dimecres, 26 de maig de 2010

Guies i punts: Llegiu les instruccions

Quan apareix una nova guia de vins, estic segur que tots reaccionem més o menys igual: Amb delit morbós cerquem els vins més ben puntuats i els comparem amb els nostres vins preferits. Si hi ha coincidència, pensem "jo ja ho sabia". Si no hi és, pensem "aquesta guia és poc fiable". Si un vi que ens deixa indiferents rep una bona nota, pensem "s'han venut". Si un vi que creiem haver "descobert" no hi és, diem "aquesta guia és molt incompleta". Si un vi que ens agrada rep una mala puntuació, pensem "no hi entenen gens".

Potser me n'hauria d'avergonyir però jo, ho reconec, sóc així.

Per Sant Jordi em van regalar la Guia de Vins de Catalunya --Tast a Cegues-- 2010 d'en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo i el primer que vaig fer, naturalment, va ser cometre el pecat de supèrbia que us acabo d'explicar.

Vaig anar caient en una profunda sensació de desconcert. No entenia res. No aconseguia veure cap correlació entre les puntuacions de la guia i la meva pròpia experiència. No entenia què hi feia la sangria (sí!, sangria i vermut, però ni calimocho ni vinagre) en una guia de vins. Em sorprenia veure com, sovint, el millor vi d'un celler rep una puntuació inferior a la del vi "menor" d'aquest mateix celler. O com un cert vi fresc i agradable, criat durant 3 mesos en xips de roure, rep la qualificació de "vi de guarda". O com un Finca Garbet queda per sota, en puntuació global, d'una certa marca de sangria. O que entre el petit nombre de vins que no arriben ni al 7 hi hagi joies com l'Ad Fines 2001, el gran pinot noir de Can Ràfols...

Aquestes, i moltes altres incongruències aparents em produïen perplexitat. Què estava passant? El problema ---el meu problema--- és que m'estava administrant un medicament sense haver llegit abans el prospecte. Estava interpretant les puntuacions com una mesura de la qualitat organolèptica del vi, sense haver-me llegit abans quin són els criteris que els autors de la Guia utilitzen per puntuar.

És molt d'agrair que, en aquesta Guia, els autors hagin explicitat clarament quina és la manera de puntuar que han seguit. Per tal d'evitar malentesos lamentables, fóra molt convenient que, abans de consultar les puntuacions d'aquesta Guia, el lector sigui conscient que la qualitat del vi només puntua un 8,8 sobre 10. La resta fins arribar a 10 procedeix d'altres criteris, com són:
  1. La relació preu-qualitat.
  2. La qualitat del tap.
  3. El disseny de l'ampolla.
  4. El disseny de l'etiqueta.
  5. El disseny de la contraetiqueta i la informació que contingui.
  6. El seguiment o no de l'agricultura ecològica.
  7. La utilització o no de varietats de raïm "no autòctones". (En el sentit que un vi que utilitzi el cabernet, per exemple, és penalitzat. No es diu si la utilització de les bótes de roure francès també penalitzen.)
Posem un exemple perquè s'entengui millor.

Suposem que volem valorar el Lafite 2003 segons aquests criteris. És ben sabut que diversos crítics han donat a aquest vi la màxima puntuació: 100 punts. Per tant, suposem que en l'apartat de qualitat del vi, se li reconeixen els seus mèrits i li donem la màxima nota: 8,8. Una ampolla val més de 1.000€: zero punts a l'apartat 1. Els taps dels vins de Bordeus, fins i tot els Premier Cru són relativament mediocres. L'ampolla és estàndard i vulgar. L'etiqueta té un disseny passat de moda. No hi ha contraetiqueta. No segueixen l'agricultura ecològica i el raïm és cabernet.

Total: el llegendari Lafite 2003 tindria un 9 justet i es quedaria per sota, per exemple, del Puntils 2006 de la Cooperativa de Garriguella (un vi que, per cert, m'agrada molt, com ja he deixat escrit en algun altre lloc d'aquest blog) o d'aquella sangria que ja he esmentat abans.

Ja tenim, doncs, un titular ben sensacionalista: "Vi de l'Empordà de 4 euros més ben puntuat que un Château Lafite de 100 punts".

En resum: per evitar interpretacions indegudes i errors lamentables, llegiu bé les instruccions d'aquesta Guia abans de fer ús de les seves puntuacions.

8 comentaris:

jareay ha dit...

Hola Jaume!

Llegeixo el teu escrit i m'adono que jo també faig el mateix que tu, miro la puntuació d'aquell vi que he provat i si està amunt, dius jo no tinc tan mal gust o a l'inrevés.

També em puc considerar d'aquells que "he provat el medicament sense haver llegit el prospecte".

I un cop aplicat el mètode que fan servir en Jordi i la Sílvia, en alguns vins, realment m'has "aixafat la guitarra", perquè passa el que comentes, que tenen més puntuació, a vegades, la "segona marca" que el teòricament millor vi.

Total que m'ha servit per mirar-me la guia amb uns altres ulls i interpretar-la millor.

Realment en saps una estona llarga.

Per acabar, que et sembla aquesta guia, com la valores?A mi personalment, malgrat absències destacades, crec que és una eina útil i força digne.
L'altra dia vaig anar a Sant Martí d'Empúries i vaig aturar-me a Garriguella, on vaig comprar unes ampolles del Puntils, totalment d'acord un vi molt correcte.

Salut!

Jaume ha dit...

Hola Jareay!

La iniciativa d'aquesta guia de vins de Catalunya és un gran encert i hem de felicitar els seus autors per la feina que fan.

Ara bé, ells ja saben (els ho he dit de paraula) que adopten alguns punts de vista força radicals. Hi tenen tot el dret, però ja se sap que quan un defensa un punt de vista radical ha d'acceptar el dret que tenim a no estar-hi d'acord. Em refereixo, principalment, a aquest fet de valorar negativament la utilització del cabernet o el merlot en un vi català.

De tota manera, benvinguda sigui aquesta guia, encara que generi polèmica.

Salut!

Jaume

viníssim ha dit...

Hola Jaume, m'agrada la 2na edició de la Guia de vins de Catalunya perquè millora la primera i perquè ara per ara és el millor i potser únic aparador de vins catalans que hi ha.

De les puntuacions dels vins hi ha de tot, ara que un vi que m'agrada molt no tingui una mala puntuació no m'afecta el paladar. M'agrada en canvi que la guia puntuï bé els segons vins, són més assequibles que els primers i per tant més suceptibles de ser descoberts. De fet per mí aquesta és la funció de les guies descobrir més que confirmar.

L'aposta per la tipicitat que ells fan és ben vàlida, igual que el fet que a Catalunya bevem cabernets i merlots boníssims, millor per nosaltres.

Al meu parer el gran problema dels vins catalans no és la seva qualitat, és la distribució.Ja ens agradaria que la presència dels vins catalans al comerços i restaurants arribés al 88% que és el percentatge de la valoració del vi que surt del tast a cegues, etiquetes a part a la guia.

Has presentat el bloc al concurs de la DO Catalunya? Caldria que els que escrivim sobre vins catalans en català fèssim pinya i no passèssim vergonya com en la primera edició.A més els teus comentaris són sempre interessants.

Salut

Nani

Jordi Castells i Guasch ha dit...

He llegit amb interès el teu comentari de la guia i he de dir que no és ben be com dius, ja que portes a l'extrem aquest punt i escaig.
He pogut tastar amb ells hi he de dir, per exemple en el preu,pot penalitzar un vi que no sigui gran cosa i al mateix temps car, però varen sortir el dia qui vaig anar vins del Priorat amb preus alts i no varen ser penalitzats ni molt menys, tampoc penalitza si les varietats de fora estan ben elaborades, no se si els ecològics tenien més puntuació, o només és una cuestió informativa. I molt difícilment el tap i l'etiqueta poden arribar a perjudicar molt, sobretot en els grans vins on també acostumen a portar bons taps i etiquetes molt correctes, si que algú el pot penalitzar algunes dècimes la contra etiqueta, per resumir, aquest punt i escaig que si sumen uns quants uns quants conceptes difícilment pot alterar el resultat final, és a dir que un tap tingui un 7 o un 9 poden ser centèsimes en la valoració final.
Respecta que segones marques, passin per davant de primeres d'un celler, és un fet que he pogut constatar molts cops en guies franceses de prestigi, la raó pot ser que un vi el puntues en un moment determinat o fins i tot pot ser que el primer i el segon vi siguin d'anyades diferents 0 que un primer vi, compris unes expectatives que desprès és produiran o no i que alguns cops es poden intuir i d'altres no tant i jo com a consumidor m'he trobat amb els dos casos.
Per cer els vins que surten a la guia son els que voluntàriament els celler han volgut enviar es per això que falten alguns vins.
Per últim agrair-t'he la teva tasca el bloc que he descobert gracies el Nani de Vinissim que dit de passada subscric el seu comentari.
Salut

jareay ha dit...

Hola Jaume!

Jo si que estic d'acord amb el que dius de que valoren les varietats forànies negativament i fa restar punts. Amb això crec que si, que són una mica radicals

Si mireu comentaris a altres blocs o pàgines d'internet, hi ha força gent que critica el fet de que als vins i caves catalans s'utilitzi una part de chardonnay, merlot o cabernet i amb això si que estic d'acord amb en Viníssim de que no sé perquè hi ha d'haver-hi cap problema, "alguns diuen que són vins afrancessats",amb to despectiu, doncs prou profit que en treiem nosaltres.

La importància de la Guia en el futur, es veurà si els Cellers envien més mostres i així aquesta pot ser encara més complerta.

Salut!

Jaume ha dit...

Hola Nani,

Totalment d'acord amb tu pel que fa al problema de la distribució dels vins catalans.

Ja he dit, i ho torno a repetir, que celebro molt l'aparició d'aquesta guia i voldria que el fet de no compartir el seus sistema de puntuació i algunes de les opinions dels seus autors no s'entengués de cap manera com un desig de "reventar" la guia.

Jaume

Jaume ha dit...

Hola, Jordi Castells,

T'agraeixo molt que hagis volgut participar en el meu blog amb el teu comentari. Veig que coneixes de primera ma el funcionament de la Guia de Vins de Catalunya, i amb el que m'expliques ara jo tinc també un millor coneixement que com s'ha treballat.

Sí que he de reconèixer que, en el meu escrit, he caricaturitzat una mica el tema de la puntuació (sense voler ofendre ningú, i encara menys als que heu participat en el tast a cegues, que sou molts!), però tot el que dic es basa en el que els autors escriuen a les pàgines introductòries.

A més, vaig tenir ocasió de contrastar tot això amb en Jordi Alcover, en persona, amb qui vaig tenir una llarga i acalorada (i cordial!) discussió sobre els seus criteris de puntuació.

Finalment, aprofito per felicitar-te pel teu blog excel·lent!

Salut!

Jaume

Jordi Castells i Guasch ha dit...

Hola Jaume

Agraït per el comentari del meu bloc que vaig començar perquè constatava entre els meus amic coneguts i saludats un desconeixement molt important o pràcticament nul dels vins de casa nostra. Alguns els i sonava que el Priorat havia tingut reconeixements importants lluny de casa nostra i coneixien mínimament els blancs del Penedès i alguna cosa mes.
Per això sempre vaig defensa el naixement d’una guia de vins de Catalunya, perquè molts d’aquest amics reclamaven alguna cosa on aferrar-se per saber mes dels vins de casa nostra, per això, soc molt defensor de la guia ja que vaig intentar durant molt de temps animar a gent i administració a tirar endavant aquesta iniciativa sense èxit tot i el interès d’algunes editorials. Crec que sincerament costa molt fer una guia a no ser que hi hagi algú amb un feix de bitllets i no repari en despeses, per això crec que tot i algunes observacions que es pugui fer els autors en la finalitat de millorar la guia, cal que reconeguem la seva valentia i esforç.
Tornant el bloc la meva finalitat era divulgativa, perquè veia molt blocs que parlaven de vins però només de tant en tant parlaven dels vins de casa nostra, repeteixo la finalitat era divulgativa en tota la modèstia d’un bloc. Per sort son molts que avui tenen blocs que parlen de vins de casa nostra i vins i tot ha nascut aquest especia de suplement digital del diari Avui: Vadavi, és per això i per feina que porto el bloc al ralentí, perquè som més els que fan molt bones aportacions.
El coneixement amb els autors de la guia i com tasten em ve, que vaig poder tastar amb ells per fer una petita guia de vins de l’Alguer que sortirà amb motiu del cinquantenari del retrobament.
Quant tingui un moment enllaçaré el teu bloc amb els meus.
Salut