dimecres, 18 de setembre de 2013

Avantatges de la superstició

Que n'és de senzill aixoplugar-se a l'ombra condescendent de la superstició!

De petit, la mare em feia senyar cada matí, abans de sortir al carrer. Jo hi accedia de manera distreta i, si l'examen m'anava malament o aquell company ganàpia m'intimidava, quin petit consol trobava jo en pensar que aquell dia, potser, havia oblidat senyar-me o ho havia fet sense posar-hi plenament l'ànima!

La superstició ens dóna seguretat quan ens enfrontem a l'horror de la nostra ignorància o al vertigen de l'atzar. Si no ens toca la rifa, ens consolem pensant que és per haver tingut mandra d'anar a comprar el dècim a Sort, o perquè no hem estat prou amatents a triar-ne un que acabi en una "bona" xifra. Una malaltia lletja pot ser la conseqüència lògica del pecat i si invoquem Santa Bàrbara cada dia de tempesta, segur que ens lliurarem del llamp. En dubteu? Tingueu en compte que la meva àvia va seguir tota la seva vida aquesta senzilla precaució i mai no va ser tocada per un llamp. Us sembla poca evidència?

Que n'és de fàcil la superstició i que difícil que és la ciència! Entendre el funcionament dels virus i les lleis de la genètica —i, sobretot, acceptar que no ho sabem tot ni sobre els virus ni sobre la genètica—, això sí que és difícil! Atribuir als astres la nostra sort o els nostres errors, quin consol!


De totes les supersticions —crosses que s'usen per por de la ciència i de la ceguesa de l'atzar— n'hi ha dues —deixant de banda la religió mal entesa— que ocupen un lloc important en la nostra cultura (o incultura) actual. Són l'homeopatia i l'astrologia. La primera consisteix en l'explotació comercial —molt lucrativa!— de l'efecte placebo. La segona pretén que els avatars de la nostra vida vénen condicionats per certes disposicions —sovint més imaginàries que no pas reals—  dels astres a la volta celeste.

L'astrologia està entrant amb força al món del vi i ho fa pel mateix camí que han usat sempre totes les supersticions: volen donar explicacions màgiques al que la ciència encara no pot dilucidar completament.

La situació, en essència, és ben senzilla: les sensacions que ens produeix un vi varien al llarg del temps. Obrim una ampolla avui i trobem el vi aromàtic i equilibrat; n'obrim una altra —del "mateix" vi—  la setmana que ve i ens sembla que és menys aromàtic i menys equilibrat. Què ha passat?

La major part d'aquestes variacions tenen una explicació psicològica i/o fisilògica, però és possible que hi hagi també variacions objectives en el vi —causades, amb alta probabilitat, per la complexitat de les reaccions químiques que es produeixen a l'interior de cada ampolla, reaccions que la ciència enològica anirà entenent mica a mica. No és gens estrany, doncs, que aquestes variacions s'hagin observat amb més força en els vins no filtrats que s'han elaborat de la manera més natural possible. Atribuir aquestes variacions a la posició —aparent— de Júpiter respecte del trígon d'Àries és, pura i simplement, superstició.

Tinc bons amics que tenen coneixements enològics molt sòlids i que, malgrat això, creuen en aquestes supersticions astrològiques. He de dir que són coses perfectament compatibles. Que un porter extraordinari  com en Víctor Valdès es senyi abans de cada partit, ni disminueix el seu mèrit ni —encara menys— demostra que si ens senyem aturarem les pilotes que ell atura...

6 comentaris:

Jaume ha dit...

vaig llegir una entrevista a en Quim Vila que hi creia. Estrany.

Jaume Aguadé ha dit...

Hola Jaume,

A mi no m'estranya que en Quim Vila o qui sigui cregui en aquestes supersticions. Hi ha molta gent que hi creu, també gent molt experta.

Salut!

Jaume

Dani Coll ha dit...

Jaume,

molt ben explicat. Apunta'm al teu bàndol. Jo això de les llunes també em grinyola.

Salut!

Dani

Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies, Dani.

Quan vingui l'hora de les bruixes, als del bàndol de la ciència ens passaran a tots per la pedra!

Salut!

Jaume

Escola d'enologia ha dit...

Hola Jaume, fa bastant temps que no em passejava pel teu bloc, cosa que ja de per sí és un pecat tant bran com creure en l'astrologia :-)
L'homeopatia, tècnicament pot ser considerada una estafa, d'acord. Però el fet que tanta gent s'hagi curat amb productes homeopàtics quan els productes farmacèutics no ho han aconseguit, no parla gairebé de la "ciència" del sistema sanitari actual i la indústria farmacèutica que hi ha al darrera, que a part dels seus terribles efectes secundaris, també en molts de casos cura per efecte placebo. Jo, com a persona que em considero de mentalitat i formació científica m'he d'empassar molta saliva, per defensar la Ciència, davant d'una "ciència mèdica alopàtica" en la que les multinacionals farmacèutiques que controlen la formació de les facultats de medicina, el contingut de les ponències dels congressos i de les revistes mèdiques, tinguin més interès en cronificar-nos en la malaltia que no pas en curar-nos.
No cal tenir gaire memòria per recordar com tothom, jo mateix, se'n reia dels primers agricultors ecologistes, davant la gloriosa agricultura química que era la panacea de tots els problemes de la humanitat. El temps ens ha demostrat que no és així i que els processos naturals eren, a llarg termini, molt més eficients del que podíem esperar, el contrari del que va passar amb l'agricultura química primer i la transgènica després, on ja han aparegut nombrosos insectes i microorganismes resistents.
Part del mateix ha passat en la biodinàmica. Hi ha evidències que la lluna, sigui per la llum nocturna, o per la gravetat o per les dues coses, afecta en els processos microbiològics. En quins i com? No ho sé. Dubto que se sàpiguen del cert, però la "ciència" dominada per les multinacionals, i això inclou també la investigació universitària i pública en general, no té cap interès en esbrinar.
Com a persona pràctica, però també com a persona de mentalitat científica, no crec en allò que no es demostra que funciona i recentment, no diré noms, he pogut provar vins "naturals" plens de defectes, malgrat els seus preus. En aquestes condicions es fa molt difícil doncs separar el gra de la palla. No cal dir, que si el vi és molt "natural" cada ampolla pot sortir del seu pare i de la seva mare i per tant, influir molt més en el tast que la posició del satèl·lit meteosat o de Plutó. Comparteixo amb tu, la tristor que coses tant absurdes com l'astrologia vagin guanyant presència en el món del vi. Acceptem també, que el desprestigi de la Ciència, s'hagi guanyat a pols per culpa de les multinacionals, però també de la comunitat científica internacional que s'ha sotmès a l'imperi del diner.
Dit això, els fets i els errors en prejudicis anteriors, em fan ser molt humil, respectar la manera de fer de tothom i deixar que el temps els doni o els tregui la raó.
Salut: Gerard Codina

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Gerard,

Moltes gràcies pel teu llarg comentari, ple d'idees interessants sobre un tema que a mi m'interessa moltíssim i, pel que es dedueix de les teves encertades reflexions, a tu també.

Toques tants punts de gran transcendència, que no puc fer una rèplica —des de la coincidència de criteris, s'entén— que tingui la profunditat necessària. D'entrada, estic ben d'acord amb tu que els que "estem al bàndol de la ciència" (per dir-ho en poques paraules) som els primers que hem d'assenyalar i condemnar els mals usos de la ciència. També és cert que aquests mals usos —mercantilisme, academicisme, auto-complaença,...— no són argument per donar automàticament crèdit a la no-ciència.

Em vénen al cap un parell d'articles molt bons —jo els hi trobo— sobre el tema "bad-science/good-science" que van sortir a un blog de fotografia que segueixo. El tema dels articles no és exactament el mateix que nosaltres tractem aquí, però sí que es pot englobar en aquesta nefasta tendència que hi ha avui dia de donar crèdit a tot allò que s'acosta més a la superstició que a la ciència. És cert, també, que una part de la culpa d'això la tenen aquells mals usos de la ciència que tu denuncies en el teu comentari.

Els articles a què faig referència són aquests.

Un comentari final: En el meu "atac" contra les supersticions, jo sempre respecto la "presumpció d'innocència" per al productor i el pagès. M'explico. Si un viticultor produeix un producte excel·lent, jo no tinc cap problema en que ell em digui que el seu producte és excel·lent gràcies a que un dia va invocar els déus X, Y o Z, o en una nit de lluna plena va beneir les vinyes amb l'esperma d'un bou. (De la mateixa manera que si conec una bellíssima persona, no em molesta gens que em digui que ho és per la intercessió del seu àngel de la guarda.)

Són temes que mereixen reflexions molt acurades.

Salut!

Jaume