dijous, 6 de maig de 2010

Mataró, Macabeu, Morenillo i altres delícies

Fresc i diferent: El Templari 2007

Quin color més bonic que té aquest "vi vermell" de Bàrbara Forés! Un nas llaminer que incita al tast i una frescor força equilibrada configuren un vi atractiu i diferent que, sense ser, de cap de les maneres, ni prim ni magre, és més fluid i més "lineal" del que és habitual en els negres del nostre país. Si jo fos francès i aquest vi fos de la Côte-Rotie (de fet, m'hi ha fet pensar), potser parlaria d'un vi coup-de-coeur!

Ens expliquen a la seva pàgina web que les vinyes de morenillo són a l'Obaga de la Teuleria, i suposo que potser deuen ser les que es veuen a tocar de la carretera de Gandesa al Pinell de Brai, a l'entorn del mas d'en Tomasset.

És un privilegi poder tastar un vi fet amb raïms d'una varietat que ja es donava pràcticament per perduda, com és la morenillo, i que, a més, aquest vi estigui tan deliciosament ben acabat que pugui harmonitzar modernitat i complexitat amb una lloable recuperació del nostre patrimoni bio-cultural.

Dolç no vol dir fat: Dolç Mataró 2007

Mourvèdre, Monastrell o Mataró són els noms que rep una varietat estesa per tot el món que s'origina, sembla ser, al nostre Maresme, quan els Fenicis hi comencen el cultiu de la vinya. A partir d'aquesta varietat, Alta Alella ens ofereix una petita obra d'art, imprescindible, un vi dolç excepcional, que combina meravellosament les sensacions de xarop amb unes sòlides qualitats vinoses. Al nas hi ha de tot: fruita madura, vernís, mel, caramel, fins unes lleus notes com pansides i decadents, elegants. A la boca hi trobem la potència i la persistència del xarop, però amb una trajectòria prou rectilínia, que acaba amb unes notes amargoses de gran qualitat, a anys llum de cap indici apegalós o fat. Una gran proposta dolça.

Per a aquest vi dolç, s'espera a que el raïm estigui sobremadurat i, després d'un llarguíssim procés de maceració, es fa una breu criança en bóta de roure francès.

No digueu que no us agraden els vins dolços si no heu tastat aquest vi d'Alella.

Dens i viu: Cérvoles blanc 2005

Aquest vi ---que combina el Macabeu i el Chardonnay a parts relativament iguals--- és un dels blancs que té un lloc al meu petit celler, perquè m'agrada beure'l quan ja ha madurat un cert temps a l'ampolla. Ara, per exemple, aquest 2005 estava en la plenitud de la seva expressió, dens i potent, però encara molt viu i pur, amb prou nervi. És un vi, tanmateix, que ha estat criat en fusta, i la fusta hi és present, però el resultat és tan net ---amb aquell just puntet de greix i vainilla--- que no en farem escarafalls.

4 comentaris:

jareay ha dit...

Hola Jaume!

Com a veí del Maresme, no puc estar més d'acord en el teu comentari sobre el vi Dolç Mataró que fan els de l'Alta Alella, un vi realment extraordinari i que trenca amb la imatge típica del vi dolç convencional. Un altre vi, que de ben segur, també t'agradaria és un que fan a Alella Marfil que és el Marfil Violeta un vi dolç 100% Garnatxa negra i que només fan els anys que consideren que té la maduresa adequada i fan servir el sistema com a Jerez o Montilla-Moriles de les "soleras y criaderas" o sigui anar jugant amb 3 o 4 botes i anar-les reomplint. També té bona premsa un altre vi que que és diu Marfil Molt Dolç que és un 100% Pansa Blanca sobremadurada, sé que ha tingut alguns premis, però aquest jo no l'he provat.

Pel que fa a la varietat Morenillo, fins fa poc jo tampoc no en sabia res, és una varietat originaria de la Terra Alta i cada cop hi han més vins que l'integren. Es el cas del Celler La Bollidora de Vilalba dels Arcs en un vi que és diu Plan b i que té Garnatxa, (Samsó) o Cari..., Morenillo i Syrah.

Del Cérvoles blanc en prenc nota i el tindré present.

Salut!

Jaume ha dit...

L'Alella Marfil dolç! Ai, jareay, quins records em porta!

Quan jo era petit, els meus pares tenien una masia a Alella, a la Coma Fosca, amb vinyes i hort. Allà jo vaig conèixer per primer cop com es feia el vi.

Quan jo era petit, es veu que "no em feia prou" i els meus pares van decidir que "necessitava un reforçant". Recordo que, cada matí, per esmorzar, m'havia de prendre, de més a més, un rovell d'ou amb una copeta de vi dolç. Aquest vi dolç, és clar, era el dolc de la cooperativa d'Alella, el "Marfil".

Fa més de quaranta anys que no tasto aquest vi "Marfil".

Salut!

Jaume

viníssim ha dit...

Hola Jaume, quina anayada del templari vas tastar? jo en vaig tastar un 2005 amb moltes ganes després de tenir-ne notícia amb la Guia de vins de Catalunya però no em va agradar gaire. Veig que hi hauré d'insistir. El Mataró m'el guardo per celebrar l'apunt 100 del bloc.

Salut,

Nani

Jaume ha dit...

Hola, Nani,

Del Templari només he tastat el 2007.

Jaume