diumenge, 19 de desembre de 2010

La poesia i la prosa

Blocs com aquest que llegiu ara, dedicats a l'exaltació del vi que es fa al nostre país i al coneixement de les vinyes que el fan néixer, la gent que el conrea i cria, i els paisatges que l'envolten, blocs com aquest que jo escric, podrien ser classificats —amb admiració o menyspreu, en funció del to de veu— com a "poesia patriòtico-enològica".

No hem de deixar que l'excés de poesia ens faci oblidar la prosa. Prosa com la de la Guia de Vins de Catalunya 2011 de Jordi Alcover i Sílvia Naranjo que acaba de sortir a la llum i que recomano a tothom que s'interessi pels vins de la nostra terra. En particular, us recomano que llegiu la introducció que duu el títol L'ull de l'Ocell i en la qual hi trobareu una visió de la situació del nostre món vinícola que és dura i realista sense ser desesperançada. Compreu aquesta guia —la guia— i meravelleu-vos amb la multiplicitat exuberant dels vins catalans. Utilitzeu-la per inspirar-vos a l'hora de triar el vi que voleu beure o el celler que voleu conèixer i per complementar allò que podeu trobar en el meu bloc —la poesia— amb la informació ben classificada que trobareu a la guia —la prosa.

Enguany aquesta Guia arriba a la seva tercera edició i se situa en el bon camí d'una consolidació que tots desitgem que s'acompleixi ben aviat. El nostre país i els nostres cellers necessiten una guia pròpia perquè no ens calgui pouar en terra aliena la informació dels vins catalans. Per això, cal que fem pinya a l'entorn d'aquesta empresa valenta i cal que encoratgem els seus autors a perseverar en aquest camí certament difícil que han emprès.

Per aquest mateix motiu, com que volem que aquesta Guia sigui la millor referència mundial sobre els nostres vins i els nostres cellers, és imperatiu que les veus dels que coneixem i estimem els vins catalans —començant per les més autoritzades i arribant, també, a les veus menys transcendents, com ara la meva— assenyalem amb el dit tot allò que, en la nostra opinió, no ajuda a la consolidació de la Guia.

Amb motiu de l'aparició de l'edició anterior de la Guia, vaig gosar criticar alguns aspectes que no em van convèncer. En aquella ocasió vaig adoptar un cert to burleta que ara lamento. Avui m'adreçaré als autors de la Guia —que conec i admiro— en un to molt més serè.

Sílvia i Jordi: si volem que la vostra Guia sigui la referència per al comprador d'Oslo, Olot o Seül, i que els cellers catalans s'hi sentin implicats, és imperatiu que les puntuacions reflecteixin fidelment la qualitat dels vins. Ja sabem que el tast és força subjectiu i que cada crític té les seves manies, les seves preferències i els seus biaixos —en Parker es deleix pel Clos Erasmus i en Peñín prefereix L'Ermita— però, més enllà d'aquesta subjectivitat inevitable, cal que una gran quantitat de qualificacions —diguem un vuitanta per cent— generin consens entre els aficionats, els crítics i els propis cellers.

No sé com arribeu a les vostres puntuacions, però jo veig una correlació insuficient entre les puntuacions i la qualitat del vi i per argumentar aquesta afirmació posaré només tres exemples:
  • No és impossible que un enòleg incompetent embotelli el seu millor vi amb la seva "segona marca" i deixi el vi inferior per a la seva etiqueta més prestigiosa i més cara. No és impossible, però tampoc no és habitual. Fullejant la Guia he trobat desenes d'exemples de cellers en els quals el segon vi rep una puntuació superior a la del primer vi. Ho he comentat amb algun celler implicat i se'n fan creus. O bé els nostres enòlegs tenen un problema que s'haurien de fer mirar o bé les vostres puntuacions tenen en compte factors aliens a la qualitat intrínseca del vi.
  • Només he trobat deu vins a tota la Guia amb una puntuació inferior a 6, és a dir, amb puntuacions de cinc i escaig, pròpies de vins absolutament abominables. Dos d'aquests vins procedeixen de cellers amb una excel·lent reputació i com a mínim un d'aquests vins ha obtingut noranta punts Parker. No n'he tastat cap dels dos, però em deleixo per fer-ho. No heu pensat que, abans de donar per bona una puntuació tan inversemblant, potser caldria haver fet un segon tast?
  • Tota guia conté sorpreses, però en aquesta potser n'hi ha massa. Em refereixo al fet de veure repetidament com vins que he tastat i m'han deixat un record inesborrable reben la mateixa puntuació que altres vins senzills i bons, però poc transcendents, que també he tastat. Que això ho digui jo ("tastavins inepte", hi diu al subtítol d'aquest bloc) no té cap valor, però en els casos més flagrants potser hauríeu pogut demanar l'opinió d'algun dels grans sommeliers que hi ha al nostre país i fer així que la seva opinió autoritzada corrobori, si escau, la vostra afirmació sorprenent. És perfectament possible que el vi X, elaborat amb cura infinita per un celler exemplar dirigit per un dels enòlegs més significatius d'Europa, obtingui una puntuació inferior a la del vi Y, un vi comercial, elaborat en grans quantitats per un celler industrial. És perfectament possible però, quan els exemples com aquest es van multiplicant a cada pàgina de la Guia, la credibilitat de la Guia en surt danyada, a menys que alguna autoritat indiscutible del món del vi li doni suport.
Com he dit, jo crec que només afinant molt bé en el tema de les puntuacions, podrem aconseguir que la Guia de Vins de Catalunya esdevingui la guia de referència que tots esperem.

5 comentaris:

Jaume Sanz ha dit...

Crec que has plantejat la crítica de manera perfecta. Esperem la resposta. Salut.

Jordi Castells i Guasch ha dit...

Jaume, jo formo part dels del teu sots-titol,però he de dir-te, que la mateixa
sensació o pregunta me la vaig fer el 1.996 quant vaig comprar la primera guia Hachette a França i he de dir-te que el que sembla que no és normal és força habitual. La meva experiència és que els grans vins a traves dels anys fan unes dents de serra a la part alta de les puntuacions, d'altres fan pujades esporàdiques o pujades i baixades més accentuades.
Aquest any hi ha una cosa molt positiva que és la data de tast i desprès unes dècimes amunt o avall no desmereix en cap cas un vi.
Si trobes l'escrit que vaig fer quant va sortir la guia de l'any passat ja veuràs que feia algunes consideracions de com interpretar una guia.
Repeteixo, algunes de les preguntes que et fas jo també m'he les feia quant devorava la guia francesa avanç citada.

Salut i agraït per els teus escrits dels vins de casa nostra.

Ricard Sampere ha dit...

A mi em falta nivell per valorar si la Guia es un reflex de la realitat o no... Ara mateix fa 30 min estava consultant la que vaig adquirir el dia de la presentació... Però veig i intueixo que no hi ha concens... i per això llegeixo amb avidesa, quasevol comentari com el que heu iniciat aquí, que m'ajudi a veure-ho tot més calr...

jareay ha dit...

Hola Jaume!

Encara recordo el comentari que fèiem de l'anterior edició de la Guia sobre el sistema de puntuació i del fet "d'aplicar el medicament sense haver llegit el prospecte". Pel que comentes d'aquesta nova edició s'aplica si fa no fa el mateix mètode i ja es veu que no t'acaba de fer el pes. Realment crec que s'hauria de puntuar més la qualitat dels vins, per damunt d'altres aspectes, potser menys importants i que si poden desvirtuar-la una mica. Aprofitaré aquests dies per remenar i triar i poder tenir més coneixement de causa. Desitjar-te a tu i als teus un Bon Nadal i Salut i Bons vins.

Jaume ha dit...

Jaume, Jordi, Ricard, jareay,

Moltes gràcies pels vostres comentaris, principalment pels que expressen opinions diferents de les que jo he publicat, perquè la controvèrsia sempre és positiva, mentre sigui ben argumentada, com és el vostre cas.

Sí, reconec que sóc una mica tossut en el tema de les puntuacions, però és que crec que són una arma poderosíssima que cal utilitzar amb molta cura.

A tots ens agradaria que aquesta Guia es consolidés com una guia de referència per al consumidor català i mundial. Si un professional de, diguem, Copenhaguen, tasta un vi català molt ben puntuat i el troba mediocre, tots els vins catalans en sortiran perjudicats, oi? A l'inrevés, si un vi excel·lent rep una mala nota, potser aquest hipotètic professional de Copenhagen ja ni l'arribarà a tastar. No podrem anar a dir-li a aquest professional que els punts tenen en compte la relació qualitat-preu, o les varietats, o el disseny de l'ampolla.

En resum: Visca la Guia, però molta molta atenció amb les puntuacions. Tasteu a cegues: és un excel·lent exercici que a mi m'agrada molt de fer. Però, quan la vostra puntuació sigui molt sorprenent (en positiu o en negatiu), torneu a tastar.

Salut!

Jaume