dilluns, 2 de novembre de 2009

El vi com a aliment: Reivindicació del "box"

L'ascensió del vi català al capdamunt de piràmide de la qualitat mundial ha anat acompanyada d'un constant i preocupant descens del consum. El vi ha abandonat la quotidianitat dels aliments bàsics i s'ha anat convertint en un objecte singular i, gairebé, luxós. La conseqüències per als nostres pagesos són greus. També ho són les conseqüències per a la nostra dieta que es basava, entre altres coses, en el consum continuat i moderat de vi de taula.

Què hauríem de fer per capgirar aquesta tendència, si és que encara hi som a temps? No ho sé pas. Podria ser que l'adopció del "model nòrdic" ja fos irreversible i que en aquest camp del paper del vi en l'alimentació mediterrània, com en tants d'altres, la nostra claudicació enfront dels (nefastos) models "occidentals" sigui definitiva.

A falta de solucions, intentem detectar alguns símptomes del problema. En primer lloc, constatem que veure una copa de vi no és gens fàcil: N'hi ha prou amb comparar el nombre de bars on pots beure una copa de cervesa (tots) amb el de bars on pots beure una copa de vi. Ep! vull dir una copa de vi que, com a mínim, tingui el mateix nivell de qualitat que la copa de cervesa! Si, en lloc de parlar de bars, pensem en el consum a casa, el problema és encara pitjor: Com podem beure, de manera quotidiana, aquella copa de vi a cada àpat que els metges recomanen?

El "box", aquest recipient de tres o cinc litres que es pot anar buidant sense que hi entri l'aire, podria ser una eina per a la solució d'aquest problema. Caldria encoratjar els productors perquè l'utilitzessin cada vegada més i caldria fer arribar al consumidor, d'una banda, la bondat del consum regular i moderat de vi de taula i, de l'altra, la clara superioritat del box sobre l'ampolla perquè és més eficient a l'hora d'evitar l'oxidació del vi. Caldria, també, que els productors dissenyessin vins específics per al box, és a dir, per a la divisa "vi-com-a-aliment": vins saborosos i ben fets, amb una bona qualitat i un grau alcohòlic entre els 12 i els 13 graus, vins amb nom i cognoms, que reflecteixin un determinat terroir. Vins fets per acompanyar els àpats de cada dia.

6 comentaris:

Jaume Sanz ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume Sanz ha dit...

Excel.lent idea. A casa el pare sempre bevia vi amb porró (manies seves), i la mare se'l posava al got. Vi de cooperativa. A mi no em feia massa el pes. Ara, a casa, si destapem una ampolla entre la M. i jo és per acabar-la, i és clar, ha de ser un vi decent, sinó, regularment bevem aigua. Si tinguéssim un vi de bon "acompanyament" en beuríem més. Et proposo un tema: per què a casa no es popularitza un beaujolais català (vi novell)? Quina bestiesa haver-lo d'importar!!! Si tothom espera la temporada de bolets, com és que no s'espera amb el mateix delit la temporada de vi novell?

Jaume ha dit...

Amb això dels bolets has tocat un punt important.

Jo encara posaria un exemple més fort: els calçots.

M'explico: els calçots són bons, però... tampoc n'hi ha per a tant, no? En canvi, pel motiu que sigui, anar a menjar calçots a uns llocs determinats a una època determinada s'ha convertit en un costum molt estès que genera un cert turisme i unes certes plusvàlues. En un país amb la qualitat, quantitat i varietat de vins que té el nostre, seria perfectament imaginable que es popularitzés anar a recórrer el país en una certa època, amb una motivació vinícola. O no?

viníssim ha dit...

Hola Jaume, el box de vi està molt bé, i aquest del Masroig com tots els seus vins paga la pena. Part del futur dels vins catalans passa per trobar productes com aquests als supermercats. Per cert, he vist que a alguns apunts et referiexs al tast del GMT, a què et refereixes?

Ah i quan enceteu la ruta del vi novell, mhi apunto tot d'una.

Nani

Jaume ha dit...

Hola, viníssim:

El GMT és un grupet d'amics que ja fa tres o quatre anys ns trobem un cop al mes per fer tastavins.

viníssim ha dit...

Gràcies per l'aclariment Jaume.