dilluns, 30 de gener de 2012

Quan el cava no fa bromera

Fa un parell de dies, els companys que ens apleguem un cop al mes, des de fa ja un grapat d'anys, per tastar vins de tota mena, vam voler posar costat per costat dos dels vins escumosos catalans més significatius: el Celler Batlle i el Reserva Particular de Recaredo. Per completar la trinca, vam escollir un vi d'Agustí Torelló Mata. Van ser unes dues hores de tast en que els tres gegants van anant mostrant-nos les seves virtuts. Dues hores d'un tast lúdic i engrescador, amb prou temps per a la reflexió, la controvèrsia, la re-evaluació, la dialèctica, el desacord, les empaties... i fins per aquells instants fugissers d'èxtasi que uns vins d'aquest nivell poden donar-nos.

Són tres vins ben diferents. Per origen, per criança, per intenció. Potser només tenen en comú la seva llarga criança i la gran qualitat i les amples dosis de plaer que poden aportar al tastador amatent.

El Celler Batlle 2001 de Gramona —l'etiqueta, ai las!, totalment en idioma castellà— és un brut basat en el xarel·lo —setanta per cent—, amb més de vuit anys de criança i sense contacte amb la fusta. Al Reserva Particular 2001 de Recaredo (8.740 ampolles), en canvi, hi predomina el macabeu —seixanta per cent— i el xarel·lo es va fermentar en bótes petites. És un brut nature amb set anys i mig de criança. Finalment, el Reserva Barrica 2007 d'Agustí Torelló Mata és cent per cent macabeu —una cosa poc habitual en un cava—, brut nature i fermentat parcialment en bóta.

Em vénen a la ment unes paraules d'en Ferrater:
[...] has vist els cossos
i les distàncies. Ara calcula
les masses, les libracions dels cors—
El vi de l'Agustí Torelló —que havia vingut a fer d'acompanyant i, tanmateix, va seure a taula al mateix nivell que els altres dos— era deliciós. Als qui tant ens plau el vi de macabeu —jo en sóc un—, aquest cava de llarga criança, de cos fort i bombolla manyaga, diferent i opulent, fresc i net, ric de matisos, ens aporta sensacions que no són trivials, sensacions d'una certa plenitud.

El Celler Batlle —no cal que el vulgui "descobrir" ara— és immens en la seva exactitud i em va recordar, en molts aspectes, el grandíssim Turó d'en Mota 2001. Quina bombolla més integrada en el cos del vi! Quina sensació de lleugeresa i elegància! Quina puresa de matisos! Hi ha cos i longitud, maduresa i tremp —sense concessió a cap frivolitat amanerada. Tota la colla vam tastar aquest vi amb admiració i respecte i vàrem estar d'acord en que un vi d'aquesta qualitat honora la nostra terra. Poder-lo beure és un privilegi.

I tanmateix... a mi potser em va agradar més, em va donar un plaer més elevat, més sensual, el Reserva Particular 2001. L'aroma és d'una fondària inabastable. Podria començar a parlar de la pastisseria, les ametlles,... però serien tòpics massa simples. Diré que és d'aquells vins que no et canses d'ensumar. I a la boca, equilibri i plenitud, longitud i una persistència impressionant. Un bell joc dinàmic entre les sensacions seques i les sensacions untuoses. Gran i memorable.

En acabat el tast, quan ens n'anem a casa, satisfets, parlem sobre la contradicció manifesta entre la imatge dominant del nostre cava arreu del món —barat, efervescent, trivial— i l'existència de caves com els tres que hem tastat avui.

4 comentaris:

viníssim ha dit...

Hola Jaume, molta raó amb això de les bromeres. comparteixo les teves opinions.

T'he llegit al infovi del amb el teu article sobre Mas Martinet, molt bònic l'article i d'envejar molt la jornada.

Salutacions i felicitats.

Jaume ha dit...

Hola Nani,

Realment, la jornada aquella a Mas Martinet no s'oblida fàcilment.

...I en Josep Lluís i la Sara ens van prometre de fer-ne una altra a Porrera... un dia.

Salut!

Jaume

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

S'ha de reconèixer que feu unes bones vetllades de tast, tu i els teus companys. Caram! amb els 3 caves que vàreu tastar.
El Gramona el vaig poder tastar en la presentació de la Guia de Vins, i em va agradar molt, treballen bé els de Gramona. Després vaig anar a veure els de Recaredo i vaig quedar agradablement sorprès, a mi el que em va agradar molt va ser el Subtil amb xarell.lo (una part fermentat en bota), Macabeu i una mica més d'un 10% de xardonnay.
També estic d'acord quan esmentes els vins o el cava de macabeu, quan els vas tastant, més et van agradant, sense anar més lluny, ahir vaig beure un vi del Celler Cercavins que és diu Guilla un macabeu fermentat en bota, relació preu qualitat molt interessant.
Realment amb aquests caves podem anar a tot arreu amb el cap ben alt.
Salut!

Jaume ha dit...

Hola, Jaume de Premià de Dalt!

El Subtil de Recaredo l'he tastat un parell de vegades i trobo que està molt i molt bé. Aquest Guilla no el conec, però en prenc nota.

Pel que fa a les "bones vetllades", sí que ho són! Posar en marxa aquest grup de tast que va començar fa potser cinc o sis anys és una de les millors idees que hem tingut. Ens trobem un cop al mes. La fórmula que utilitzem (n'hi ha moltes de possibles, però aquesta en funciona molt bé) és la de "6 persones, 3 ampolles, 30€ per persona". A més , la "caixa" sempre va acumulant una mica de diners i així podem, de tant en tant, passar-nos del pressupost.

Salut!

Jaume