dissabte, 12 de febrer de 2011

Gloriosa Garnatxa

El grup d'amics —l'Anna i la Dolors, en Josep Lluís, en Wolf i en Joan— que fa anys que compartim, un cop al mes, ampolles màgiques, aquest febrer del 2011 volíem explorar les millors garnatxes que es fan al nostre país.

Si haguéssiu de triar tres vins de garnatxa, no sé quins escolliríeu. La tria és difícil perquè en molts indrets d'aquesta terra hi ha velles vinyes de garnatxa i persones que saben conrear-les i extreure'n vins valuosíssims.

Tampoc no és gens fàcil, de vegades, trobar l'ampolla desitjada. Aquests grans vins s'elaboren en quantitats minúscules i la seva vida comercial és efímera.

Finalment, en aquesta nit extraordinària, vam obrir tres ampolles que no oblidarem fàcilment:

El més jove dels tres vins era l'Auditori 2008 del celler Acústic, d'Els Guiamets. Crec que aquesta joventut el situava en uns certa inferioritat respecte dels altres vins, que havien tingut més temps per créixer a l'ampolla. Malgrat això, quin vi més gran teníem a les copes! L'etiqueta proclama "vinyes velles màgiques de garnatxa" i certament alguna cosa tenen aquestes vinyes, si són capaces de donar, amb l'ajuda dels astres i de la bona feina de l'Albert Jané —un dels germans del celler Jané Ventura— un vi d'aquesta riquesa i d'aquesta profunditat. El nas —canviant, polièdric, molt complex— convidava al gaudi prolongat i posava en evidència les meves pobres capacitats olfactives. La copa em transmetia registres de la gamma mineral, de la gamma balsàmica, del món de les espècies. En algun moment, enmig d'aquesta festa d'aromes, unes notes de pebre es manifestaven clarament. M'era difícil seguir el ritme d'aquesta exhibició plaent, però tant-se-val! A la boca, el vi és ple de força i, al mateix temps, envolcallant i vellutat. Crec que encara millorarà amb el temps, però tots vàrem pensar que estàvem davant d'una gran i gloriosa garnatxa.

Espectacle 2006 és el fruit d'una vinya singular i de la saviesa de les sis persones que signen aquesta obra magna. La vinya és a l'obaga del turó de Sant Pau, prop de La Figuera. Les persones són en René Barbier i la seva dona Isabelle Meyer (Clos Mogador), en Chistopher i la Charlotte Cannan (Clos Figueres), en Fernando Zamora i la Marta Conde. L'obra és un vi d'una qualitat tan gran que ens va sumir en un estat de meditació reverencial.

L'elegància i la complexitat de les aromes d'aquest vi no les oblidaré fàcilment. Si és cert que hi ha vins que inciten a la reflexió, aquest en deu ser un. La sensació global és de perfecció, de llarga i sostinguda perfecció. Tanmateix, un vi "espectacular", però contingut, subtil, pur i equilibrat, d'una finor exemplar. Textures de seda, integració total de longitud i volum, qualitat extraordinària.


El tercer vi d'aquesta tríada va ser el Clos Dominic Selecció Íngrid 2005 i potser aquest va ser el vi més immens de tots tres. Als bon aficionats no els cal cap presentació dels vins de Clos Dominic, el petit celler d'en Paco i la Dominic, a Porrera. Les seves produccions són d'un nivell impressionant i si el seu Vinyes Altes és, n'estic segur, un dels nostres Priorats més recomanables, les minúscules cuvées que duen el nom dels seus fills —Andreu, Íngrid i Míriam— i que ara ja només embotellen en format màgnum, mereixen un lloc a l'altar dels déus de les vinyes i els vins.

Aquest Íngrid 2005 és un garnatxa cent per cent i ens va produir un impacte tan gran que, en el paroxisme del nostre entusiasme, vam telefonar la Dominic i en Paco per agrair-los de viva veu els moments de felicitat i plenitud que el seu vi ens estava oferint. Devien pensar que som uns ximples, però ho vàrem fer, certament, des del respecte i des de l'amistat.

Vaig començar a prendre nota de tot el que el meu nas semblava copsar en aquest vi màgic... però vaig desistir, perquè si l'Espectacle convidava a la reflexió, el Clos Dominic convidava a l'hedonisme més exultant. Vaig escriure coses com nas molt complex i múltiple, amb potència balsàmica i, sobretot, molt de bosc i d'herbes aromàtiques mediterrànies, però també amb algun torrat, fustes puríssimes i moltes altres coses bones. Extraordinari, molt vellutat, rodó, amplíssim, excepcional, perfecte... Aquí vaig deixar de banda el llapis i vaig tancar els ulls.

Diguem-ho clar: en Paco i la Dominic fan Priorats que són "second to none". Haurem d'esperar a que ens ho digui el senyor de Baltimore?

El tast d'aquests tres vins va durar prop de dues hores. Era el nostre tast número cinquanta-set. No oblidarem aquestes garnatxes. El proper mes tastarem Chablis.

7 comentaris:

Lo Jaume ha dit...

L'Auditori no he tingut ocasió de provar-lo, però els altres 2 sí. Realment són dos grans vins, cadascun a la seva manera. Personalment l'Espectacle té una magia especial, però el Clos Dominic Selecció té una mineralitat i una estructura que et duen directament a la Tena.

Ricard Sampere ha dit...

Col Lo Jaume diu, l'Espectacle té una màgia especial. Vaig tenir ocasió de tastar-lo al darrer tast organitzat al "9 de la Borriana", on el Paco el va servir com final de festa, dels 8 vins amb que ens va maridar el sopar. De Clos Dominic Vinyes Altes, en tinc un a la bodegueta, que no tardarà massa en ser publicat ... :)

Jaume ha dit...

Ricard, Jaume ("Lo"),

Som afortunats de poder tastar i apreciar aquests vins. Celebro que vosaltres també hagueu tingut ocasi'o de passar per aquesta experiència. S'on joies de la nostra terra!

Ricard: tingues en compte que aqu'i estem parlant del "selecci'o Ingrid" i no del "vinyes altes". Aquest és un gran vi, per'o el Ingrid és celestial.

Salut!

Jaume

Jaume

Pep T.M ha dit...

Com us cuideu, mare meva! Sóc "garnatxeru" de pro, i com bé dius aquest Selecció Ingrid és de traca i mocador, un plaer pels sentits. M'ha fet molta gràcia quan comentes que vas deixar d'apuntar i vas tancar els ulls, creu't-ho, jo vaig fer el mateix...Els altres dos no he tingut el plaer de tastar-los, però ja et ben asseguro que hi posaré sol.lució ben aviat, tinc un parell de bons amics que els tenen a la seva vinoteca i ja saben a qui han de trucar quan els obrin.
Per cert Jaume, el nom del fill del Paco i la Dominic és Andreu no Martí ;-)
Un ocellet m'ha dit que el 18 de Març aniras a fer un senyor tast de Dominic, oi? Doncs tindré el gran plaer de poder-te conèixer personalment, jo també hi vaig, aquesta no me la perdo per res del món.
Ja per acabar, divendres passat vaig donar records per tu al Joan Massana, vam compartir taula en un tast de Riesling, ja veus, el món és molt petit!
Salut.

Jaume ha dit...

Hola, Pep,

Si, veig que el mon es petit!

Sera un plaer coneixe't personalment... i mes encara amb unes copes de Clos Dominic a la ma!

Que tal els Riesling?

Jaume

(disculpa la manca d'accents. Soc fora)

Jaume ha dit...

Pep,

Gracies per la correccio sobre el nom del fill. Suposo que se'm van creuar els cables perque els meus nebots es diuen Andreu i Marti.

Ja he corregit l'errada.

Salut!

Jaume

Pep T.M ha dit...

Els Resling moooooolt bé, vam tastar entre d'altres, la nova anyada (2009) de Barzen, una delicia, encara que els Alte Reben són encara extremadament joves per poder mostrar quelcom, temps al temps.
Bon viatge de tornada.

Salut.