Paralipomena

El meu avi Martí Aguadé Esteve va néixer al monestir de Santes Creus, al terme municipal d'Aiguamúrcia i fa temps que visito els arxius històrics comarcals i diocesans per mirar d'esbrinar què hi va anar a fer el meu besavi a Santes Creus —on sembla que només hi va viure tres o quatre anys— però encara no tinc una resposta clara, si bé he trobat papers antics que parlen de testaments, de llegítimes i d'hipoteques. Aquest neguit per entendre els meus orígens m'ha dut més d'una vegada a Aiguamúrcia i ara hi he trobat una petita joia que —si bé no té relació amb els meus neguits genealògics— sí que té una relació clara amb el món de la viticultura i el vi que, fet i fet, és el tema d'aquest bloc.

Al terme d'Aiguamúrcia hi ha el Mas Regany i en aquest mas la Emma Lehnberg i en Jesús Baixas hi cultiven, de manera ecològica, macabeu, parellada, ull de llebre, sirà i també un encreuament de petit Bouschet i garnatxa, que és una varietat amb molt de color. El que és singular és que d'aquests raïms no en fan pas vi, sinó que únicament en fan most. Un most exquisit que jo ni coneixia ni sospitava i que, ara que l'he tastat, crec que té tot el dret a figurar en aquestes pàgines dedicades als vins de Catalunya.

Fan un most de parellada i macabeu i també un rar most negre d'ull de llebre, sirà i la varietat aquella obtinguda per encreuament de garnatxa i petit Bouschet. Són begudes fragants, delicioses, que no poden deixar indiferent cap aficionat al millor vi. Ara que hem après a valorar més que mai les qualitats primàries del vi, el most Baixas–Lehnberg ens pot sadollar magníficament.

Tracteu-lo com un vi —com un vi excel·lent— i, si realment voleu apreciar-ne les virtuts, beveu-lo en una bona copa, com la Riedel chardonnay que surt a la fotografia.

Paralipomena: paraula grega que significa "coses omeses". Mai no havia parlat de most en aquest bloc. Potser caldrà fer-ho.