dimecres, 13 d’octubre de 2010

En Parker parla de mi

El títol és, evidentment, un estirabot pel qual demano disculpes. El que volia dir és que a la setena edició de la Parker's wine buyer's guide hi llegeixo aquestes paraules:

"...the advent of many free Internet wine blogs, which usually do little more than raise the level of useless white noise to a deafening and confusing level of nonsense."

No es mossega pas gens la llengua, el senyor de Baltimore! Soroll inútil i eixordador o absurd confusionari són els adjectius que li mereixen els blogs que, com ara aquest, parlen de vins. De fet, si llegim bé la frase, ell adreça les seves menyspreadores paraules més específicament contra els blogs gratuïts, sense que quedi gaire clar si el fet de demanar una quota de subscripció podria elevar un blog com aquest meu per damunt de la categoria del "white noise" —la tradicional "neu" dels televisors antics—.


L'exegesi d'aquesta desqualificació radical que fa en Robert Parker de tants i tants bloggers com hi ha en aquest nostre àmbit admet diversos nivells d'anàlisi, com s'escau als textos "bíblics".
  • En un primer nivell, podríem comentar que en Parker sembla que acusa els efectes de la seva pròpia medecina: Qui va donar-se a conèixer com l'home del poble cridat a revolucionar la crítica de vins de l'antic règim —uncritical and emphasizing wine as a romantic beverage, en les seves pròpies paraules—, objectivant-la i posant-la en les mans d'una persona independent com, per exemple, ell mateix; ara veu amb menyspreu com la societat fa un pas més enllà i dóna la paraula a una multitud immensa de consumidors de tota mena i condició, que hi diem la nostra sense encomanar-nos a res ni a ningú.
  • Més enllà d'això, podríem observar que, encara que hi hagi força gent que no se n'adoni, el fenomen Internet ha desmembrat l'ancestral binomi Autoritat/Publicació. M'explico: Temps era temps, el Llibre, pel sol fet d'existir com a tal, era sagrat, era la paraula de Deu. La impremta ho va capgirar tot, però encara, fins avui dia, el llibre, la paraula publicada, ha posseït una certa "presumpció d'autoritat". En canvi, ara que qualsevol de nosaltres pot publicar urbi et orbi allò que bonament li plagui, l'autoritat ja res té a veure amb la simple publicació, sinó que cal guanyar-se-la per mitjans que, probablement, són més ardus que els dels temps passats.
  • Però si hi reflexionem encara una mica més, potser ens decantarem a trobar una certa dosi de versemblança en les paraules d'en Parker. I potser ens envairà una certa lassitud, un cert desànim. Sembla, tanmateix, que tot estigui dit, que tot vi estigui comentat pel dret i pel revés, criticat, denigrat, menystingut, lloat i venerat. Si Google dóna més de 1.900 entrades per a "Vall Llach 2004" tasting, (un vi del qual només se'n van fer unes disset mil ampolles) quin sentit té que jo ara pretengui afegir una entrada més a aquest "soroll eixordador"?
En acabat de dir tot això en la meva manera maldestra, em remeto a un blog amic —i d'amic— que reflexiona amb profunditat sobre si hem de seguir escrivint: DeVinis.

5 comentaris:

Ricard Sampere ha dit...

Molt d'acord amb el que dius... i voldria afegir, que hi han blogs que parlen de vins que estan basicament enfocats a l'autoconsum... I tinc clar que aquest es el meu cas.. Tasto un vi, m'agrada, cerco informació i en lloc de la típica llibreteta de fa anys, ho publico en un senzill blog, al que accedeixen uns pocs bons amics. Una mica de la mateixa manera que abans guardava les factures dels restaurants i que passat el temps m'agradava revisar. Per aquest motiu vaig obrir el blog de restaurants, que posteriorment hi vaig afegir la pestanya de vins. Salut!.

Jaume ha dit...

Sí, Ricard, t'entenc perfectament i comparteixo força el teu punt de vista. Sovint els blogs són un diàleg amb un mateix, un pensar en veu alta, un calaix on endreçar bé els records. No hi tinc cap objecció. De fet, jo em prenc el meu propi blog en aquest mateix sentit. És clar que m'agrada que em llegeixin, però la meva única norma és ser honest amb mi mateix i, al mateix temps, oferir alguna informació que crec bonament que pot ser útil a aquest hipotètic lector.

Salut!

Jaume

jareay ha dit...

Hola Jaume!

Molt interessant la reflexió que fas dels blogs i com no pot ser d'una altra manera, faig aquest petit comentari des de l'altra banda, és a dir, dels que de quan en quan comentem els vostres escrits.
En Ricard diu que molts blogs estan bàsicament enfocats a l'autoconsum i segur que és veritat, peró, des del meu punt de vista, pels que us seguim habitualment, no és només això i aquí si que podeu treure pit, gràcies a la informació d'aquest vi o d'aquell terreny, podem descobrir nous indrets i nous cellers.
També comprenc (molt bo l'article d'en De Vinis) que els bloggers tingueu els dubtes de si val la pena o no seguir, probablement penseu que alguns comentaris que fem podrien ser més interessants i que no us aporten gairebé res, en aquest aspecte segur que molts ens hauríem d'esforçar en ser més precisos, si ha de servir per poder seguir-vos llegint, segur que ens hi posarem.
I res més, per mi és important el treball que feu i de ben segur que us dóna també moltes satisfaccions, probablement, la gent que us segueix és més de les que us podeu imaginar i en Parker que vagi dient.

Salut.

Jaume ha dit...

Hola Jaume,

permetem que et digui, que persones com tu, ens feu de mestres a persones com jo. M’explico, hi ha persones que hem començat fa poc a interessar-nos, en més mesura, en aquest món, tant el dels vins com en el d’escriure en un bloc, i llegint a persones com tu, aprens de vins i gaudeixes llegint de cada entrada nova que feu al bloc. Inclús esperes amb impaciència aquesta nova entrada. Aquest Sr. Parker a mi no em dona res, ni el neguit de la seva nova puntuació d’un vi, ja sigui bona o dolenta. En canvi, persones com tu, em donen el plaer de poder-vos llegir i aquell punt d’autoconfiança per seguir escrivint un bloc i gaudint de poder fer-ho. Crec que fas una gran feina, com també crec que no sóc l’únic que ho pensa, per aquests motius crec que val la pena que segueixis escrivint.

Gràcies i endavant!!!!

Jaume

Jaume ha dit...

Jaume, Jareay,

Moltes gràcies per tots aquests comentaris que tant m'animen a seguir escrivint! És un plaer (i una responsabilitat) saber que persones com vosaltres m'esteu llegint.

Amb les ganes que tinc se seguir escrivint i de seguir aprenent coses sobre el vi, i amb comentaris de suport com els vostres, em sembla que tinc corda per a una bona estona!

Salut!

Jaume