dilluns, 14 de juny de 2010

La vall del Riu Corb i els seus vins


La divisió comarcal del trenta-sis va esmicolar la capçalera del riu Corb entre tres comarques. La part superior, d'Albió cap amunt, malgrat formar part d'aquella zona de la Segarra que s'havia denominat tradicionalment "Els Comalats", es va incloure, contra tota lògica geogràfica, en la Conca de Barberà. (Un pagès em deia amb energia, mentre recorria amb la ma tota la volta de l'horitzó: "On la veu, vostè, la Conca?") Aigües avall, Vallfogona de Riucorb s'ha mantingut a la Segarra, però a partir de Guimerà entrem, administrativament, a l'Urgell.

Malgrat aquest desmembrament d'una zona profundament segarrenca, la vall encara manté una unitat cultural i paisatgística que la singularitza. Són terres d'una certa alçada que, bona part de l'any, mostren una bellesa dura i difícil però que us captivaran completament si les visiteu pels volts del mes de maig, quan l'esclat de color és poderosíssim i les ancestrals cabanes de pedra seca semblen surar en la flonjor dels camps vermells, verds, i daurats. Arreu hi trobareu les restes del temps del Temple i del Císter ---com ara les pedres fantasmals, envoltades de vinyes, del que fou Santa Maria de Vallsanta--- i castells i conreus... i la vinya.

De Nalec fins a l'Ametlla, al llit de la vall i també a les zones elevades d'ambdós vessants, hi trobareu vinyes ben treballades, d'estètica amable. La zona forma part de la D.O. Costers del Segre però, vés a saber per què, va quedar exclosa, en el seu moment, de la D.O. Cava, malgrat que bona part dels raïms d'aquestes vinyes acabaven a les ampolles d'alguna de les grans empreses de Sant Sadurní.

Sap greu que les gents d'aquest indret no hagin trobat la manera que les seves vinyes donin un producte personalitzat i únic, que reflecteixi i condensi la virtut d'aquesta vall singular. Només hi ha dos cellers ---ja en parlaré més endavant--- que estiguin treballant en els seus propis projectes enològics, mentre la major part del raïm, pel que he pogut saber, acaba a cellers llunyans i uniformitzadors o es malvèn a elaboradors sense cap objectiu de qualitat.

Les dues úniques excepcions, ara per ara, són el Celler Analec, a Nalec (es pronuncia Naléc) i el Celler Comalats a l'Ametlla de Segarra. Em refereixo, és clar, a la capçalera de la vall en sentit estricte i estic excloent, per tant, Vallbona de les Monges i l'admirable celler l'Olivera.

Deixo per a un escrit posterior el comentari dels vins d'aquests dos cellers. Mentrestant, si us abelleix, podeu mirar unes imatges de la zona seguint aquest enllaç:

La Vall del Riu Corb, juny de 2010.

2 comentaris:

jareay ha dit...

Hola Jaume!

Es en aquest cas que les imatges valen més que mil paraules i crec que aquestes esplèndides fotografies en són un exemple.

També he tingut la sort de trepitjar aquest indret i poder donar un bon tomb des de La Sala de Comalats, on pràcticament només queda l'Hostalet fins a Guimerà, passant per Vallfogona de Riucorb i l'Albió amb els seus magnífics formatges.

Una Vall realment imponent i certament l'esclat de color és fantàstic.

Salut!

Manel ha dit...

Felicitats Jaume!

Tens el millor blog de vins de Catalunya.

M'han agradat molt les fotografies