dilluns, 8 de desembre de 2014

Grans garnatxes blanques: L'Avi Arrufí

Quin llarg camí hem recorregut en poc temps! Si fins fa quatre dies el coneixement de l'existència de les meravelloses garnatxes blanques de la Terra Alta era un arcà que només posseïen un petit cercle d'iniciats, ara som legió els que sabem com en són, de bones, aquelles garnatxes prodigioses. Però encara no podem cantar victòria, perquè encara no hem arribat a la situació que podríem anomenar «de normalitat» en la que a qualsevol establiment mitjanament correcte es pugui demanar una copa de garnatxa blanca de la Terra Alta. O, encara millor, es pugui triar entre un parell de versions —una de més jove i fresca i una altra de més rotunda i complexa.

M'acuso de que aquests vins blancs de la Terra Alta hagin tingut una presència insuficient en aquests «Apunts d'Enografia» i en primera esmena d'aquest mancament publico avui un apunt de L'Avi Arrufí 2011, del Celler Piñol, de Batea. Un vi que vaig descobrir a les entranyes del celler, un dia que el fil d'Ariadna de la Sheila Ulldemolins em va anar guiant entre les bótes i els dipòsits —talment un «jardí de les delícies»— de carinyena a garnatxa i de morenillo a garnatxa blanca...


Avui, en recordança d'aquella jornada a Batea, he destapat una ampolla del 2011. Quina força! És un vi poderós que s'ha criat uns set mesos en bóta i presenta un groc daurat i una llàgrima considerable. Cal ensumar-lo amb atenció, perquè és molt el que té a dintre. Hi ha fruita seca amorosida amb aromes que suggereixen untuositat i, al mateix temps, tensió. Hi ha matisos molt diversos, per exemple: l'aromàtica llima, el préssec ben madur. Hi ha la fusta que, segons el meu gust —això és molt personal— s'hi manté en un bon equilibri: jo no qualificaria pas aquest vi com a fusteny. A la boca, el seu pes és immens, amb una densitat opulenta i un greix que entapissa el paladar, hi persisteix, i es resol en sensacions de qualitat que no decauen. Hi ha un tremp que l'allunya que qualsevol tret grofollut o feixuc.

Estructura, «esquelet», un vi de mida gran que no deixa indiferent, una concentració de sabor punyent i, al mateix temps, vellutat.

2 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

L'any 2013 al Lactium, la Fira de formatges que fan a Vic, van muntat un stand els de la Terra Alta i hi havien els vins guanyadors d'aquell any. Hi havia en Jordi Rius que és el secretari de la D.O. i hem coincidit vàries vegades a fires o inclús a Gandesa mateix i un dels "culpables" des de fa ja uns quants anys, que la meva afició pels vins de la Terra Alta vagin en augment cada vegada més.
Quan va arribar el torn de tastar l'Avi Arrufí, recordo que li vaig dir, això és una garnatxa blanca, amb aquest vi crec que s'ha aconseguit el que pretenien quan han volgut diferenciar els vins garnatxa blanca 100%.
La descripció del vi la fas perfecte i poc s'hi pot afegir, jo tampoc el trobo fusteny, és llaminer, greixós i té un llarg post-gust que t'omple.
Per mi un vi totalment imprescindible, dels millors, sens dubte.
Si que és una llàstima que no hagim aconseguit encara la "normalitat" amb els vins de la Terra Alta, però cada cop tenen i tindran més presència, segur.
Salut i bons vins!

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Jaume (de premià de dalt!),

Veig que quan es tracta de bons vins, sempre coincidim força, aquests dos Jaumes que som tu i jo!

Si n'hi ha de coses per gaudir, a la Terra Alta! Hi hem d'anar més sovint, que tampoc no és tant lluny.

Salut!

Jaume