dimecres, 4 de novembre de 2009

Un celler petit d'Agullana

A Agullana hi ha vinyes, però no hi havia vins. Vull dir que els pagesos del terme d'Agullana duien el raïm a alguna de les cooperatives veïnes. Aquesta situació va canviar el 1998 amb la primera collita del Celler Generi, un minúscul celler artesanal i gairebé unipersonal que elabora, en petites quantitats, un negre de criança i un blanc magnífics.

Jo havia sentit a parlar d'aquest celler singular i havia tastat alguna ampolla escadussera que havia trobat en algun comerç local, i sentia curiositat per visitar el celler i aprendre més coses sobre la seva idiosincràsia i la dels seus vins. Aquest estiu passat vaig rebre una invitació per visitar el celler i m'hi vaig arribar amb molta il·lusió.

D'entrada, sorprèn la mida del celler, tan petita, i l'entusiasme del seu propietari, tan gran. Vaig veure com es té cura de cada detall de la viticultura i la vinificació i com es viu tot el procés com un projecte de realització personal, de vivència existencial. Hi ha passió i amor a una terra concreta i petita, tot això amb el coixí que proporciona l'assessorament d'un enòleg tan competent com és en Jaume Serra (de la Masia Serra, de Cantallops, un celler del qual he parlat força en aquest blog).

Tot aquest caràcter entranyable que intento descriure, cap valor no tindria (més enllà del purament personal i intransferible) si el resultat tangible, els vins dels celler, no passessin d'un nivell anecdòtic. No és pas el cas. El Prat d'Egna 2004, un coupatge de Cabernet i Merlot, és un vi que, més enllà de ser rar i escàs, és francament valuós. A la meva agenda vaig anotar-hi: "Nas interessant, especiat, amb bones notes de criança. Molt bon volum. Tanins una mica rugosos, però madurs. Carnós, amb caràcter." En definitiva, un vi molt satisfactori, que entra plenament en els paràmetres (geogràfics, antropològics...) d'allò que busco i allò de què m'agrada parlar en aquest blog.

Si el vi negre del Celler Generi em va satisfer, què diré del seu vi blanc, el Prat d'Egna blanc 2008? Si el negre em fascinava per la seva raresa, el blanc el supera de llarg: crec que no se'n van fer ni mil ampolles i beure'n una ja és un privilegi. Es tracta d'un blanc de chardonnay amb garnatxa blanca i moscatell de gra petit, sense criança en fusta, però amb un volum i un tacte tan sedós que ens podrien fer pensar en una certa criança. El nas és fi i floral, l'atac és llaminer i el final és excel·lent. Sovint, recordant aquest vi penso que, en unes altres circumstàncies, seria un vi de culte. Penso, també, que no acabem de conèixer ni valorar tot el que tenim en aquest petit país nostre...

4 comentaris:

J. Gómez Pallarès ha dit...

ja és curiós que amb vins del 2008 encara posin a l'etiqueta Empordà-Costa Brava...
Per la resta, se'm fa llaminera la descripció d'aquest blanc. Segur que el moscatell de gra menut li escau d'allò més bé!
Salut,
Joan

Jaume ha dit...

Hola, Joan: Aquestes etiquetes que he posat aquí són d'unes collites més antigues. Suposo que a les collites més recents ja deuen posar "Empordà", però el cert és que no m'hi he fixat.

Salut!

Jaume

Jaume Sanz ha dit...

El negre el conec, comprat a la comarca, a Barcelona és impossible trobar-lo. El blanc no l'he tastat, però amb la propaganda que en fas, no trigaré gens. Finalment, sobre l'etiqueta, hi ha un petit detall, a banda del que ha comentat el company, que em va fer més plaent la compra en el seu moment. S'entén?

elvinet ha dit...

hola Jaume
un plaer visitar el teu blog :) i un celler ben interessant, hauré de mirar els vins que tenen i si faig una escapadeta per l'Empordà potser fer una visita :)
salutacions,
Demos