D'aquest celler, m'ha interessat molt el seu Extra Brut Gran Reserva 2011. No en conec la composició exacta, però sembla que deu dur xarel·lo i chardonnay. La criança ha estat prolongada i la bombolla ho denota. L'aroma és amorosida i penetrant, rica de matisos, fruitada i neta. A la boca, encerta aquell punt d'equilibri que tenen alguns «extra brut», i els diversos vectors —fruita, criança, tremp, manyagueria, unció— s'hi troben ben distribuïts. El bevem amb plaer, amb una certa facilitat i el seu sabor ple se'ns fa avinent a cada glop.
* * * *
El Castellroig Vermell Brut (sense anyada) està fet amb «xarel·lo de pell fosca» (xarel·lo «vermell»?) i amb una breu maceració pel·licular. Procedeix de la zona de Terroja i la Serra del Titer, entre Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit. La tonalitat és groga, però s'hi veu —segons com ve la llum, i mirant de cua d'ull— una irisació rogenca. És un vi molt llaminer, d'un sabor prou punyent com per acoblar-se magníficament amb una àmplia gamma de plats.
Normalment, jo prefereixo els espumosos austers i acerats, però aquest exuberant Brut m'ha plagut força. També m'ha sorprès veure que el xarel·lo és capaç de presentar una inusual faceta tan llaminera. L'aroma és notablement complexa. Hi ha una densitat melosa —lleument cítrica, també— i una perllongada persistència del sabor. Curiós i bo. Gastronòmic.
