dilluns, 16 de març de 2015

De Plini el Vell a Parker Junior

Prop de dos mil anys de «guies del vi» —o encara més, si comptem Cató— transcorren entre el Llibre XIV de la Naturalis Historia de Plini el Vell (24dC a 79dC) a la Parker's Wine Buyer's Guide de Robert Parker Jr. I resulta divertit —molt divertit!— constatar quantes coses segueixen ben igual entre aquestes dues obres. I ara ho podem fer amb força més facilitat perquè l'editorial entrecomes acaba de publicar l'obra de Plini en una traducció catalana de la Mònica Miró Vinaixa.


Mireu quins temes toca Plini al segle primer i decidiu vosaltres mateixos si és o no gaire diferent del què escrivim ara els bloggers i els prescriptors del món enològic:
  • La globalització: «tots els productes, fins i tots aquells que abans estaven amagats, han passat a ser d'ús generalitzat».
  • La importància de la multiplicitat de varietats. En descriu desenes i desenes, i se'n riu de Virgili perquè «només esmenta quinze espècies de raïm».
  • La transcendència del terrer: «és l'origen i el terreny allò que importa, i no pas el raïm». «La mateixa vinya, segons els llocs, dóna productes diferents»
  • Contra la importació indiscriminada de varietats foranes: «algunes plantes tenen tant d'afecte pels seus llocs d'origen que deixen tot el seu renom en aquests indrets i no traspassen enlloc més la seva perfecció».
  • La necessitat d'adequar la varietat al terrer: «En un terreny que es consideri excel·lent i ben exposat al sol, planteu l'aminea petita [...] en un terreny més gras o més exposat als núvols, planteu l'aminea gran». «No hi ha cap vinya [a banda de l'helvennaca] a què escaigui millor un sòl magre».
  • El debat entre la quantitat i la qualitat: «[La conseminia] fa vi abundant, però de taula». «l'arceraca [...] és molt resistent a les pluges i a l'envelliment, ara bé, produeix un vi que dura amb prou feines un any i és ordinari, de poc valor»
  • El delit per les puntuacions i classificacions. En primer lloc, ordena les varietats segons la seva qualitat. Posteriorment, ordena també els vins segons un rànquing. Ara bé, recorda que «fins i tot entre els vins que pertanyen al mateix cup, l'un és superior a l'altre, ja sigui en funció de la gerra, ja sigui per una circumstància fortuïta» —cada ampolla és un món, diríem nosaltres— i acaba amb una frase que tots els prescriptors diem sovint: «cadascú es farà a si mateix jutge en aquestes qüestions sobre la primacia».
  • La dialèctica terrer/enologia. «La qualitat dels vins que hem esmentat fins aquí s'explica pel tipus de terreny. Entre els grecs, en canvi...» i segueix parlant de diverses tècniques que s'usen per fer vins d'una o altra mena. 
  • Viticultors famosos, i famosos que es fan viticultors. «Acili Estènel, que va conrear, a tot estirar, seixanta jovades de vinya i les va vendre per 400.000 sestercis». «Va tenir una gran fama Vetulè Egíal, renom encara més gran pel favor de què gaudia entre els homes públics». I fa esment de Sèneca que diu en una carta que havia comprat unes vinyes capaces de donar 160 àmfores de vi per jovada. 
  • Biodinàmica? «Els vins febles, cal conservar-los en gerres enfonsades a terra [...] És prohibit obrir-les si no fa un bon dia, i també quan bufa l'austre, o quan hi ha lluna plena». 
  • Els sommeliers i la seva retòrica: «un llibert del diví August, molt expert a l'hora d'establir judicis en qüestions de paladar i encarregat de fer el tast del vi durant els àpats, va dir a un hoste a propòsit del vi del país que a ell aquell gust li resultava nou i que el vi no es trobava entre els coneguts...».
...i tantes altres coses que trobareu interessants si llegiu —us ho recomano— aquest llibre. Per exemple, una cosa que Plini fa millor que nosaltres i és dir que de vi n'hi ha de quatre colors: blanc, groc, roig i negre. O també aquesta afirmació que ens confirma que no estem pas parlant de vins ordinaris:
«quo tenuius, eo odoratius»
és a dir, «com més lleuger és un vi, més perfumat resulta».


Quin vi he triat per acompanyar-me en la lectura d'aquest llibre? Podria ser un Amarone de Valpolicella, com a la fotografia que encapçala l'article —pel fet de ser italià, o per la gran importància que té, en el llibre d'en Plini, el vi de panses. També podria ser l'Amphora 2014, el nou xarel·lo de Parés Baltà, sense sulfurós —vi natural—, nascut a les vinyes de Cal Miret i criat en grans àmfores de terrissa. O també podria ser —de fet, així és com ha sigut— una ampolla digna de ser recordada de Banyuls 1998 de La Tour Vieille, carregada de matisos sàpids i d'aromes intemporals. Un vi que crec que hauria agradat al mateix Plini —i potser també al sommelier del diví August!


10 comentaris:

malVIatge ha dit...

Moltes ganes de començar la lectura de Plini (gràcies a la Mònica Miró). I després de llegir els teus 4 apunts, més encara.

Gali - Malviatge

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Gali,

Crec que trobaràs que és un text molt interessant. Potser et sorprendrà veure el nivell de sofisticació del món del vi a la Roma de fa dos mil anys, des de tots els punts de vista: econòmic, agrícola, enològic, sensorial...

Salut!

Jaume

Mònica Miró ha dit...

Acabo de veure el teu article, Jaume. Exquisit i profund. Molt intel·ligent. Te l'agraeixo.

Una abraçada,

Mònica Miró

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Mònica,

Moltes gràcies pel teu comentari!

Els aficionats que no podem, lamentablement, llegir l'original, t'hem d'estar molt agraïts per haver-nos fet possible llegir el Plini en català, sense haver de recórrer a alguna traducció anglesa.

Salut!

Jaume

paresbalta ha dit...

Excel·lent Jaume. Molt recomanable lectura. Agraïments

Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies, paresbalta!

però... la lectura recomanable és la de Plini.

Salut!

Jaume

Ruth Troyano Puig ha dit...

el tinc pendent i ara amb més ganes q mai d llegir-lo. gràcies jaume x l'escrit

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Ruth,

Crec que t'ho passaràs bé llegint-lo.

Salut!

Jaume

(PS:A veure si ens veiem algun dia, que ara fa temps que no coincidim!)

Cuina Cinc ha dit...


Bona nit Jaume,
Gràcies pel teu blog i per tota la teva feina. Felicitats pel teu post.

Tenim el Llibret a casa i aquí el vaig recomanar.


http://cuinacinc.blogspot.com.es/2015/04/dracs-princeses-roses-llibrespost-sant.html
Fins aviat,
Fina

Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies, Fina!