dissabte, 11 d’agost de 2012

Garnatxa de Blanes

Podeu beure cava fet a Blanes o podeu beure cava fet amb raïm de Blanes. Són coses diferents.


A Blanes pràcticament no hi queda vinya però a la banda dels Tres Turons, al paratge de can Bruno, hi ha  una vinya petita —sis quarteres de sauló, endreçades com un jardí—  de garnatxa, xarel·lo i malvasia, amb quatre rengles de ceps de monestrell, dissenyada amb l’assessorament d’en Sergi Silguero, impulsada per la Montserrat Saura —a l’indret on hi tenia unes vinyes el seu avi— i conreada amb un rigor extrem per en Climent Polls. Aquest projecte de la Montserrat i en Climent es diu Ses Vernes i pretén elaborar cava de la màxima qualitat possible a partir del raïm que surt d’aquesta vinya exquisida. El nom del celler és el de la riera que hi ha a l'altra banda de la carena, ben a prop de les vinyes. 

De fet, els dos vins de Ses Vernes de la DO Cava ja són al mercat, i són remarcables. D’una banda, hi ha un brut nature de xarel·lo —potser a Blanes n’hauríem de dir pansa blanca— i malvasia —de gra lluent i carn saborosa— i també hi ha un cava rosat brut —es diu Vinya de Rosa— que està fet amb garnatxa i una mica de monestrell. La vinificació i criança es fa en un celler del Penedès on els gotims —seleccionats acuradíssimament al propi cep— hi arriben en caixes molt petites, convenientment refrigerades. En tots dos casos, la qualitat és elevada i el rosat de garnatxa, en particular, és singular i diferent, amb més fruita i força del que estem acostumats i amb unes textures molt agradables.


D’aquesta vinya —petita, bonica— també n’ha sortit un vi negre que he pogut tastar i que és el vi que m’ha empès a escriure aquestes notes. Crec que només es va el·laborar a la collita del 2008 i encara no s’ha comercialitzat. Vaig conèixer la seva existència perquè la Guia d’Enoturisme de l’Empordà d’en Lluís Tolosa en fa esment —encara que Blanes no sigui a l’Empordà— i l’he pogut tastar, ara que encara no ha arribat a les botigues, gràcies a la generositat d’en Climent. Ell assegura que es va tractar d’una experiència que no tindrà continuïtat, però a mi m’agradaria poder-lo fer canviar d’opinió perquè el resultat és tan encertat que no hauríem de permetre que es malbaratés.

Ara tinc aquest vi negre Ses Vernes 2008 a la meva copa. És un vi de garnatxa amb una mica de monestrell i una criança en bóta molt curta. Crec que en Climent em va parlar de només dos mesos. El to és vermell, no molt fosc, i al nas hi ha fruita madura i unes notes de criança de sorprenent perfecció. Em sembla que tinc al meu davant una interpretació diferent de la garnatxa, amb molt de sabor i unes sensacions arrodonides, cremoses i lliscants, fresques i fruitades. El vi és alegre, madur, fluid, embolcallant, una mica atípic. M’agrada i em ve de gust. 

Lloar les virtuts d’un vi que no és al mercat i que, previsiblement, existirà en una única collita, té —ho admeto— un punt de cinisme. Però fer un apunt d’allò que és efímer ens pot ajudar a donar consistència a la petita història del vi de Blanes —del vi fet amb raïm de Blanes.