comunicar entre nosaltres.