dimarts, 29 de juny de 2010

El Tast amb Ritme d'enguany

Cada any, per la Festa Major, a Sant Cugat del Vallès s'organitza un tast de vins.

Dit així, podria ser un tast de tants, un fenòmen estiuenc i intrascendent. No ho és pas. Deixeu-me que ho expliqui millor.

El tast ---se'n diu "Tast de Vins amb Ritme"--- té lloc al claustre del monestir. Això vol dir que sóm en un recinte limitat per al qual hi ha un nombre també limitat d'entrades. Un recinte, no cal dir-ho, magnífic i emblemàtic. El "ritme" el posa un grup de músics de jazz (Twenty Flight Rock) que acompanya el tast, sense interferir-hi. Afegiu-hi que l'entrada es restringeix a les persones adultes i que la copa que es proporciona és de mida adient i d'excel·lent qualitat (una sorpresa agradable i inesperada!). Tenim, doncs, allò que abans s'en deia "un marc incomparable" i un ambient idoni, sense empentes, propici a la conversa i enològicament acurat.

En poques ocasions he trobat un equilibri tan encertat entre l'ambient festiu que pertoca en una celebració ciutadana com la Festa Major d'un municipi i l'ambient prou serè que cal per tastar vins i poder-ne parlar amb els seus autors.

Però l'ambient no ho és tot. Si els vins fallen, ja hi podeu anar posant jazz i pedres mil·lenàries, que tot acabarà grinyolant.

Arribem, doncs, a "la mare dels ous" d'aquest tast: L'organització del Tast amb Ritme és responsabilitat, cada any (en fa onze), de Vins Noé i ells són la garantia que l'elecció dels cellers ---aquest any n'hi havia nou--- estigui governada per criteris enològics molt encertats. Els vull felicitar, doncs, per la qualitat que s'observa en totes els aspectes d'aquest tast.

No repassaré els nou cellers ni cadascun dels seus vins. Tampoc no els vaig tastar tots. Permeteu-me, només, alguns apunts fets a ma alçada sobre els vins que més em van plaure.

Del Celler Dosterras, de Marçà, em va agradar molt un blanc de garnatxa blanca, fresc i aromàtic, que no coneixia. Del seu negre de garnatxa ja n'he parlat en algun altre article d'aquest blog. Vaig poder conèixer també el Llavors 2008, de La Vinyeta, de Mollet de Perelada, que segueix en la bona línia marcada per les collites anteriors, molt net en el pas de boca, ben acabat i plaent.

El celler Ca N'Estruc, d'Esparreguera, ens presentava la seva darrera novetat: L'Equilibrista blanc, un 100% xarel·lo amb sis mesos de criança en bóta de 300 litres. Seriós, compacte, de gran volum i pes, llarg i precís, extraodinari.

També hi era el nou celler Castell d'Encús, de Talarn, sobre el que vaig escriure un llarg article en aquest blog. El seu Taleia (sauvignon blanc i sémillon) és una delícia. El nas és molt bonic i a la boca és fresc i exacte, per a gaudir-ne glop a glop. Com a novetat, vaig conèixer i tastar la primera collita del seu syrah que s'anomena Thalarn. Extraordinàriament aromàtic i en un estil més fresc i lineal que els syrahs tradicionals del nostre país, ens mostra un camí interessant i novedós al que caldrà estar atents.

2 comentaris:

jareay ha dit...

Hola Jaume!

Tens tota la raó quan dius que si els vins fallen, ja hi pots posar jazz o pedres mil.lenàries, però convindràs amb mi que ajuda. No és el mateix tastar l'Equilibrista blanc l'altre dia a les Drassanes que aquí al Monestir de Sant Cugat.
Prenc nota dels vins del Celler Dosterras i del Castell d'Encús, jo només he provat l'Ekam (riesling i albariño) i el vaig trobar esplèndid.
També m'agraden molt els vins de La Vinyeta, com diuen a la seva pàgina web, no paren quiets i són a tot arreu ( A Sant Martí d'Empúries vaig tastar un vi de postres barrejat amb poma tot original).
Veig que us ho munteu bé els de Sant Cugat: Felicitats i Salut!

Jaume ha dit...

Hola jareay!

L'exemple que poses de l'equilibrista blanc és molt bo. Ja saps que jo vaig tastar aquest vi per primer cop a les drassanes. Em va agradar, i el vaig trobar important però l'ambient no era el mateix que al claustre de Sant Cugat. Els nervis del concurs, la copa, la calor.... Suposo que un bon professional ha de sercapaç d'abstreure's de tot això.... però jo no sóc un bon professional, sóc un simple tastavins i et puc assegurar que al claustre de Sant Cugat vaig gaudir molt més d'aquest mateix vi i, a més, crec que el vaig poder apreciar d'una manera més afinada.

Si t'ha agradat l'Ekam, has de tastar el Taleia. Després de visitar el celler, vaig tastar la primera collita d'Ekam i el cert és que em va decebre una mica. Potser esperaava més, potser tinc records de rieslings sublims, no h sé. El cas és que el Taleia m'ha semblat excel·lent.

Salut!

Jaume