dimarts, 30 de juny del 2015

Garnatxa de postal

Bufava tramuntana el dia que vaig anar a conèixer la vinya de Bassedes. No em va costar gaire trobar-la, amb els indicis que tenia. Per estar-ne més segur, duia la postal.


El projecte «Vins de Postal» és una nou pas endavant en la sèrie de millores que s'han anat produint de manera constant els darrers anys a la Cooperativa d'Espolla. Més enllà de l'aposta clara per un nivell de qualitat superior, l'argument d'aquesta col·lecció és l'homenatge a uns viticultors concrets —que aniran canviant cada any— i a unes vinyes individualitzades. De moment, hi ha tres vins de postal: la Cardonera 2013 —carinyena blanca de més de vuitanta anys d'una vinya que hi ha a prop de la carretera d'Espolla al coll de Banyuls (una vinya que jo identifico amb l'origen d'alguns vins blancs memorables)—, el Beurac 2013 —vi blanc de lledoner roig d'una vinya entre Espolla i Sant Climent— i Bassedes 2011. En tots els casos, el nombre d'ampolles es situa en els tres dígits.


La vinya de Bassedes —que vaig visitar en aquell dia de tramuntana que he explicat més amunt— es troba a l'angle que té per vèrtex Sant Climent (amb més precisió: la Masia Carreras de Sant Climent) i per costats les carreteres d'Espolla i de Vilartolí. És una zona on hi havia hagut uns estanys i on hi ha vinyes significatives de Martí Fabra (us suggereix alguna cosa la combinació «estanys/Martí Fabra»?). Bassedes és una vinya de garnatxa, jove i menuda —no arriba ni a la mitja ha— propera al lloc on hi havia l'estany d'en Massot, en línia recta entre Sant Climent i el característic turó del Castellar Gran (529 m), que és el que es veu ben bé a la postal i a la meva fotografia.

El Bassedes 2011 és d'un roig intens i jo l'hauria fet més jove del que realment és. Fruita fresca, torrats i herbes boscanes —parlo, per exemple, del romaní— al nas, amb una mica massa d'incidència de la fusta (per al meu gust). A la boca és excel·lent: fluid i saborós, persistent i net. Forma part d'aquelles garnatxes tan fresques, elegants i lleugeres —com les d'Scala Dei, per entendre'ns—  que troben l'equilibri en l'equidistància entre la fruita suculenta, la llisor sense arestes i unes belles notes de criança. Sabor sense densitat ni enfarfegament que va realçar, l'altre dia al vespre, una de les primeres graellades de la temporada.