Són moltes les ampolles d'Heus —el vi jove i saborós de la Vinyeta, a Mollet de Peralada— que m'han acompanyat des d'aquell ja llunyà 2008, quan jo començava a escriure aquest blog i ho feia parlant de la Vinyeta, que era una interessant novetat en aquell moment. Ara la Vinyeta ja no és profecia: ara ja ho sap tothom, però encara hem d'estar amatents a les novetats d'aquest celler perquè, inquiets com són, a cada nova collita van una mica més enllà en la creació de nous objectes de desig.
Per exemple, l'Heusss 2015 —amb triple "S"— que és el nou vi sense sulfits afegits que fan a la Vinyeta. Vaig destapar-ne una ampolla l'altre dia i em va agradar molt. Vermell lluent, jove i incisiu, genera empatia immediata però té —com passa de vegades amb els millors vins sense sulfurós— una estranya profunditat.
Un Heus encara amb més fruita —prunes i cireres i peres amb vi—, amb més frescor, com un suc de fruita saborós que roman a la boca i als sentits i ens aporta, a més, matisos i textures, sabors primaris i intensos, tacte setinat, força i puresa. L'he decantat i he sabut esperar una estona que anés agafant aire, i que anés perfumant la sala amb les seves aromes incitants. Malgrat això, a la copa encara va seguir evolucionant i va seguir donant-nos acords, complexitats, intensitats. En definitiva, molt més del que ens esperàvem.
2. Un Llàgrimes amb l'etiqueta negra
El llàgrimes de tardor negre, de la cooperativa Sant Josep, de Bot, a la Terra Alta, és un altre dels meus vins de capçalera, vull dir dels vins als que he retornat una vegada i una altra, els vins dels que sempre en tinc alguna ampolla —o mitja dotzena— a mà. És clar que m'agrada, però hi ha un altre motiu que pot sembla circumstancial i banal, però potser no ho és tant: És un vi que puc comprar al supermercat. Perquè sempre hi ha un dia que em trobo en la trista situació d'haver de comprar algunes ampolles a un supermercat i... quina alegria que tinc quan, repassant les estanteries plenes d'ampolles sense suc ni bruc, d'ampolles que no em desperten cap desig, trobo un llàgrimes de tardor!
Però avui vull parlar d'un llàgrimes de tardor negre especial: El que duu una etiqueta negra i les paraules "Reserva 2008" que, aquesta vegada, estan plenament justificades. Es tracta, doncs, d'una edició especial —una "reserva"— d'una collita excepcional d'aquest vi de Bot. Cinc mil ampolles fetes amb garnatxa, carinyena, sirà i cabernet, criats dotze mesos en bótes de segon vi.
Té un color que és bonic i fosc, sense ser opac, i emet una equilibrada combinació de fruita madura i torrats subtils, amb potència i concentració, recorrent l'espectre que va del cuir al cacau. Convida a ensumar a pleret. Entra a la boca carregat de sabor que s'estén, i és sedós i té tremp. Curiosament, aquesta densitat de sabor, aquests tanins, aquestes textures carnoses i madures, es sustenten en una base fluida, que sembla lleugera i fins i tot gràcil: això me'l fa encara més atractiu. Diria que hi trobo sentors d'herbes i de roques —mineralitat?—, solidesa, maduresa, amplitud i persistència. Em fa pensar molt en les millors virtuts de la carinyena. I sí, és un llàgrimes, és de la raça del llàgrimes.... però és un llàgrimes molt especial.
