dijous, 8 d’octubre de 2015

Itinerari amb vinyes

Eren les vuit del matí tocades i feia una mica de fresca, però no gaire. He descarregat la meva bicicleta de carretera —que ja fa anys que ha passat de ser «antiquada» a ser «clàssica»— al darrere del celler Rendé-Masdéu, a l'Espluga de Francolí i he començat a enfilar la preciosa carretera que va a Prades pel coll de les Masies. Una boira espessa oculta els paisatges, però m'ha semblat que se n'aniria aviat. Quan pedalejo ran de la muralla que separa les vinyes d'Abadia de Poblet de les de Milmanda, només el Castell de Riudabella sura per damunt del mar de boires, però el sol ja escalfa prou i comença a llepar els ceps arrenglerats de Milmanda. Les vinyes van apareixent rengle a rengle.

La carretera entra al barranc del Tillar i s'acaben les vinyes. La pujada és franca i agradable; no fa ni fred ni calor. Quan comencen les llaçades, ja veig al capdamunt del vessant del Serrat de la Mina les dretes vinyes de Cara Nord, encimbellades entre els vuit-cents cinquanta i els nou-cents cinquanta metres d'altitud. El terreny és de llicorella de color marró. Contradient el nom del celler, aquestes vinyes estan encarades a migdia-llevant, però penso que «Cara Nord» fa referència a que les vinyes són efectivament a la banda més septentrional de les serres de Prades.



Quan deixo enrere aquestes vinyes, entro a l'altiplà de Prades i no veig cap vinya enlloc —sóc a la ratlla dels mil metres. Segueixo en direcció al coll d'Albarca i ben aviat se m'apareix el vessant de llevant del massís del Montsant, on tantes caminades he fet. Perdo alça ràpidament i torno a trobar vinyes, cada vegada més. M'estic acostant a Ulldemolins, on la Cooperativa ha iniciat una certa recuperació que m'agradaria que s'anés consolidant. Hi passo pel costat i veig com un pagès hi entrega la verema. La sentor que desprenen els munts de brisa és forta i característica i, per a mi, deliciosa, perquè em retorna als estius de la meva infantesa —diuen que l'olor és el sentit que millor es fixa a la memòria.

Remunto les crestes de la Llena —només tres quilòmetres, però una mica drets— i m'aturo al mirador a menjar quatre galetes, abans de començar el descens per la carretera del Vilosell. Al km 14 trobo la primera vinya —L'Escala— que crec que és de Cérvoles, però no ho puc assegurar. A partir d'aquí la vinya torna a agafar protagonisme. Passo pel davant de Mas Blanc i Jové i em ve a la memòria el màgnum que tinc al celler, esperant amb paciència que li arribi el seu moment. Quan entro a la Pobla de Cérvoles passo pel davant del celler Cérvoles, que tantes belles ampolles m'ha proporcionat, però que no he seguit a les darreres collites. Ara està sota la direcció d'en Tomàs Cusiné i espero que desenvolupi completament el seu potencial.


M'aturo a la plaça del Vilosell a omplir la cantimplora a la font, al davant del celler d'en Tomàs Cusiné. També s'hi nota que és temps de verema. Agafo una carretera secundària que passa prop de les vinyes on neixen els  magnífics «finques», uns vins admirables que respecto profundament.

Quan arribo a Vallclara, em decideixo a remuntar les rampes de Vilanova de Prades que em resulten una mica feixugues. A Vilanova, l'olor de verema prové del celler Vega-Aixalà. A l'altra banda de la vall, a uns nou-cents metres d'altitud, en terrenys de llicorella encarats al nord, hi ha la vinya d'on surt el pinot noir d'aquest celler, que dóna lloc al seu La Font dels Aubacs. M'aturo uns instants a contemplar com descarreguen la verema que arriba amb un tractor i m'expliquen que tenen un grup de suecs veremant, per esport.

Ara sí que ja enfilo el descens a la vall fins que torno a trobar les vinyes de Milmanda i les de Poblet.

Explico aquest periple de vinya en vinya en homenatge a les nostres vinyes i als nostres viticultors, que percacen la qualitat en un mercat malagraït i magre de rendiments, en un país que beu poc vi i que beu vi que no procedeix, majoritàriament, de les nostres vinyes; un país que massa sovint sembla que es menystingui a si mateix...

5 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

Quin bon itinerari que vas fer, realment envejable.
Jo em quedaria en el final, en el celler Vega - Aixalà, que vaig tenir l'oportunitat de visitar fa uns mesos.
Vins que em van sorprendre molt agradablement, des del blanc La Bauma, garnatxa blanca, xardonnay, molt afruitat, el Pinot Noir que esmentes La Font dels Aubacs, un gran pinot i una sorpresa el Riesling que em va agradar sobremanera.
Una autèntica sorpresa en un poble amb DO Conca de Barberà, però res a veure, ni amb l'alçada ni amb el terreny de licorella, més a prop del Montsant que de la Conca.
Totalment d'acord amb el final del teu escrit, en l'homenatge a les vinyes i als viticultors i amb l'opinió que expresses sobre el país, que també crec que massa vegades es menys té a si mateix i és una autèntica llàstima, perquè amb aquest itinerari que has fet i amb els cellers esmentats es demostra que podem estar ben orgullosos dels viticultors i dels nostres vins. Salut

Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Jaume de Premià!

Encara no he tastat tots els vins de Vega-Aixalà, però sí que n'he tastat un parell. D'aquí uns dies publicaré un article sobre el seu pinot, que m'ha encantat!

Salut!

Jaume

jordi bell ha dit...

Bon dia
M'ha agradat molt la proposta
No te pas el track del GPS?
Una abraçada

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Jordi,

És un circuit de bicicleta de carretera i no deso els tracks, ho sento.

De tota manera, amb les indicacions que hi ha al text, es pot seguir molt bé l'itinerari:

L'Espluga de Francolí - Coll de les Masies - Prades - Coll d'Albarca - Ulldemolins - Crestes de la Llena - El Vilosell - Vallclara - Pujada (opcional) a Vilanova de Prades i retorn a Vallclara - Vimbodí - Poblet - Les Masies - L'Espluga de Francolí.

Salut!

Jaume

jordi bell ha dit...

Bon dia Jaume

Cap problema, i menys amb les indicacions que dones
A veure si tinc un dissabte lliure i faig una escapada

Una abraçada