«Haddock, com Aquil·les, deu la seva immortalitat als seus formidables accessos de còlera. [...] Guardià del llenguatge, Haddock torna a posar en circulació, en un ús inesperat, mots envellist o inusitats, com és "cataplasma, antropòfag, bergant, bufacanyes, empillocat..."» [Trad. Albert Jané]La meravellosa i lúdica riquesa dels insults del capità —hauríem de dir: dels insults del gran Joaquim Ventalló— ens ha enlluernat anys i anys, i ha convertit el capità en el personatge més estimat de les aventures de Tintin.
El seu és un llenguatge d'una riquesa i d'una contundència extraordinàries —papamosques! palimpsest! llagasta! arvicòlid! cuit amb sutge d'antracita! gratapalles!— que eleva l'insult a una categoria clàssica que transcendeix la grolleria.
L'altre dia —no sé a sant de què— vaig imaginar com insultaria Haddock si s'hagués decantat més cap al vi que no pas cap el Loch Lomond single malt, més cap a la garnatxa que no cap als destil·lats, més cap a la vinya que no cap a les aventures marítimes... i vaig adonar-me que la nostra ampelografia podria ser una font de renecs i insults difícil de superar. Immediatament, vaig acudir a l'obra magna d'en Xavier Favà —el seu «Diccionari dels noms de ceps i raïms» (IEC, Barcelona, 2001)— i vaig quedar impressionat per la força insultadora que poden tenir els noms dels nostres ceps més ancestrals.
BarMireu:
Escatxigós! calop tomàtiga! momagastro! pixagós! pàmpol girat!Oi que us sembla sentir l'art del capità? I què me'n dieu d'aquests?
Trencatenalles! estropaell! xinxós! marisanxo! rupèstric! esclafagerres!Tots són noms —la majoria d'ells, ben oblidats— que la nostra cultura popular ha usat per descriure les varietats de raïms que han existit a les nostres vinyes o, per ser més exactes, a les vinyes del domini lingüístic català. És curiós que, de la mateixa manera que la riquesa ampelogràfica s'ha conservat millor a les Illes i al país valencià que no pas al principat, els noms més útils per a l'insult, els noms més sorprenents, en Favà ens els fa arribar des d'aquests territoris.
Cagat! esquitxerell! garrut! matavells! parrell! argamussa! colló de gall! gavarro! mantònic! rata! escanyacà!
I si voleu insultar en femení —una cosa que en Haddock no hauria fet mai— tampoc no us quedareu curts si podeu recórrer a l'ampelografia:
Carrellera! ferrandella! gargollassa! julivera! picapolla! verdala! beba!I molts i molts més!
Més enllà de la facècia, més enllà de la fàcil rialla que ens provoquen aquests mots obsolets, d'aspecte rural i rústic, quin vertigen! quina recança! d'una cultura que ja hem perdut, d'un lèxic que hem malbaratat, d'uns raïms que ja no tastarem mai, mai, mai.
[Comentaris:
- totes les paraules que han sortit, fent veure que eren insults dels capità Haddock, són realment noms de varietats de raïm que en Xavier Favà va recollir al seu diccionari, a partir de les seves observacions de camp arreu dels Països Catalans.
- Si voleu consultar online el Diccionari d'en Xavier Favà (completament exhaurit), podeu seguir aquest enllaç: Diccionari dels noms de ceps i raïms. ]
