dijous, 3 de juny de 2010

Fear no more


No pas tota la culpa, però sí una certa part de la culpa del descens del consum de vi el tenim nosaltres, els que escrivim sobre vins als mitjans de comunicació.

De manera deliberada ---o subliminal--- hem transmès la idea que escollir un vi per a cada ocasió és una acció difícil, de gran compromís, i que per poder apreciar com cal un vi s'han de posseir unes habilitats sublims, a l'abast només d'una petita elit.

Tot això és fals i absurd i hauríem de sentir vergonya d'haver donat aquesta imatge del que realment és el gaudi d'una copa de vi.

Fa uns dies, un amic em deia: "m'agrada beure vi, però quan entro a una botiga, em sento incapaç d'enfrontar-me a escollir entre totes aquestes ampolles". Afegia "m'hauries de donar alguna idea, perquè això del vi és molt difícil".

I jo em dic: "Que malament que ho fem fet, tots plegats!"

Si jo tingués la capacitat d'aconsellar aquest amic meu i tots els que, com ell, se senten marginats d'aquesta bombolla vinícola que s'ha desenvolupat aquests darrers anys, vet aquí els que els diria:

  1. Fear no more. Tot el vi és bo. No et pots equivocar. Entra a qualsevol botiga especialitzada i tria les tres o quatre primeres ampolles que trobis, dintre del teu pressupost.
  2. Tot el vi és bo. Ho torno a repetir. No et deixis enganyar pel que diem als blogs, ni pel que es diu a les revistes. El vi és bo. Tria el que vulguis. Compra'l i consumeix-lo. No el tinguis temps a casa: se't farà malbé.
  3. Escollir un vi és senzill. Molt més senzill que escollir una poma, un lluç o un meló. A les botigues, hi ha pomes farinoses i lloques, lluç estantís i melons abominables. El vi, en canvi, és un producte d'una qualitat inusual. Fixa't un pressupost, entra en una botiga-celler de vins de les moltes que hi ha al país i compra unes ampolles variades.
  4. Compra sempre ampolles diferents. No repeteixis. Si un vi t'agrada molt, pren-ne nota però, de moment, no en compris cap més ampolla. Ja et vagarà de repetir, un dia...
  5. Prescindeix, de moment, dels vins "cars". El preu d'un vi depèn de molts factors. D'una banda, depèn dels costos d'explotació (verema manual, agricultura ecològica, vinyes de coster, bótes noves...), però també de la llei de l'oferta i la demanda i de les diverses estratègies de màrketing. Més endavant, potser voldràs gastar una quantitat considerable en una ampolla ---amb el risc de sentir-te defraudat--- però, en aquesta primera etapa, tria vins d'un preu amb el qual t'hi sentis còmode.
  6. No esperis cap ocasió especial per obrir una ampolla. El vi, el bon vi, hauria de ser un producte quotidià. De fet, les grans festes no són pas les millors ocasions per apreciar els matisos complexos dels millors vins. Un sopar simple, de cada dia, i la teva parella i prou, són la companyia idònia per a una ampolla de vi.
  7. Olora llargament el vi a la copa. Ara et semblarà que ja m'he tornat a posar el barret elitista del set-ciències del vi. No. No és afectació ni elitisme: Una part importantíssima del plaer que pot generar el vi ens arriba a través del nas. Olora'l! Si més no, fes-ho quan no et miri ningú. Olora sense beure. Deixa que passi el temps, deixa que la copa s'ompli d'aromes. Tingues paciència.
  8. Beu el vi negre "fresquet". Una part immensa dels vins negres que consumim estan massa calents. Posa'l una estona a la nevera i treu-lo amb una certa antelació. No esperis que arribi als 20 graus. Obre'l i deixa que s'oxigeni una estona.
  9. No beguis el vi blanc glaçat. Espera una estona fins que perdi aquesta fredor excessiva.
  10. I he deixat pel final un desè consell, que potser és el més important de tots:

  11. Aparca el Rioja durant una llarga temporada. Ja hi tornaràs més endavant. La "Riojitis" (el terme no me l'he inventat pas jo) de molta gent del nostre país és una gran obstrucció per a copsar amb precisió les virtuts diverses dels vins del nostre planeta Terra. És cert que el Rioja és un vi admirable, però també és cert que ---com pot passar amb el Xerès o el Borgonya--- és tan personal i característic, tan peculiar, que molts consumidors habituals l'han assumit com el paradigma únic del vi de qualitat. Cal trencar aquest malefici si volem obrir-nos a tot un món infinit de possibilitats. No vull ara estendre'm sobre aquest tema: hi tornaré en alguna altra ocasió. Deixem-ho només en una recomanació a l'aficionat principiant: aparca el Rioja durant un cert temps i descobriràs altres universos de plaer enològic. Quan ho hagis fet, potser tornaràs a beure ---un dia--- alguna ampolla seleccionada de Rioja, però ho faràs amb tot un nou bagatge d'experiències.
És clar que tot això que he dit els que llegiu aquest blog ja ho sabeu de sobres, però jo crec que és exactament el que hauríem de ser capaços de transmetre, tots junts, a tanta gent que se sent intimidada per una certa imatge ---molt parcial--- que hem anat forjant a l'entorn del vi.

3 comentaris:

jareay ha dit...

Hola Jaume!

Parlant del mes cas particular, i estan d'acord, en general amb el teu comentari, a mi el que em costa més d'apreciar en un vi és quan diuen "en aquest vi s'hi pot trobar gust de cuir o de vainilla o.. etc." Ja sé que tot és molt personal, però potser aquest aspecte és el que costa més de trobar sense un bon nas, tècnica i experiència. Si que a mesura que vas provant vins, també et vas espavilant i gaudint més del vi.

Si que a vegades aquest món sembla o és una mica elitista, és probable que alguns dels que hi entenen més, no els hi acabi d'agradar que aficionats sense tants coneixements tècnics es dediquin a opinar, però jo crec que de tothom s'aprèn i sempre hi ha aquella ampolla que et pot sorprendre, això sí, del nostre país, que té veritablement uns grans vins per a tots els gustos i butxaques.

jareay ha dit...

Hola Jaume!

Hauria de fer un aclariment al meu comentari, doncs, no em vaig explicar prou bé.

No volia dir que el món del vi és elitista, perquè, efectivament, no ho és, tot al contrari, tenim tota la llibertat de buscar i remirar, sigui als cellers o botigues, i un cop t'hi fiques , res és més complaent que anar descobrint aquell vi que et pot fer gaudir d'una bona estona.

El que volia dir que sembla o és elitista, són determinats blogs o el mateix responsable del blog, que puguent fer un blog més participatiu, sembla que només els interesa donar veu als de la seva corda.

Una de les coses que s'ha perdut, en general, és la curiositat, jo no tinc cap problema en preguntar sobre aquest vi o aquell altre, i això crec que és bo i per això llegeixo el teu blog, perquè és didàctic i aporta força coneixements i francament la teva línia de treball és molt correcte.

Sense que serveixi de precedent et dono el nom d'un descobriment d'un vi blanc que no és català, però que recorda molt als afruitats d'Alsàcia.
Es diu Libalis, un vi de Calahorra, denominació Valles de Sadacia, composició Moscatel de grano menudo, Viura i Malvasia, espectacular pel meu gust.

Perdona per la "pallissa" i Salut

Jaume ha dit...

Hola jareay!

Moltes gràcies pels teus comentaris, sempre tan encertats!

Totalment d'acord en que la curiositat (que és la mare de la ciència) és també una gran aliada per gaudir el màxim en el món dels vins.

Prenc nota d'aquest vi de Calahorra. Venint de tu, crec que és una recomanació que no em defraudarà.

Salut!

Jaume