dissabte, 8 de febrer del 2014

Vins imaginats

Llegeixo amb delit i plaer el llibre que conta la varietat de les diferents nacions del món "en clar i bon ordre, tal com misser Marco Polo, ciutadà savi i noble de Venècia, les descriu puix que ell les ha vistes amb els seus ulls", en la traducció de Manuel Forcano, i penso que potser m'agradaria destapar alguna ampolla de vi. Escolto Garbarek-Connors-Taylor-DeJohnette al seu enigmàtic "Places" de 1977 i vaig pensant com podria ser el vi que em vindria de gust.

Potser l'imagino vermell translúcid, lleuger, ingràvid, elegant i esvelt, només amb un toc d'aroma de flors i un mínim indici cremós. Dret com un regle, lliscant com l'argent viu —sumoll, o mandó, o pinot.

Uns instants després, començo a imaginar-lo roig i saborós, turgent, que vessi de fruita jove i potser efímera, molt fresc, que gairebé el beguis a mossegades, que ja se t'obri completament al contacte amb els llavis.


Ara començo a pensar en un vi blanc d'aquells que fa dies que no he tastat, un Auslese gairebé completament espiritual, immensament concentrat i al mateix temps intangible i místic. Raïm sublimat, pou sense fons de sensacions. Aquestes imatges em duen —per contrast— a pensar en un blanc més terrenal, com una garnatxa opulenta, o un macabeu que ha conegut a fons la bóta i és melós i fresc i em concedirà, de ben segur, unes estones de plenitud sensual, un rejoveniment de tots els sentits, uns instants de beatitud mediterrània.

Mentre misser Marco va a l'encontre del Kublai Khan, mentre sona punyent el saxo d'en Jan Garbarek i jo no em decideixo a aixecar-me a prendre una ampolla de vi del celler, torno a imaginar un vi negre i ara em vénen a la ment idees de regalèssia, d'herbes del nostre país, de bàlsams amb uns tocs de pedra, de terra humida. Un vi ja bo i fet, negre com la tinta i com la fondària sense fons. Un vi amb textura, però no pas amb arestes, un vi com el vellut i com la llicorella.

Potser als viatges de Marco Polo els escau alguna mica d'exotisme: alguna varietat llunyana que em sorprengui o alguna vinificació a la que no estigui acostumat o també, en consonància amb l'antigor del text que llegeixo, podria obrir alguna ampolla d'aquelles que esperes que ja hagin envellit més enllà dels seus límits raonables, un vi apagat que tot just conservi l'esquema d'allò que fou però que al llarg dels anys hagi adquirit matisos inimaginables.

Tanmateix, decideixo que em cal alguna cosa més simple i retorno a la idea d'algun blanc jove, potser un xarel·lo auster i lineal com un tiralínies o, posats a fer, amb una mica de criança —castanyer, o acàcia. O un blanc de maceració —préssec de vinya, fonoll i raïm— que s'allargassi a la boca, que em deixondeixi i em captivi...

Vins imaginats... Idees fetes de records de vins que hem anat bevent: El vi constitueix un element inseparable de la vida (Josep Pla).