dimarts, 30 de novembre de 2010

Vins per beure

Tots els vins són per beure, deixem-ho clar. Podem parlar-ne fins a l'infinit, col·leccionar-los, intentar descriure'ls amb paraules sempre insuficients, fins i tot podem escopir-los però, malgrat tot, la raó de ser del vi és ser begut i, encara millor, ser begut en bona companyia.

Dit això, no podem deixar d'admetre que la frase "vins per beure" pot tenir algun sentit. Si estem d'acord en que el tast d'un gran vi és una meravellosa combinació d'elements sensorials i intel·lectuals, entendrem que un "vi per beure" podria ser aquell que ens dóna un gran plaer sense exigir-nos cap anàlisi d'alta volada, que parla directament als nostres sentits d'una manera simple i directa. Seria un vi saborós i fresc, però substancial i amb personalitat.

Cal que hi hagi vins d'aquesta mena. No pas vins adotzenats, que d'aquests les lleixes de les grans superfícies en van plens, sinó vins senzills —en el millor sentit d'aquesta paraula tan complexa— vins que ens plaguin sense que ens calgui esmerçar-hi la concentrada atenció d'aquells vins difícils i profunds.

Aquesta setmana he tastat dos vins —un de blanc i un de negre— que jo situaria clarament en aquesta categoria de "vins per beure". Això sí: voldria que ningú es prengués aquesta qualificació en cap sentit pejoratiu, perquè són dos vins excel·lents, de dos cellers que admiro.

El Blanc Selecció 15 vinyes 2009 de Jané Ventura el fan amb Xarel·lo, Moscatell, Chardonnay i Malvasia de Sitges, i és magníficament saborós, fresc, alegre, equilibrat i llaminer. Té una lleu untuositat que el fa deliciós. Convida a beure i et fa pensar en les paraules d'en Josep Pla quan afirmava que "l'humor, la fantasia, la tolerància s'esterilitzen si no reviscolen amb aquests amables sucs de raïm".

El Puntils Negre 2007, de la Cooperativa de Garriguella, el fan amb Carinyena i Merlot, acompanyats de Garnatxa i Cabernet, i és potser el millor exponent de la regeneració d'algunes de les cooperatives empordaneses. És potent i molt saborós, amb força amplada i un punt d'opulència, sempre sobre un fons de fruita ben madura . Em recorda alguns vins d'Okanagan Valley que aconsegueixen, dintre d'una certa simplicitat, ser profundament atractius.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Olivardots: any dos

El record de l'efecte que em va fer tastar, fa un temps, la primera collita de Vinyes d'Olivardots, —l'excel·lent Gresa 2006, del que ja vaig parlar en el seu moment en aquest bloc— em feia esperar amb delit la nova collita. En la meva modesta opinió, vaig veure en aquell vi l'inici d'un projecte que podria ocupar una posició substantiva en els vins de l'Empordà.

Vaig tenir la sort que la Carme —propietària i factòtum— d'aquest celler espectacular m'expliqués, mentre tastàvem el Gresa 2007 i altres coses que ja diré, la filosofia, els projectes i les realitats que surten d'aquest racó de Capmany que es coneix amb el nom de Paratge Olivardots. Era un dia de finals d'agost, els raïms estaven turgents i la calor era intensa.

Avui, en un dia força fred de novembre, he obert una altra ampolla d'aquest vi i ara mateix el tinc encara a la copa. Conté, pràcticament a parts iguals, Garnatxa, Carinyena, Syrah i Cabernet Sauvignon. La Carinyena, en particular, procedeix d'una vinya vella que té un rendiment baixíssim. La verema i la vinificació es fan amb una cura extrema, seguint les directrius que va donar, en el moment de la creació del celler, en Josep Lluís Pérez.

El raïm es cull a ma en caixes molt petites, amb selecció gra a gra, i la verema es refreda així que arriba al celler (que, recordem-ho, és al bell mig de les vinyes); la fermentació es fa de manera combinada en inoxidable i en fusta (el que en francès se'n diu foudres) i per a la criança s'utilitzen bótes de roure francès de gra molt fi. Caminant pel celler s'observa una intensa focalització en la qualitat, sense solucions de compromís.

El Gresa 2007 que tinc a la copa emet un ventall d'aromes deliciós i complex, molt personal, força intens. Hi ha notes de flors i un fons de fusta molt lleu i molt agradable. És net i elegant, però molt ric en matisos, i convida a anar-ne gaudint de mica en mica, alentint el glop. A la boca, l'equilibri entre acidesa i intensitat de fruita és molt exacte i el vi és fresc. Sense ser, de cap manera, prim, té aquell pas de boca que concentra el pes en l'eix de la llengua. M'agrada molt. A mida que va rebent aire, creix una mica en volum i es fa, com és natural, més ufanós. Els tanins hi són presents, però són elegants. Al final del tast, com ja passava amb la collita anterior, hi ha un puntet amargós que no fa nosa. Crec que aquest 2007 és lleugerament més complex que el 2006.

Tot i que les vinyes i el celler estan lleugerament enclotats —passen fàcilment desapercebuts— pels finestrals de la sala de tast es veu la carena de l'Albera. La Carme em dóna a tastar una novetat del celler. Es tracta d'un Carinyena cent per cent que m'enamora. Diria que arreu del nostre país s'estan fent coses prodigioses amb algunes vinyes velles de carinyena. Al Priorat —no cal dir-ho— però també a l'Empordà. A nivell personal, crec que cada dia que passa m'atreuen més aquestes vinificacions de la Carinyena, sedoses, perfumades i complexes.

Aquesta carinyena de Vinyes d'Olivardots du el nom Vd'O 1.07. El dígit "1" fa referència a que és el primer vi de la col·lecció Varietats de Terrer. Se n'han fet només 2.585 ampolles i du el lema "Samsó - Pissarra". A la collita 2008 hi haurà, a més d'aquest Samsó-pissarra també un Sansó-granit. Es tracta de dues vinyes velles situades en terrenys allunyats i diversos. La de granit té més de cent anys i és a Capmany, prop del celler, i la de pissarra és a Vilamaniscle, a tocar de l'eix de l'Albera. He tastat els dos vins —encara a la bóta— i la diferència és espectacular. Serà un plaer poder comparar dos vins que, nascuts de la mateixa varietat de cep i criats com a germans bessons, mostraran amb claredat indiscutible la força del seu terrer.

divendres, 19 de novembre de 2010

Un dia de novembre, a Porrera

El Tasta Porrera és una festa que sembla feta a mida dels que estem seduïts per aquesta terra i els seus vins. La idea és simple: coincidint amb la festa major d'hivern, els cellers de Porrera ofereixen, a la plaça del poble, un tast dels seus vins. A més, els restaurants s'afegeixen a la festa amb diversos guisats saborosos i els vins es poden comprar a preus rebaixats. El que fa que aquesta idea simple doni lloc a una diada memorable és l'organització acurada i, per damunt de tot, la grandesa dels vins que es conreen i es crien en aquesta vall privilegiada.

L'ambient del Tasta Porrera 2010 és festiu i aquest dissabte de novembre vessa de sol de tardor i té només aquell punt just de frescor que ve de gust. Els organitzadors ens ofereixen copes de molt bona qualitat —Riedel i Schott— i els cellers no són gasius a l'hora d'omplir-les. Hi ha força gent, però l'espai és prou ampli. Vaig trobant bloggers amics que, com he fet jo, no han faltat a aquesta cita. Com en Demos, de elVi.net, amb la seva llibreta i el seu nas privilegiat. O en Joan, de wine@catalonia, un blog en anglès que fa una feina excel·lent de cara a la visibilitat internacional dels nostres vins. També hi havia una bona representació dels Envinats, sempre amatents a l'hora de tastar amb exactitud els nostres millors vins.


Em va satisfer molt veure l'alt nivell enològic del públic de la festa. Més enllà que hi havia força gent prenent notes de cada tast, s'hi feia palès un ambient general de veritable apreciació sensorial del vi, de concentració en el tast, de valoració, comparació i debat de les virtuts i, si fos el cas, mancances, de cadascun dels vins. Fa goig veure que, de gent d'aquesta mena, en som cada dia més i més!

Pel que fa, estrictament, als vins que es podien tastar, quin munt de propostes delitoses! quina multiplicitat de petits —o grans— plaers! Deixant per un instant de banda que cada vi és un món, jo diria —assumint el risc de semblar poc estricte o massa acontentadís— que la gran majoria dels vins del Tasta Porrera 2010 tenien en comú que eren francament bons, decididament notables en la seva qualitat. Dit això, deixeu-me que destaqui algun vi concret.

Clos Dominic és sempre un valor segur i els seus vins —del Clos Petó a les Seleccions— no deixen mai de donar-me plaer. El Clos Petó 2008, malgrat ser el vi més petit del celler, té el tremp dels seus germans grans. Ple de fruita, pur i persistent, traspua una certa complexitat i és molt agradable de beure. Diria que és, en la seva zona de preus, un dels campions del tast. També s'oferia al tast el Vinyes Baixes 2007, complex i elegant, de gran classe.

Les Eres 2006, del celler Joan Simó, estava magnífic de forma, amb un nas perfumat i madur que donava pas a sensacions elegants, amb volum i recorregut.

L'Ardiles 2005 del celler Merum Priorati va ser, per a mi, una descoberta molt notable i un dels vins que més em va impressionar de tots els que vaig tastar. Potent i voluminós, opulent i ple, important en les sensacions de fruita molt madura.

En l'altre extrem de l'espectre, hi havia el Martinet degustació 2005 #2, un extraordinari syrah-cabernet amb un 10% de garnatxa. Al nas, subtil, elegant, delicadament perfumat. A la boca, impecablement equilibrat, amb una "linealitat" poc habitual i una elegància que el fa interessantíssim.

El Celler de l'Encastell és un celler de Porrera que també em mereix un gran respecte. Vaig tastar el seu Roquers de Porrera 2006 i me'n vaig enamorar. Un bon equilibri entre elegància i potència i una certa puresa d'aromes són els seus punts forts. Dit pla i curt: és molt bo.

El celler Vall-Llach ens presentava el seu Idus 2008, que és "molt Priorat", amb molta fruita i molt de cos i una poderosa matèria que encara s'ha d'acabar d'integrar millor. Crec que, si li donem el temps que li cal, serà una ampolla excel·lent.

dilluns, 15 de novembre de 2010

El nom de cada vinya

Terracuques, Aubaguets, Pardelasses, Garranxa, la Tena, la Sentiu, Pesseroles, L'Arbossar, Planetes,...

Són noms de vinyes del Priorat, les vinyes on neixen els vins que admirem. Són noms de lloc que, en la majoria dels casos, no estan inventariats a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, noms que només coneixen els que viuen ben a prop d'aquelles terres i d'aquells ceps.

Tots ens hem embadalit alguna vegada mirant els mapes de la Côte de Nuits on els noms mil·lenaris de cada vinya, cada parcel·la i cada lieu-dit hi apareixen situats i delimitats amb precisió, de manera que el plaer de tastar, diguem, un Amoureuses es pot complementar amb el coneixement precís del lloc concret, gairebé de la filera de ceps exacta, que ha fet créixer el raïm d'aquella ampolla.

Com m'agradaria que, en el nostre Priorat on la influència del terrer és tan poderosa, el nom de cada vinya, de cada "tros", anés formant part, mica a mica, del patrimoni cultural de tots els aficionats als nostres vins! No es tracta pas de copiar ni d'imitar el que hi ha a la Borgonya, perquè cada terra té la seva diversa personalitat pròpia, sinó de preservar "el nom de cada cosa", com a camí per valorar més el nostre país i el nostre vi.

Fa uns dies, a "la Cooperativa", a Porrera, dinava amb una ampolla de Planeta de Nin 2008, el nou vi de l'Esther Nin —roig viu, molt fresc i net, amb aquell perfil aromàtic que sembla que sigui un segell personal d'aquesta enòloga— i en Litus em parlava d'aquesta nova vinya de l'Esther situada, com el nom del vi indica, a la zona que es coneix com a Planetes. Conèixer el lloc, haver-lo situat, no deu fer que el vi sigui millor del que és, però sí que enriqueix l'experiència del tast —i aquesta experiència és el que, fet i fet, realment compta.

Dit tot això, vull felicitar el Consell Regulador de la DOQ Priorat per haver publicat un mapa de vinyes del Priorat. Ja sabia que aquest mapa existia, però no va ser fins fa uns pocs dies que vaig conèixer del cert que es pensava comercialitzar. Serà una eina magnífica per començar a fer tot això que proposo en aquestes ratlles. Crec que es tracta només d'una primera versió, que caldrà anar enriquint amb més topònims, però és ja un gran pas endavant. L'aspecte d'aquest mapa —que crec que podeu comprar a partir d'ara mateix— és aquest:

Jo mateix m'havia obsessionat en anar anotant els noms i la situació de moltes vinyes de Porrera i Torroja, i tinc diversos d'esborranys d'un mapa de vinyes que mai no he publicat perquè el trobava massa poc acurat. Tenia aquest aspecte:


Ara puc oblidar-me de tot això perquè ja disposem d'un mapa oficial, que serà, a partir d'ara, una referència imprescindible per a tots els qui estimem el Priorat, les seves vinyes i els seus vins.

divendres, 5 de novembre de 2010

Líquids domèstics

Una vegada, vaig demanar als Reis d'Orient una ampolla de L'Ermita. Em van contestar, ja us ho podeu imaginar, que de cap de les maneres em podien dur una ampolla de vi d'un preu tan desorbitat. Vaig acceptar el seu reial veredicte però, la mateixa diada de Reis, a la tarda, vaig adonar-me que, a igualtat de volum, el preu d'un perfum que sí que havien dut els Tres Reis —no pas un perfum extraordinari, sinó una d'aquestes aigües de colònia normaletes, habituals en els regals nadalencs— era, si fa no fa, equivalent al del famós vi d'en Palacios. És clar que l'ampolla de perfum era força més petita, però el preu per litre es situava al mateix nivell que el preu per litre d'aquell Priorat mític.

Aquesta descoberta va despertar la meva curiositat per conèixer fins a quin punt tenim, entre els objectes domèstics més usuals, líquids de preu descomunal. Vaig anar de sorpresa en sorpresa i vaig escriure les meves troballes en una petita "taula de conversió" que, n'estic convençut, us sorprendrà.

Heus-la aquí. Consta de tres columnes. En la primera, hi ha un cert líquid que, molt probablement, teniu a casa vostra, ara mateix —si no el mateix, un de semblant. En la segona, hi he escrit el preu aproximat de 750 cc d'aquest líquid. Finalment, a la tercera columna, he buscat algun vi de preu similar.

Sabó Germisdin9€L'Olivera Agaliu 2008
Salsa Perrins15€Martinet Bru 2006
Xampú Fructis17€Finca Malaveïna 2006
Loció Gillette20€Gresa 2006
Elixir Licor del Polo24€Les Terrasses 2007
Desodorant Sanex29€Ad Fines 2003
Salsa Tabasco33€Miserere 2005
Eliminador d'esmalt d'ungles50€Gramona Celler Batlle 2000
Tinta Parker53€Nit de Nin 2007
Tipp-Ex59€Billecart-Salmon Brut Rosé
Desodorant Axe63€Vall Llach 2006
Recanvi antimosquits122€Clos Erasmus 2008
Colònia Massimo Dutti238€Clos Saint-Denis Dujac 2006
Colònia A. R. de la Prada260€Viña El Pisón 2007
Col·liri Ojosbel366€Yquem 1997
Solució salina nassal410€Léoville-Las-Cases 2005
Adhesiu Imedio Nexus589€L'Ermita 2006
Perfum Chanel nº5702€Ch. Lafite 2006
Perfum Clinique "Happy"773€Pingus 2007
Adhesiu super-glue930€Ch. Ausone 2004
Esmalt d'ungles Yria953€Harlan 2004
Perfum "J'Adore" l'Absolu1.100€Ch. Cheval Blanc 2005
H. Rubinstein "powercell"1.370€Ch. Latour 2000
Tinta impressora HP2.300€D. R.-C. Montrachet 2001
Sisley "eye concealer"2.800€La Tâche 1999

Observeu que els productes de l'esquerra —que podem trobar amb certa facilitat a les nostres llars— es fabriquen amb processos industrials en les quantitats necessàries per satisfer la demanda i els productes de la dreta, en canvi, es produeixen en quantitats limitades, no ampliables. Per exemple, Hewlet-Packard fabricarà tanta tinta d'impressora com vulguem comprar mentre que d'ampolles de Romanée-Conti Montrachet 2001 n'hi ha exactament les que hi ha i ni una més.

Per molt que ho intento, no m'entra el cap que ens facin pagar la tinta d'impressora a més de tres mil euros el litre!