divendres, 5 de desembre de 2008

El Celler Pardas

Visitar la finca Can Comas a l'entrada de Sant Pere de Riudebitlles, DO Penedès, parlar amb en Ramon Parera, visitar el Celler Pardas i conèixer els seus projectes i la seva manera d'entendre la viticultura i l'elaboració del vi, va ser un plaer. En un dia d'aquells clar i net de tardor, vaig arribar-me fins aquesta finca que, tot i estar ben aprop del municipi de Sant Pere, gaudeix d'un entorn tranquil i recollit, envoltat de vinyes que, situades com estan en una petita vall, tenen parcel·les orientades a mitjorn i altres d'orientades a nord.

El celler ha estat reformat amb uns nivells de bon gust i respecte per l'arquitectura original que no són habituals. L'escala és raonable, ni massa gran ni massa petita i tot té un aspecte acurat i exigent, però sense exageracions ni exhuberàncies. En Ramon Parera, que se'm va presentar més com a viticultor que com a enòleg i que em va parlar de la seva experiència a algun celler il·lustre del Penedès, em va mostrar els seus projectes i els mitjans de què disposa. Em va parlar d'allò que ara en diuen la "filosofia" del celler. Vam parlar de varietats tradicionals del Penedès, com el Xarel·lo o el Sumoll i de com podem extreure d'elles tot el que són capaces de donar.

Va ser una visita llarga i relaxada, d'aquelles que et fan estimar el país i que tan s'adiuen amb el leit-motiv d'aquest bloc ("una aproximació excursionista al món del vi"). Ara bé, tots aquests bons propòsits i aquestes bones sensacions no tindrien cap valor si el producte final que en sortís, el vi, no estés al mateix nivell de totes aquestes expectatives. De cap manera! Els vins d'aquest celler són magnífics, molt recomanables. És un nom a tenir molt en compte a partir d'ara.

Anem a pams. Potser hem de començar parlant d'un extraordinari Pardas Franc 2005, finíssim, fresc, saborós, diferent i atractiu. Un vi equilibrat i engrescador, que té el valor afegit de presentar uns registres que ens sorprenen, possiblement per la presència majoritària del cabernet franc. S'hi troba una fruita de gran qualitat i una vinificació encertada.

Al Pardas Aspriu 2005 també hi predomina el cabernet franc, però és un vi ben diferent de l'anterior. S'hi assembla per la finor del nas i la bona integració de la fusta però, en la meva opinió, aquest és molt més vi que l'altre. Complex i profund, vessa personalitat i s'intueix que pot evolucionar fins qui sap on. Un gran vi que haurem de seguir a les properes collites.

El tercer i últim vi d'aquest celler que he tastat és el Pardas Xarel·lo 2006 i potser gosaria dir que és el que més m'ha agradat dels tres. El celler ha assumit el repte de tractar la xarel·lo com poca gent ha fet abans, fins a fer-li mostrar totes les seves propietats i demostrar que pot competir honorablement amb qualsevol altra varietat més a la moda. Parlant clar: pot arribar on arribi la charnonnay i més amunt si cal. Un nas amb fines notes de fumats i unes sensacions cremoses i fresques al mateix temps, a la boca, ens faran estimar aquest vi que s'allunya de tants i tants chardonnays criats en fusta que no tenen suc ni bruc.

En resum, un celler que va per molt bon camí i que no dubto a recomanar des d'aquest bloc. tres vins magnífics... i més que estan en camí, com el negre de sumoll que estava en plena fermentació el dia que vaig visitar el celler i que serà una novetat interessantíssima, ben aviat.

1 comentari:

maria ha dit...

seguirem el bloc per aprendre una mica mes del mon del vi