L'obra d'en Xavier Favà —a qui vaig tenir ocasió de conèixer personalment en una conferència que va fer al Vinseum— és el treball filològic més important que tenim a l'hora de conèixer les paraules que s'han utilitzat per parlar de les diverses varietats vinícoles i la seva distribució territorial i històrica.
Malauradament, aquesta obra de referència tan important, tan útil, estava exhaurida i era impossible aconseguir-ne cap exemplar. Jo tampoc no en tenia cap. Les referències que n'he fet s'han basat en l'accés parcial que Google Books donava sobre el llibre. Ja sabeu, però, que aquest accés no conté mai totes les pàgines del llibre i no trigues gaire a ensopegar amb una pàgina —la que més t'interessa— que no és accessible.
L'editor de l'obra és l'Institut d'Estudis Catalans. Per diversos motius, tinc una relació amb aquesta institució, i una llarga amistat amb alguns dels seus membres rellevants. Em vaig adreçar a ells amb la intenció d'aconseguir, per al meu ús, una còpia del llibre. Quan va quedar clar que això era impossible, vaig començar a insistir que posessin l'obra al domini públic —amb el consentiment, no cal dir-ho, de l'autor i propietari del copyright. No va ser fàcil: les coses en aquella casa venerable van a un ritme diferent del que ens agradaria a les persones neguitoses com jo. Vaig fer-me molt pesat, però vaig tenir la col·laboració d'un membre de l'Institut que hi va dedicar un temps i un esforç que li agraeixo moltíssim.
Finalment, ara puc anunciar que el «Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana» ja és al domini públic: tothom el pot llegir i tothom se'l pot descarregar. L'accés es fa igual que abans, a través de Google Books, però ara l'obra ja es troba tota completa.
La trobareu aquí:
Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana
4 comentaris:
Jaume,
Una gran feina, d'aquelles que no es veuen - del dia a dia -, però quan un gira el cap enrere s'ha de sentir orgullós. Gràcies per aconseguir que avui tots tinguem al nostre abast aquest obra indispensable per aquells que ens estimem aquesta terra i les seves vinyes.
Una abraçada
Gràcies, Gali!
Jo penso que aquestes institucions sense ànim de lucre (l'IEC n'és una, però n'hi ha moltes) haurien de publicar sempre en el domini públic. Avui dia, això és més fàcil que mai, n'hi ha prou amb utilitzar les llicències de Creative Commons i penjar l'obra en algun repositori (millor que no pas a Google). Jo mateix he "predicat amb l'exemple" i els dos llibres que he publicat, com que era evident que no n'havia de treure mai cap rèdit econòmic, els he publicat (amb tots els ets i uts: ISBN, etc.) amb llicència Creative Commons i estan penjats a les biblioteques del sistema universitari català. L'IEC (per posar un exemple), té un autèntic tresor al seu fons bibliogràfic, un tresor que podria fàcilment estar a l'abast de tothom.... seguirem treballant-hi.
Una abraçada!
Jaume
PD: a veure si ens veiem un dia, que ara em sembla que fa temps que no coincidim.
Mel de catem!
A veure si ho van posant tot a l'abast dels interessats.
Bon dia Rafel!
Tens raó. Hi ha tant material enterrat!
Salut!
Jaume
Publica un comentari a l'entrada