dissabte, 25 de setembre de 2010

L'Oratori: criança sense fusta

Entre Mollet de Peralada i Sant Climent Sescebes hi ha una carretera estretíssima que supera la lleu elevació que separa els dos municipis. En aquest petit altiplà —just quan la carretera passa pel costat del cementiri— hi trobem un sol que potser és el millor del terme de Sant Climent, i unes velles vinyes de Martí Fabra, el gran celler d'aquesta zona i un dels cellers empordanesos que, al llarg dels anys, més ampolles memorables m'ha donat.

A la banda de ponent de la carretera, davant per davant del cementiri, hi ha les vinyes d'on surt el Masia Carreras, el Grand Vin del celler, un vi que, més o menys, he anat seguint en cada nova collita, des de la del 1998. Recordo que aquest celler era encara força desconegut en l'època en que Robert Parker el va presentar al món amb paraules com aquestes: "...a dead-ringer for a Châteauneuf du Pape from Henri Bonneau or Domaine Pégaü [...] huge perfume [...] tremendous complexity..." En Parker parlava de la collita del 1999, una collita que va néixer en una època en que encara poca gent de casa nostra creia en les virtuts de la nostra garnatxa...

Però ara no vull parlar de les vinyes del costat esquerre —les venerables garnatxes velles d'on surt el Masia Carreras— sinó de les vinyes de l'altra banda, més joves, plantades en una zona que es coneix, tradicionalment, com L'Oratori, en un terreny que mira a Mollet i a les muntanyes de la Serra de Rodes.


D'aquestes vinyes en surt un vi que duu aquest mateix nom —L'Oratori— i apareix per primera vegada amb la collita 2007. És un vi amb "criança", però sense fusta. El que vull dir és que el vi s'ha criat durant dotze mesos en dipòsits de ciment subterranis, una elaboració poc habitual al nostre país (Comalats és un altre celler que elabora un vi d'aquesta manera) però ben coneguda en altres zones, com ara Châteauneuf-du-Pape, per exemple.

L'Oratori 2007 conté un 50% de Garnatxa —de fet, la variant autòctona que se'n diu Lledoner, suposo—, un 30% de Cabernet i la resta de Carinyena. Més enllà de la qualitat del vi, que està a l'alçada de la trajectòria del celler, m'agrada el seu caràcter innovador i diferent. Tastar-lo és un plaer, però també una petita lliçó d'enologia pràctica perquè fa que te n'adonis de la immensa complicació dels processos bioquímics que tenen lloc al si del vi, amb el pas del temps. En parlo amb en Joan Fabra, l'artífex de tot això, i li comento com m'ha sorprès trobar en aquest vi —que, recordem-ho, no ha passat per fusta— una mena de "cremositat fresca" que jo, en la meva ineptitud, hauria relacionat amb el contacte del roure. Ell m'explica que el vi, en el temps que passa al dipòsit, sofreix unes transformacions que li aporten virtuts i matisos valuosíssims, diferents dels que vindrien de la fusta, però gens menyspreables, sempre que partim d'una primera matèria de gran qualitat.

Fruita fresca i molt neta, una certa originalitat i aquest toc lleugerament cremós que he comentat són algunes de les característiques d'un producte que és força més complex que un vi jove però més fresc que la majoria de vins "de criança". Un nou producte de qualitat en el catàleg del celler Martí Fabra.

Al llarg dels anys en que he anat visitant aquest celler cada estiu i tastant els seus vins diversos, m'he preguntat, sovint, quin deu ser el "secret" de la qualitat que, més enllà de la natural variabilitat de les collites, es fa evident en cada nova ampolla que tasto. Ara mateix, tinc a les mans una copa del Flor d'Albera 2008 —un moscatell perfumat i fresc amb dotze mesos de criança en roure d'Allier— i em meravella el seu joc de notes dolces i notes àcides en contrapunt continu. És evident que en Joan Fabra i el seu pare Martí Fabra tenen un excel·lent domini de l'enologia i un delit per la qualitat, però hi ha d'haver alguna cosa més.

Potser l'origen de tot l'hem de trobar en aquestes vinyes excepcionals, en aquests terrers d'on la família Carreras en treu vi des del segle XII, en aquestes parcel·les de nivell Grand Cru. En Joan Fabra m'explica, mentre trepitgem les vinyes amb ceps de 80 anys, la importància que, segons ell, té la biodiversitat entre els seus ceps, que no provenen pas d'un mateix clon, ni d'una selecció massal. Em parla de la baixa fertilitat, de rendiments minsos, de la pissarra i de la tramuntana...

En acabat, tasto en primícia un vi negre excepcional que podria esdevenir, en un futur, un nou producte en el catàleg d'aquest celler. Estic segur que en parlaré quan arribi el moment.


4 comentaris:

jareay ha dit...

Hola Jaume!

En part per "culpa" teva, vaig conèixer els vins de Martí Fabra i també cada any he anat tastant, sigui el Masia Carreras, el Verd Albera o el rosat Lladoner ( per mi esplèndid) i aquest any a la Mostra de Vins de l'Empordà a Figueres vaig provar els 2 dolços el Muscat i la Garnatxa Masia Pairal i també em va cridar l'atenció (per desconegut) el negre l'Oratori i sense expressar-me tan bé com tu, també el vaig trobar diferent i cremós, em va sorprendre i agradar, malgrat ser "diferent" crec que té "l'estil" Martí Fabra (és una expressió que faig servir quan trobo una línia de vins que m'agrada, això també em passa amb els Abadal de Pla del Bages que els hi trobo aquest "estil" i que et fa dir aquest és un vi de tal celler o d'aquest altre).
Tornant a l'Oratori més sorprés encara quan expliques que és un vi amb "criança" i sense fusta, genial! Salut!

Jaume ha dit...

Hola jareay!

Tens molta raó en dir que el rosat "Lledoner" és esplèndid. L'he tastat aquest estiu i m'ha agradat molt. Volia parlar-ne en aquest mateix article, però quan veia que ja m'estava sortint massa llarg, he deixat el Lledoner de banda.

Salut!

Jaume

Jaume Sanz ha dit...

El Verd Albera és un regal per la butxaca, tot un descobriment, gràcies a vostè.
Sobre rosats, inisteixo en el nou de Martin-Faixó tot i que aquest LLedoner l'hauré de tastar. Salut i bon vi.
PS. Passaran un altre any sense vindicar ni promoure el vi novell de casa?

Ricard Sampere ha dit...

Vaig coneixer el Marti Fabra i en concret el selecció Vinyes Velles 2006, a partir del Xavi Barba de entrevins.cat, amb qui tinc amistat de fa anys... I em va semblar d'una exel·lent RQP. També l'Oratori, tot i que d'aquest només he fet un tast i en canvi del primer vaig adquirir una caixa... Es tracta d'una d'aquelles sorpreses que sempre esperem trobar. Salut!.