dijous, 14 de gener de 2010

El vi dels Comtes de Pallars Jussà

Sóc dempeus sobre un cup excavat a la roca on, fa set segles, els monjos de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem fermentaven els botims de raïm per obtenir-ne el vi en que es fonamenta tota la nostra civilització.

Veig al lluny, cap a migdia per la banda del comptat de Ribagorça, el castell que Ramon va cedir en feu a Arnau Mir de Tost com a garantia de dot, perquè aquest es comprometia amb Valença, la filla del Comte. A l'altra banda de la Noguera, per damunt de la boira, veig la vila de Llimiana que Armengol i Adelaida d'Urgell havien cedit cum suis castris et pertineciis et de ipsos Castellones al comte Ramon.

Sóc a la divisòria entre la Conca de Tremp i la Conca de Dalt, enfilat a la Serra de Santa Engràcia, a més de 800 metres d'alçada, al lloc conegut com a Castelló d'Encús.

En el document que segellava, l'any de 1086, la divisió definitiva dels dos Pallars entre Ramon de Pallars Jussà i el seu cosí Artau de Pallars Sobirà, aquest lloc que tan bé dominava tota la Conca i l'estratègic pas de Susterris va quedar en poder dels Comtes de Pallars Jussà, que el van cedir aviat a l'orde dels Hospitalers.

El lloc és extraordinari. Gairebé màgic. Quan la Conca de Tremp està submergida en la boira, a Castelló d'Encús hi llueix el sol. Quan l'atmosfera és neta, Castelló d'Encús sembla que pugui tocar els límits del Comtat de Pallars Jussà. Els cups excavats a la roca, l'esglesiola de Santa Maria, la negra silueta de la carena del Montsec, donen a aquest indret una dimensió transcendent, històrica. Avui, més de vuit-cents anys després que el bisbe Ot donés entrada als Hospitalers a aquestes contrades, l'indret d'Encús torna a veure com hi creixen les vinyes i com hi fermenta el most.

Són unes vinyes altíssimes, potser les més elevades del país. Sovint, la neu les cobreix dies i dies, com va passar l'any passat. El contrast tèrmic entre el dia i la nit és brutal. La presència dels cups buidats a la roca és impossible d'ignorar: Ens demostra que, en aquest mateix lloc, fa centenars d'anys, uns monjos hi feien vi. I en aquest mateix lloc, ara mateix, en Raül Bobet ha endegat un projecte espectacular i inèdit del qual ja podem tastar els seus primers fruits.

S'anomenen Ekam 2008 i Taleia 2008. El primer és un Riesling/Albarinyo, amb una producció de només 7.800 ampolles. El segon és un Sauvignon blanc/Semillon fermentat en bóta i se n'han obtingut 8.200 ampolles.

Si el lloc és singular i remarcable, el celler no es queda gens curt: s'hi ha esmerçat una gran quantitat d'enginy, de disseny i de coneixement enològic i biodinàmic fins aconseguir unes instal·lacions fora del comú.

La visita que vaig fer a Castell d'Encús no l'oblidaré fàcilment. Hi veiem un pas important de la Conca de Tremp en el camí de la recuperació enològica. No fa gaire, en aquest mateix blog, recordava les paraules que escrivia, ara fa més de trenta anys, en Jaume Ciurana: "És llàstima que els vins i les vinyes no mereixin l'atenció dels homes de la Conca de Tremps. Estan desapareixent uns vins de país fred i de bona altitud, que són una matèria prima excel·lent per obtenir vins de qualitat". L'aparició d'en Raül Bobet per aquestes terres i la solidesa del seu projecte són, doncs, una excel·lent notícia.

1 comentari:

Manel ha dit...

Llegint-te em venen ganes de viatjar pel país, i estar on has estat, aconseguir la complicitat del lector amb l'autor.

M'ha agradat molt, com sempre que et llegeixo.