dimecres, 26 de gener de 2011

"Afinar els sentits i el gust"


“La vida, la salut, el seny són inseparables d’una bona, continuada, ampolla de vi. L’humor, la fantasia, la tolerància s’esterilitzen si no reviscolen amb aquests amables sucs de raïm. El que el vi ha fet per crear coses de qualitat, per produir espurnes d’intel·ligència, per afinar els sentits i el gust, per evitar el ridícul, per suscitar l’amor, per enriquir la comprensió, per avivar la vida de l’esperit, per fomentar la bondat, per enriquir la sensibilitat, és inenarrable per la seva mateixa desorbitada extensió. El vi constitueix un element inseparable de la vida”.


Amb aquesta gran contundència ens exposa Josep Pla les bondats inqüestionables del vi —del bon vi, que per a Pla volia dir el Borgonya, el Barolo o altres denominacions italianes o franceses d’alta qualitat.

No sabem si aquest vi del Montsant que avui comentaré hauria plagut a Pla o no. Jo crec que sí que li hauria agradat. Es tracta del Isis 2002 del Celler Cooperatiu d'Els Guiamets.

Aquest vi el vaig conèixer, ja fa temps, a través d'en Ferran, un bon amic meu d'Els Guiamets, i d'ençà que vaig tastar-lo per primera vegada —devia ser la collita 1999 o 2000— intento tastar cada nova collita disponible i, al mateix temps, deixar envellir alguna ampolla un determinat temps, perquè crec que es tracta d'un vi que millora —i força— amb el pas dels anys. Amb tot això, he anat adquirint una certa complaença, un cert acostumament, una certa afecció, per aquest vi magnífic. No sé si l'Isis ha aconseguit produir en mi alguna "espurna d'intel·ligència", però segur que m'ha ajudat a "afinar els sentits i el gust".

Crec que a l'Isis hi predomina el syrah, acompanyat de garnatxa, carinyena i cabernet. També em sembla haver sentit dir que en el canvi profund que va experimentar aquesta cooperativa a finals dels noranta hi va haver la ma d'en Josep Lluís Pérez. El que és cert és que la cooperativa d'Els Guiamets va passar d'embotellar beuratges poc recomanables durant els anys vuitanta a produir vins del nivell de perfecció dels successius Isis, en el segle vint-i-u.

Normalment, s'acostuma a menysprear la collita del 2002, un any fred i plujós en que una gran part de la verema del nostre país o bé es va malmetre o bé no va madurar. Però, curiosament, ara que han passat vuit anys, estic observant que hi ha alguns 2002 que m'agraden força. I alguns 2002 que m'agraden molt. Aquest Isis 2002 que tenia desat al celler em feia patir una mica però, ara que l'he obert, m'ha confirmat fins a quin punt cal tastar la collita 2002 sense prejudicis, perquè en aquell any es van fer alguns vins que, ara mateix, poden ser excel·lents. Vins —com aquest mateix— en que l'excessiva contundència ha estat substituïda per un equilibri elegant, vins que han evolucionat afinant-se amb exactitud i que, com aquest Isis, haurien agradat a Pla que, segons tinc entès, abominava dels vins agressius i sobredimensionats.

A la meva petita col·lecció d'ampolles que esperen el seu moment de glòria hi tinc un quants Isis. No tinc cap més 2002, però sí que tinc alguna ampolla de 2001, 2003, 2004 i 2005. És un vi que em plau molt i que, fins on he pogut comprovar, agraeix el pas del temps. Són aquests vins, potser, els que realment podrien enriquir la comprensió o fomentar la bondat. D'això em refio.

5 comentaris:

Ricard Sampere ha dit...

Bon dia Jaume,

He de confessar, que quan el meu amic del que parlo al post, em va regalar l'ampolla, amb la seva senzillesa habitual, em va dir "prova'l... es un vi senzill, dels que treballo l'exportació". I quan el vaig tastar, ja vaig veure que era un vi a tenir en compte. Salut!. Ricard.

viníssim ha dit...

Preciosa la cita d'en Pla. Sense referir-me a l'Isis en particular, fa temps que defugeixo els vins amb més de 4 anys, m'agraden més frescos. Però m'apunto a la bondat que et pot inspirar un vi madur. Ens ajuda a acceptar-nos.

Salut Jaume,

Nani Viníssim

Jaume ha dit...

Hola Nani,

Caram! això dels 4 anys ho trobo molt radical! Pensa en com estan ara els Priorat del 2004, per exemple, o els Bordeus del 2000 i el 2001....

Salut!

Jaume

viníssim ha dit...

el meu fons de celler no em dona per tant, a mí si un vi m'aguanta un parell d'anys per casa el trec en professó. Tampoc tinc manera de conservar-los ni a comprar el vi a caixescom em manca butxaca.Potser en una altre vida.

salut

Jaume ha dit...

Hola, Nani,

La cartera i la conservació són els dos colls d'ampolla que tenim els aficionats al vi.

Per al primer, no tinc solució.

Per al tema de la conservació, jo, després de passar per diverses fases, he acabat amb un armari-nevera. De moment, la meva experiència és molt positiva i recomanaria a tothom que inclogués l'armari-nevera-de-vins (alies "vinoteca") al parament de la llar imprescindible.

Jaume