Truel i Durquety són dos investigadors (deuen tenir més de noranta anys, si és que encara són vius, que no ho sé) de l'INRA de Bordeus, que al llarg de la segona meitat del segle passat van fer una tasca enciclopèdica de reconeixement i classificació de varietats viníferes d'arreu del món i que també són els creadors d'una sèrie de varietats híbrides, algunes de les quals —per exemple, el marselan d'en Truel del 1961— han representat addicions valuoses a l'estoc de varietats que fan vi de gran qualitat.
He pensat en aquests dos personatges perquè he destapat una ampolla d'un vi força nou d'Albet i Noya que està fet amb les varietats marselan, arinarnoa i caladoc. La primera, poc o molt, ja la coneixia, però les altres dues m'eren desconegudes. Gràcies a aquesta ampolla, he après que «arinarnoa» és una paraula basca que significa «vi lleuger» i és una varietat que en Durquety va obtenir el 1956 per encreuament entre el tannat —la famosa varietat dels vins de l'Uruguay— i el cabernet. El caladoc és una varietat molt més estesa i la va obtenir per primera vegada en Truel el 1958 per encreuament entre la garnatxa i el malbec.
El vi amb aquestes tres varietats que ens ofereix el celler d'Albet i Noya es diu Ocell de Foc 2013 i s'ha criat un any en bótes de roure francès. M'ha semblat un vi notable i m'ha aportat algunes sensacions sorprenents. Per exemple, a nivell aromàtic no s'adiu als perfils més o menys típics. Potent i suggeridor, sense ser massa càlid ni massa fruitat, amb una mica d'herbes, com de romaní, i una fruita en segon pla, esmorteïda. També m'ha sorprès a la boca, amb una gran blanor —blanor de suau, no de tou— i un caràcter saborós i serè, amb cos, amb fluïdesa. Bo i plaent. El glop és sorprenent, embolcallant, ple de sabor i de consistència. Lluny de la garnatxa i lluny del cabernet. Molsut i dòcil. Agradable, agraït i agradós.
És digna de reconeixement la feina que fan a Albet i Noya per recuperar varietats oblidades i per introduir-ne d'altres que són poc conegudes.
