dijous, 28 de gener de 2016

Què és el «cruxilló»?

Remenant al soterrani de casa la meva mare vaig trobar un llibrot empolsegat i d'aspecte vetust que duia el títol «Tratado práctico de viticultura y enología españolas. Tomo I: Viticultura». L'autor és un personatge amb una certa importància a l'enologia que es deia Juan Marcilla Arrazola. L'any de publicació, un ja llunyà 1942.

El vaig espolsar —borra, fongs, polseguera...— i vaig fullejar-lo. Ràpidament vaig anar a parar als capítols on descriu quines són les varietats principals a cada regió vinícola. Pel que fa a Catalunya (pàgines 113 a 116), diu això: Les varietats blanques principals són xarel·lo, macabeu, parellada i malvasia, i a continuació va descrivint les propietats d'aquestes varietats i les seves denominacions. Cap sorpresa.

Quan parla de les varietats negres de Catalunya, comença dient que les principals són la carinyena, la garnatxa i la sumoll i afegeix que la primera és predominant al Camp de Tarragona, la segona ho és a l'Alt Empordà i la tercera ho és al Penedès. A continuació, afirma que també hi ha quantitats importants d'aquestes tres varietats: monestrell, mataró i picapoll. Aquí ja hi trobo alguna cosa estranya, perquè a mi sempre m'havien dit que la monestrell i la mataró són la mateixa varietat. Observem l'aparició del picapoll negre en aquesta llista on no es parla del picapoll blanc. Finalment, afegeix que, en menor escala, també trobem a Catalunya «cruxilló» i mandó.  Fixeu-vos que l'ull de llebre no apareix a la llista. 

Tenim, doncs, que segons una obra de viticultura que fou de referència en el seu temps, les varietats negres tradicionals catalanes són vuit: carinyena, garnatxa, sumoll, monestrell, mataró, picapoll (negre), cruxilló i mandó. De tots aquest noms, n'hi ha un que jo no havia sentit anomenar mai de la vida. Què és el «cruxilló»?

Una consulta al Gran Oracle (Google) dóna una única ocurrència de la paraula «cruxilló», que ens remet a una gran obra de referència com és el llibre «Datos para un avance sobre la viticultura de la provincia de Tarragona» que va publicar el 1915 en Claudio Oliveras Massó —el primer director de l'estació enològica de Vilafranca—. Aquesta obra és interessantíssima perquè repassa, poble a poble, l'arribada de la fil·loxera i quines varietats es van plantar després de la plaga. El cruxilló hi apareix unes poques vegades, amb ortografies lleugerament diferents: cruxilló, crosilló, croxilló, crusilló, cruixent.

Quedem-nos amb aquesta darrera opció: «cruixent». Aquesta paraula apareix al DLC i a l'Alcover-Moll amb el significat de «cep d’una varietat que dóna raïm negre». El diccionari català-valencià-balear hi afegeix que és una paraula usada al Camp de Tarragona, al Priorat i a Lleida.

La importància d'aquest llibre és doble. L'autor va enviar un qüestionari a cada poble preguntant quines eren les varietats «pròpies», les que s'han cultivat sempre. El llibre recull les respostes, poble per poble i així podem saber quines eren aquestes varietats pròpies i també podem saber com en deien a cada poble. Posem un exemple: Poboleda. Com a varietats majoritàries citen la garnatxa i la carinyena, i com a varietats menors citen les blanques pansal, escanyavella, tendral, macabeu, malvasia, monestrell i trepat, i la negra picapoll.

És interessant observar que l'espúria paraula «samsó» no apareix enlloc.

El cruixent apareix poques vegades i, en alguns casos, apareix com a sinònim de carinyena. Però no sempre és així. Per exemple, si consultem l'entrada de Constantí hi llegim que la varietat negra principal és el sumoll i les secundàries són carinyena, garnatxa, mataró, ull de llebre, cruixent, picapoll i «planta bona». No puc concloure, doncs, que el cruixent del DLC i de l'Alcover-Moll sigui la carinyena. Si ho fos, potser podríem eliminar aquest ridícul «samsó» i substituir-lo per «cruixent». Molt millor encara fóra que s'imposés el sentit comú i a les etiquetes hi constés, amb totes les lletres, CARINYENA.

Dels que llegiu aquest blog, algú ha sentit les paraula «cruixent» o «cruixilló» amb referència a una varietat negra?

6 comentaris:

Miquel ha dit...

Al llibre "Wine Grapes" de la Jancis Robinson, sota la entrada de Mazuelo (erg...) hi ha un sinònim que és 'crujillón' i està utilitzat a Aragó llavors em penso que 'cruxilló' és un nóm de l'interior d'espanya per la carinyena i és per això no ho coneixem aqui.

Salut

-miquel
Wine on VI

Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies, Miquel, per aquesta informació que reforça la teoria que el cruixilló i la carinyena són el mateix. Tanmateix, encara faltaria explicar com és que en les referències antigues que jo comento a l'article, la carinyena i el cruixilló apareixen com a varietats diferents.

Salut!

Jaume

Jaume Balaguer Vicent ha dit...

Jaume,
com sempre, cada apunt que fas al teu blog és una lliçó. Jo tampoc l'havia sentit mai, però miraré a veure si entre els llibres antics que tinc hi surt. Si fos així, t'ho comento.
Felicitats!!!

Lo Jaume

Jaume Aguadé ha dit...

Fantàstic, Lo Jaume! "Entre tots ho sabrem tot".

El que estaria bé és saber si aquest nom de cruixilló o similar el recorda la gent més gran del Priorat, per exemple.

L'altre dia que vaig anar a la Terra Alta, vaig preguntar pel "punxó gros", que és una varietat que surt al llibre que comento al blog i ràpidament em van dir que sí, que havien sentit a parlar del punxó gros i que era una varietat de raïm de taula.

Salut!

Jaume

Escola d'enologia ha dit...

A la pàgina "Varietats de raïms" de Manel Capdevila, hi trobem Cruixent, cruixet i crusilló, però no cruixilló, com a sinònims de brujidera, que segons la pròpia pàgina es conreava a La Mancha abans de la fil·loxera. Adjunto l'entrada:

Brujidera, Crujidera, Moravia, Moravia Dulce, Trujidera, Cruixent, Cruixet o Crusilló
Nom: Brujidera, Crujidera, Moravia, Moravia Dulce, Trujidera, Cruixent, Cruixet o Crusilló.
Varietat conreada a la Manxa, abans de la fil·loxera s'utilitzava com a peu per a aprofitar la seva extrema resistència a la sequera. De brotació temprana, admet poda curta. Raïm gruixut de forma discoide, suc incolor, polpa cruixent i sabor neutre. i sensible a l'oïdi i podridura grisa.
Vins de baix contingut alcohòlic, acidesa suau, i poc color (tot sols no valen res) es fan copatges amb Garnatxa. D'aromes confitats, he llegit que s'ha utilitzat per fer vi cosechero i cava rosat.

Jaume Aguadé ha dit...

Moltes gràcies! Ara sí que em sembla que anem bé. Si el Cruixent o cruxilló és la Moravia Dulce, fins i tot podríem beure un monovarietal: "Corcel Brujidero" del celler Fuente del Águila, Villamayor de Santiago, Cuenca.

El que és interessant és pensar que, si ens hem de creure el llibre antic que cito al meu article, aquesta varietat tenia una certa importància a Catalunya.

Gràcies a l'Escola d'Enologia!

Salut!

Jaume