divendres, 31 de març de 2017

No ho sap ningú i és profecia

Sí que ho sap algú, però no ho sap tothom. I és profecia. És més que profecia, és una «revelació»: premis Vinari, elevades puntuacions i recomanacions del grans prescriptors. I és un vi realment molt especial. Es diu Clot d'Encís i el fan a Bot, a l'Agrícola Sant Josep, una institució força antiga que es troba ara mateix en un esclat de dinamisme i perfeccionament que em produeix admiració.


És un vi «increïble», una rara avis, un vi que celebro que existeixi. Per molts motius. Si comencem pel principi, hem de començar dient que és un vi ben bo. No cal parlar-ne amb cap mena de condescendència. A mi, personalment, m'agrada la seva netedat, la seva sensació fresca, fluida i fruitada, i la seva senzillesa que fa que sigui un vi molt agradable i —com ho diria— «unobtrusive». Vull dir que acompanya perfectament un àpat proporcionant sabor i qualitat, però sense prendre protagonisme ni al diàleg ni a la companyonia. Curiosament, aquesta senzillesa, aquesta discreció, el seu equilibri, el situen, per al meu gust, clarament per sobre de tants i tants vins massa pretensiosos, una mica enfaristolats i decididament fatus que, malauradament, sovint ens toca beure, sense pena ni glòria, quan ens ofereixen «vi de la casa» en alguna taula de mal record.

De Clot d'Encís en bec molt sovint. Perquè m'agrada, perquè s'adiu amb un dinar de brasa i escalivada, perquè agrada als amics que tinc a taula, perquè convida a beure amb un capteniment despreocupat. Però també en bec sovint per un parell de raons més «mundanes», de les que no surten gaire en aquests apunts.

La primera raó és que el trobo al súper. Per ser més exactes, el trobo al Bonpreu-Esclat —que, en el meu parer, és un establiment que es troba molt per damunt de la mitjana dels (tristos) súpers que tenim ara a l'abast. Jo també compro —de vegades— alguna ampolla de vi al súper. Normalment ho faig en situacions extremes, quan no tinc cap altra possibilitat, perquè resseguir les lleixes de l'apartat de vins d'un súper produeix, generalment, una  certa tristor. L'agradable sorpresa de trobar vins com el Clot d'Encís al Bonpreu-Esclat em dóna tranquil·litat i assossec.

I l'altra raó, la que he deixat per al final, és el preu. És un preu ínfim, inversemblant! Menys de quatre euros l'ampolla. Una meravella? No ho sé. Aquest preu tan baix em produeix una sensació agredolça. Fa alegria poder beure un vi tan bo per pràcticament cap diner. Però, quan un producte d'aquesta qualitat és tan barat, no serà que alguna cosa no està funcionant correctament??

5 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola jaume!

Suposo que parles del Clot d'Encís negre, a mi el que m'agrada molt és el Clot d'Encís blanc, un altre gran vi on la relació qualitat preu és immillorable, amn l'afegit que ha guanyat la Medalla de Plata al Concurs de les Garnatxes del Món que s'ha celebrat a Sardenya.
Al Celler de l'Agrícola Sant Josep ja fa temps que treballen molt bé i totalment d'acord en el que comentes del dinamisme i perfeccionament que duen a terme.

Salut

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia, Jaume de Premià de Dalt!

Sí, no ho he dit però estava parlant del vi negre. El blanc.... diria que no l'he tastat mai. Ho he d'esmenar ràpidament, més encara després del teu comentari.

Salut!

Jaume

Unknown ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Jaume; i, alhora, comparteixo l'opinió del Jaume de Premià.

Guillem

Unknown ha dit...

Avui, una família de Bot m'ha explicat que el nom de Clot d'Encís (Bot està més enclotat que la resta de pobles de la zona) i de Llàgrimes de tardor (podríem dir, el germà gran del Clot; i que fa referència a l'estació de la verema) els va sugerir un dels pagesos del poble que era una mica poeta.

Guillem

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia, Guillem,

Són noms molt ben triats. A Bot també em van explicar una història sobre d'on venia "Clot d'Encís"..... però no la recordo!

Salut!

Jaume