dimecres, 5 de juliol de 2017

Calen més bloggers

Un personatge ben conegut del que podríem definir com a periodisme enològic em retreia un dia, de manera contundent, que els bloggers no aportem absolutament res que tingui cap valor. Jo em defensava com podia, però és clar que no el vaig poder convèncer.

Crec que ell estava equivocat. És més, crec que estava diametralment equivocat. Miraré de justificar el meu punt de vista de la millor manera que sàpiga.


Vivim en un món virtual —en una immensa bombolla virtual— i, en aquestes circumstàncies, Un blogger de carn i ossos, una persona real que compri una ampolla real i l'expliqui honestament, té un valor infinit. Fins el més modest i el més insignificant de nosaltres fa una aportació que transcendeix completament l'eixordador soroll buit que generen incansablement les maquinàries de la bombolla virtual.

Posaré un exemple que em sembla que explicarà això que vull dir.

Sovint, quan tinc coneixement d'un vi català que no conec, que no he tastat, busco informació a Internet. Tots ho fem, oi? I què és el que trobem? Una llarga llista de links que ens diuen «fes-me click!» i que, de fet, no diuen res. N'hi ha de diverses menes:
  • Enllaços a pàgines completament buides. Simples rateres que guanyen diners per dos camins. D'una banda, per la publicitat que contenen. D'una altra banda, perquè, quan hi fem click, llegeixen una gran quantitat de dades sobre nosaltres, unes dades que venen a les companyies de màrqueting. 
  • Enllaços a pàgines generades automàticament, sense la intervenció de cap persona real, a partir d'informació —diguem-ne «informació»— que un determinats robots van trobant a Internet. 
  • Pàgines més o menys «autèntiques» fetes pel mètode de copiar una nota de premsa o un text estàndard. Sovint, guanyen diners per la publicitat o bé intentant vendre't el vi.
Aquestes pàgines que van repetint un determinat text fan encara més «gràcia» quan el text original conté un error. Recordo que, un dia que buscava informació sobre Les Aubaguetes, vaig trobar desenes de pàgines que reproduïen un text que començava així: «auba, in catalan, means 'shadow'». Fot-li!


Enmig d'aquest oceà d'irrellevància, trobar una pàgina d'una persona real que hagi comprat i begut el vi, que potser hagi trepitjat les vinyes on neix o el celler on es fa, que hagi parlat amb el viticultor, que no et vulgui vendre res... Té un valor immens. Si, a més, aquesta persona diu coses amb un cert sentit o té una experiència que fa que les seves opinions siguin dignes de, si més no, ser tingudes en compte, aleshores, ja estem parlant una joia que caldria preservar. Però, com he dit abans, fins el més modest dels bloggers és més «real» que tota la faramalla virtual que Google ens perboca al damunt.

8 comentaris:

Josep M. ha dit...

Tens tota la raó. Em sembla que passa en tot tipus de blogs, explicar experiències reals sempre és positiu.

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Josep M.,

Tu que tens un blog de muntanya (com jo) t'ha de resultar encara més clar el que dic en aquest article. Quan busquem informació sobre un cim, una ruta, per sort sempre trobem algun blog amb informació de primera mà. És fantàstic! En el món del vi, els interessos econòmics fan que això sigui molt més difícil.

Salut!

Jaume

Unknown ha dit...

Totalment d'acord
Jo treballo d'educador, i en el món de l'educació passa el mateix

Guillem

malVIatge ha dit...

Jaume,

plenament d'acord amb tot allò que escrius. Parlàvem, no fa massa, que arriba un dia en el que un escriu perquè simplement li ve de gust. Sense importar-te si ho llegeixen un, dos o tres... aquell dia fa temps que també ha arribat a casa.
Tot allò del que es parla no deixen de ser notes de premsa reproduïdes sense cap criteri. Esdeveniments comentats pel simple fet de dir que un hi era. Notes de cata buides de tot tipus de sentiment o emoció.
Això sí... sempre hi han aquells que amb la por de perdre ben bé no sé què foten a parir el blogger. Reconec que aquesta és una definició que no m'agrada gens, però, alhora, que en presumeixo només per omplir d'urticària aquell animal que renega de la nostra feina del tot altruista.
Quina idiosincràsia... la de voler invitar a tothom a entrar al món del vi. Del més jove al més gran. Però al mateix temps tot segueix tant tancat com sempre. Prescriptors de vins dels que els seus interessos comercials en van plenes les seves butxaques.
En fi...
Ningú ens traurà tot allò que hem disfrutat mentre bevem vins meravellosos i els compartim (amb nosaltres mateixos).
Una abraçada Jaume

Xavier Llado ha dit...

Bona tarda:
M'agradaria posar cullerada en aquest tema dels bloggers. Jo no en soc, però segueixo uns quants de temàtica variada (muntanya, ciència, gastronomia, viatges, musica,i...vins.
En general el que dieu es compleix bastant en tots els temes. Els que escriuen expliquen les seves experiències de manera positiva i personal i moltes vegades son útils pels que les llegim si destriem el gra de la palla.
Ara be, en el mon dels blogs de vins es una mica diferent, crec jo. Hi han alguns, potser la majoria, que es dediquen , com tu Jaume, a donar la seva opinió personal sobre els vins tastats, a informar sobre cellers nous o antics, a potenciar els vins de casa nostra o de llocs llunyans i a voltes inclús a fer poesia sobre el fet de tastar,beure i sentir, sempre basant-se en les seves experiències sensorial i intel·lectuals.
Però hi ha un altre tipus, per desgracia cada cop mes freqüent, i que potser només es dona en el cas del vi o la gastronomia. Son els que pontifiquen, alguns parlant fins i tot en plural majestàtic, depreciant els que no estem al seu nivell, assistint a tasts que pomposament denominen ells mateixos "professionals", comparant sempre amb vins d'altres latituds properes que potser ni han tastat mai, considerant el vi que beu el mortal normalet o la Sra. Maria quasi com un sacrilegi que no es ni tan sols digne de ser analitzat per plomes tan excelses. Serien incapaços de recomanar com has fet tu ( i perdona la confiança ja que no ens coneixem) algun excel·lent vi que es vengui, oh sacrilegi, en un supermercat. Es massa poc per els seus coneixements del tema.
D'aquest tipus d'"experts" cal fugir com de la pesta ja que no aporten res positiu tan sols el potenciar el seu ego amb el numero de visites rebudes. I d'aquest en trobaríem fins i tot en els blogs que tu recomanes en el teu.
Salut i a continuar en la teva línia
Cordialment
Xavier

Jaume Aguadé ha dit...

Hola, "Unknown",

Jo també treballo en educació i he viscut de prop la irrupció del "copy-paste" en el món de l'ensenyament. Recentment, per exemple, vaig haver de corregir uns treballs que havia proposat als meus alumnes i... vaig indignar-me. Alguns d'aquests treballs estaven completament copiats d'Internet sense ni fer l'esforç d'entendre que s'estava copiant. Amb el buscador de Google no em va ser difícil trobar la font "original". I he d'escriure "original" entre cometes perquè era una pàgina d'Internet d'aquelles que ja estan fetes amb copy-paste a partir d'altres pàgines!

Patètic! I estic parlant del nivell Màster!

Salut!

Jaume

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Gali,

Ho expresses a la perfecció en el teu comentari! De manera clara i contundent. Tu i jo ja fa temps que estem vacunats contra el menysteniment (diria que ja vam néixer immunitzats).

M'agrada molt la teva darrera frase, quan dius que "Ningú ens traurà tot allò que hem disfrutat mentre bevem vins meravellosos i els compartim". Jo hi afegiria una altra cosa: tampoc ningú ens traurà tot allò que hem disfrutat (i hem après) parlant amb els viticultors, que aquests sí que, majoritàriament, sempre m'han donat repetides i sinceres proves d'afecte.

Una abraçada... i seguim!

Jaume

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Xavier,

Totalment d'acord amb el que dius. Però jo voldria matisar que en el meu article no he volgut entrar en el tema que tu planteges. És cert (és evident) que el sol fet d'escriure un blog no et dóna automàticament cap superioritat, cap clarividència ni cap presumpció d'honestedat o de versemblança. Com molt bé dius, hi ha blogs (en tots els àmbits i no sé si igual o més en l'àmbit del vi) que són una vergonya i/o un insult al lector. Però jo no volia tocar aquest punt. Potser un altre dia...

Salut!

Jaume