dimecres, 2 de juliol del 2014

Supersticions tòxiques

Si llegiu les lliçons sobre agricultura antroposòfica de Rudolf Steiner del 1924 veureu que pràcticament tot aquest llarguíssim text esotèric consisteix en elucubracions com aquestes (cito textualment):
  • L'esperit s'obre camí a la naturalesa física mitjançant el sulfur, que és en realitat el substrat de l'esperit.
  • Inicialment, la planta que creix a la terra només té el cos físic i el cos eteri, però no té el cos astral; però l'element astral l'ha d'envoltar per totes bandes. La planta no floriria si no fos tocada des de l'exterior per l'element astral.
  • Tot allò que és silícic conté forces que no vénen de la terra sinó dels planetes distants —Mart, Júpiter, Saturn. Però els planetes més propers —la Lluna, Mercuri i Venus— envien forces a través del que és calcari.
  • Reconeixem la influència astral sobre els cossos eteri i físic quan veiem coses organitzades segon el nombre 7: els 7 òrgans del cos físic, els 7 processos de la vida...
  • Definitivament, els arbres són col·lectors de substància astral.
  • etc. etc. etc.
A partir d'aquesta massa ingent de barbaritats, el Gran Esotèric Steiner fa una sèrie de recomanacions més o menys concretes que culminen en les seves famoses nou preparacions —que cal enterrar al camp, o bé diluir fins a "concentracions homeopàtiques". Per exemple:
  • (500) Banya de vaca prenyada (que ja hagi parit alguna vegada) farcida de fems.
  • (501) Banya de vaca farcida de pols de quars barrejada amb aigua de pluja.
  • (502) Bufeta de cérvol mascle farcida d'herba conillera.
  • (503) Intestí de vaca farcit de camamilla.
  • etc.
Si us ve de gust llegir un article sobre aquestes irrisòries supersticions —que farien enrabiar el mateix Goya— escrit ni més ni menys que per un membre del Equipo Navazos, us recomano aquest text.


Seria lògic que les elucubracions agrícoles d'en Steiner tinguessin ara la mateixa importància que totes les seves altres creacions esotèriques, antroposòfiques, reencarnacionals, rosacreuanes, i espiritistes —és a dir, gens ni mica d'importància— però no ha estat així i avui dia una certa versió de les seves teories, combinades amb l'astrologia més rància —els horòscops i el zodíac i nicieses d'aquesta mena— té una important influència en una part de l'agricultura i, en particular, en la viticultura, l'enologia i, fins i tot, el mateix consum de vi.

Cal dir, però, que per molta aversió que sentim cap a les supersticions, hem d'adonar-nos que hi ha supersticions que poden tenir efectes positius. Si bé és cert, per exemple, que les religions han generat odi i violència en quantitats descomunals, també és cert que hi ha moltes persones que, inspirades per la religió, duen una vida de santedat admirable. En el cas de la viticultura, com a norma general, els seguidors de Steiner, deixant de banda si practiquen o no les arts màgiques del Gran Esotèric, segueixen una agricultura de gran qualitat i respecte pels processos naturals. No només no fan mal a ningú si enterren a les seves vinyes les banyes de vaca o les bufetes de cérvol, sinó que fugen dels processos agrícoles més nocius i obtenen una fruita de característiques òptimes.

Ara bé: cada vegada trobo més exemples del que en podríem anomenar "superstició tòxica": enologia basada en l'obscurantisme radical que tot ho supedita a uns principis teosòfics absurds —fins el punt de malmetre miserablement el perquè de tot plegat: el vi. Vaig tenir-ne un exemple ara fa poc, quan vaig visitar una vinya magnificent i, després que m'expliquessin la gran energia astral que s'acumulava en ella, vaig poder tastar un vi que no sé si és que estava massa tocat per l'esperit o anava sobrat de l'element astral...