diumenge, 6 de juliol de 2014

Lluita o conflicte?

"Underrated" no és exactament la paraula que li escau. Més aviat, jo en diria "absent" o "invisible". Parlo de Clos d'Agon, un vi català —de les vinyes de Mas Gil, a Calonge— amb poquíssima presència social i que jo, en canvi, des que el vaig tastar per primera vegada —la collita 2001, ja fa força temps!— sempre l'he tingut en una especial consideració. Vaig parlar d'aquest celler en un article en aquest blog el setembre del 2010, i també en algun altre apunt, amb motiu d'alguna ampolla de Clos d'Agon que he anat obrint.

Els propietaris d'aquest celler són un grup de sis suïssos entre els que hi ha en Silvio Denz —propietari de Château Lafaurie-Peyraguey i altres cellers de Bordeus i la Toscana. Els enòlegs són en Miguel Coronado i l'Antonio García i, des dels inicis, el celler ha estat assessorat per en Peter Sisseck. Com he dit abans, és un celler que no té gaire ressò mediàtic, però els seus dos vins principals —Clos d'Agon blanc i negre— són magnífics i jo sempre en tinc alguna ampolla al celler.


Avui, pel motiu que sigui —cal algun motiu per destapar una bona ampolla?— hem obert un Clos d'Agon 2004 i la sensació d'enjòlit dels tres que érem a taula encara és present. Em feia por que aquest dia xafogós, amb l'amenaça d'alguna tempesta alliberadora que no s'acaba de decidir a rompre, no fos apropiat per a un vi d'aquesta mena. No ha estat així i, amb una mica de cura amb la temperatura i una estona de decantació, hem pogut apreciar aquesta ampolla sense entrebancs. En el seu desè aniversari, aquest vi de Calonge s'ha manifestat en estat de glòria.

18.343 ampolles. 25% de cabernet sauvignon, 27% de cabernet franc, 20% de merlot i 28% de sirà. Vint mesos en bóta nova de roure francès. Llegeixo a les meves notes que es va embotellar el 12 de juny del 2006 (però no sé d'on vaig treure aquesta dada, ni si és correcta).

M'ha semblat més elegant, més fresc, que el 2003 —que era excel·lent, però potser era excessivament dens. D'un roig viu, d'aroma sumptuosa, complexa i neta, que suggeria riquesa i maduresa. Torrats subtils i una miqueta de canyella plaent. A la boca hi he trobat aquell equilibri dolç entre jovenesa i evolució i m'ha sorprès la seva frescor lliscant —que feia un cert trompe-l'œil amb les sensacions aromàtiques. Profunditat, força, sobrietat, tacte sedós, sabor que persisteix. Pes exacte, evolució exemplar. M'ha semblat una gran ampolla.

El que no sé d'aquest vi, el que em resulta misteriós, és per què es diu "Agon" —ἀγών— paraula que va associada als significats de lluita o conflicte.

2 comentaris:

Jaume Pallas Puigdomenech ha dit...


No sé si resolc el teu misteri.
Les vinyes del Mas Gil abans de ser comprat pel matrimoni format per Philippe, de nacionalitat belga i Danielle, francesa, era com tots els que hi havia a Calonge, plantades en vas i, segurament, amb barreja de varietats. El 1992 planten les noves vinyes del Mas Gil, els propietaris contracten André Crespy, Enginyer en cap d’Agronomia de la Universitat de Montpellier i Pierre Galet, el pare de la moderna ampelografia, i planten varietats foranes.
André Crespy ja havia plantat a l’Empordà les vinyes de Puignau dels germans Oliver Conti, també amb varietats franceses.
El matrimoni va partir peres, el celler es va vendre als suïssos i Philippe Dambois, juntament amb André Crespy planta les vinyes de Sant Martivell, propietat de l’Elsa Peretti.
El 2013 Clos d’Agon entra a la DO Empordà, amb el vi Amic blanc, el 2014 té Amic blanc i Amic negre, una part del raïm el compra a Garriguella. A sortida de l’Amic fa desaparèixer el Clos Valmaña.
El cognom de la Danielle és d’Agon.

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Jaume Pallàs,

Perdona que hagi trigat tant a contestar-te. He estat uns dies "off-line".

Efectivament, la història que m'expliques ja la coneixia a través d'en Miguel Coronado. Però el que no sabia (o havia oblidat) és l'origen del nom "d'Agon" que, finalment, ha estat força menys poètic del que jo imaginava... De vegades, la realitat no supera la ficció...

Salut!

Jaume